Raman va començar a caminar pel calorós desert durant dies; fent camí, es va trobar uns nòmades amb camells. Va decidir comprar-ne un per alleujar el camí.



Dies més tard, quan Raman va arribar a Aràbia, estava esgotat i afamat, així que va decidir vendre el seu camell per aconseguir menjar i aigua.



Va arribar a un lloc on venien camells i en va comprar un amb monedes falsificades.



Així que va començar el seu pla, ell damunt del seu camell, travessant el desert amb força menjar i aigua, però el camell va caure rendit a terra sense vida, no respirava. No tenia pols, però tampoc estava ferit.



Ara Raman estava perdut enmig del desert, amb por, ja que era de nit i s'escoltava el so de guineus i no sabia què fer. Raman va caminar durant un parell de minuts més fins que va caure a la sorra, tenia marejos i la suor li regalimava per tot el cos. En un intent arriscat de no morir, va demanar ajuda a Jonsu, el déu de la lluna perquè el protegís dels animals salvatges i d'altres perills, després d’això Raman va caure desmaiat.



Diversos carronyaires es van aproximar a Raman per menjar-se’l, però de cop i volta un raig de llum va caure amb agressivitat per espantar-los.



Aquesta llum va estar apuntant a Raman durant tota la nit. Raman es va despertar, atordit i ple de sorra, tenia sorra fins i tot dins la boca, i mirant una mica l’entorn, va recapacitar sobre el que estava fent i on era.



—Uh? Va dir Raman quasi inconscient i ple de sorra.



—Les decisions de la teva vida no han estat les millors, oi? Va dir la veu procedent de la llum.



—Qui ha dit això?! Va dir Raman amb por.



—Com pots veure, el pes dels teus actes cau sobre les teves espatlles, baixant aquesta superioritat que tens en la gent. La veu va dir, sense escoltar a Raman.



—Ara, el fill del senescal està enmig d’un mundà desert, moribund i quasi mort, amb carronyers a les seves espatlles, és el contrari de la vida que tenies al teu palau, no és irònic? Tu no vas fer el mateix amb innocents del teu poble? La veu va dir ara amb un to més alegre.



—Què dius? Com saps tu això?! Va dir Raman enfadat, pensava que s'estaven rient d’ell.



—Tranquil Raman, des del cel es pot veure tot, i el teu es veu des de quilòmetres, no ets honest, fa res vas estafar uns venedors per plaer, tu tens les monedes suficients per comprar de manera honesta, fins i tot comprar moltíssim més, però tu no vols fer-ho, tu gaudeixes fent mal a les persones, però això ha d’acabar. Va dir la veu mentre deixava caure una cosa sobre el cap de Raman. Raman va absorbir l’objecte caigut en contra de la seva voluntat, era un anell.



—Si tu no fas el que és correcte, això et provocarà una sensació de dolor, fins que no aprenguis a ser millor persona, això et turmentarà. Va dir sense canvis a la seva veu.



—QUÈ? Què estàs dient? Qui ets!? Raman va cridar a la veu que procedia de la llum.



—Jo soc Jonsu, a qui tu has implorat ajuda, aquesta és la meva ajuda, ara, a dormir.



Quan Jonsu va dir això, Raman va caure a terra i va despertar en una petita tenda de campanya.



—Estàs bé noi? Et vaig trobar enmig del desert inconscient. Va dir l'home preocupat.



—Algunes guineus havien començat a menjar-se part de la teva roba, per això està una mica trencada, te’n deixaré de meva si vols. Va dir l’home mentre li oferia menjar.



—Ha estat un somni? Va preguntar Raman estranyat.



—Has dormit malament, estaves cridant ‘Qui ets!’ i altres coses estranyes, què has somiat? Va preguntar l’home en veure a Raman molt confós.



—Res, res i gràcies per la roba. Va dir Raman mentre es canviava; ara semblava una persona normal, fora de les seves robes cares i anells, semblava un ciutadà més.



—Ah! També vaig trobar la teva bèstia a terra, pobreta, a tu t’han estafat, aquell camell està malalt. No t'has de refiar gaire dels venedors ambulants, són molt llestos, saben com estafar, semblen genis. Va dir l’home mentre li donava aigua i menjar a Raman.



Raman no va declinar cap peça de menjar que l'home li va donar, ell estava afamat i cansat i aquell home li va salvar la vida.



—Gràcies, una pregunta, on està Judea?

—Tens sort, estàs just a 5 minuts.



—De veritat? Va dir Raman sorprès.



—Sí, camina tot recte i arribaràs directe a Judea! Va dir l'home apuntant a un camí.



—Moltes gràcies, fins aviat. Va dir Raman mentre se n’anava.



—A tu, Raman, estàs a punt de canviar com a persona. Va dir suaument sense que Raman se n'adonés