Raman era el fill del Senescal d'Egipte Ramun, de qui es deia que tenia connexions amb el déu del sol Ra.



Ramun era un sobirà que feia el millor pel seu regne, però contràriament, el seu fill Raman, era una persona malvada.



Raman utilitzava els seus contactes per incriminar gent que no li havia fet cap mal; anava de casa en casa cercant problemes on no n’hi havia, només per passar l’estona.



La gent de la ciutat va decidir conviure amb les seves maleses i intentar ignorar-les, fet que molestava moltíssim a Raman, qui només tenia ànsia de protagonisme, així que va decidir idear un pla. Sota un pseudònim, va fer una crida per reunir tot el poble i promoure una reivindicació en contra de les injustícies de Raman. El que els participants no sabien era que el propi Raman havia amagat espases, llances i altres armes en llocs transitats per incriminar-los. Quan els guàrdies del Senescal van veure tota la gentada amb una pila d’espases i armes diverses per terra, van concloure que la voluntat del poble era alçar-se contra el Senescal i derrocar-lo.

Els guàrdies van respondre ràpidament atacant la gent que hi havia, causant una gran quantitat de ferits i alguns morts, deixant així diversos orfes de pare o mare (o amdós). Tota aquesta tragèdia només perquè Raman havia volgut cridar l’atenció, una vegada més.



Raman també solia robar per avorriment, perquè per tots era sabut que amb el patrimoni del seu pare era més que suficient per comprar la ciutat sencera. Sempre que l'enxampaven però, incriminava qualsevol innocent que es trobés pels voltants per sortir-se amb la seva.



Era una persona repudiada per tot el regne, però la majoria de la gent sabia que no podien acusar-lo fermament perquè era el fill del Senescal i serien castigats.



Curiosament, Raman era una persona carismàtica amb la gent que no el coneixia de veritat. Era tot un expert en tècniques de manipulació que li permetien aconseguir tot allò que volia, encara que només fos per simple diversió, ja que el seu pare podia proporcionar-li qualsevol cosa que volgués sense haver de fer mal a ningú.



Un dia, Ramun començà a sospitar del seu fill, així que va enviar un dels seus nous súbdits a seguir les passes de Raman.



Quan Raman va cometre un robatori en un dels carrers principals d’Egipte, el seu pare, que també el seguia de prop, va aparèixer davant seu, decepcionat en veure que el seu fill era maliciós sense cap motiu aparent.



Raman va implorar perdó i demanava una segona oportunitat perquè no volia ser castigat. El seu pare va rumiar-s’ho i va decidir preguntar-ho al déu Ra. El Senescal va arrossegar el seu fill fins al palau per prendre una decisió.



Raman va entrar en una habitació i el van tancar amb clau. Es va començar a espantar pel que podria passar, podia ser sacrificat o tancat de per vida, no sabia què pensar. Quan va sentir la porta obrir-se, Raman es va tornar blanc i va començar a suar molt.



—Raman, el déu Ra m'ha parlat— Va dir el seu pare amb una veu tranquil·la però greu.



—I què ha dit pare?— Va dir Raman tremolant de por.



—Te n'aniràs fins a Macedònia i parlaràs amb el seu governant per aconseguir un acord de pau amb el nostre regne.— Va dir Ramun sense treure l'ull al seu fill.



—I te n'aniràs ara mateix, agafa aigua i menjar, i no tornis sense l’acord.— Va dir amb claredat.



Raman va agafar les seves coses sense dir ni piu, no volia que el seu pare li encomanés una tasca pitjor. Es va acomiadar d’ell, però no en va rebre ni una trista mirada.

Raman havia d'arribar primer a Aràbia, travessar Judea i continuar per Síria, Cilícia i Ponto. La següent parada ja seria Macedònia i podria assolir l’objectiu de parlar amb el seu màxim dirigent. Era un camí llarg i complicat, però no tenia cap altra opció que complir les ordres del seu pare.