L’endemà en Joan va anar de seguida a explicar tot el que va dir l’avi en Martí. En Joan va arribar corrents a casa d’en Martí, excitat per compartir amb ell tot el que havia après de l'avi Pere sobre Gertrudis. En Martí el va rebre amb un somriure, mostrant-se ansiós per escoltar les novetats.

• Martí! Has d'escoltar això! -va exclamar en Joan quan va entrar a la sala d’estar.

En Martí es va asseure al costat d'en Joan, preparat per escoltar el que tenia per dir.

• Què passa? -va preguntar en Martí, amb curiositat evident a la seva veu.

• L’avi Pere em va explicar més detalls sobre Gertrudis. Sembla que era una persona molt misteriosa, amb poders màgics i una connexió especial amb la natura. Tot el poble tenia por i respecte cap a ella, però alhora la veien com una protectora -va començar en Joan, emocionat per compartir les seves troballes.

En Martí escoltava amb atenció cada paraula, absorbint la informació.

• És increïble! -va exclamar en Martí quan en Joan va acabar de parlar-. Això és exactament el que necessitem per resoldre l'enigma i ajudar el poble!

En Joan va assentir amb entusiasme.

• Exacte! Creus que podrem trobar més informació o pistes que ens ajudin a desentranyar el misteri? -va preguntar en Joan, amb una llum d'esperança als ulls.

• Segurament! Podríem començar investigant més al bosc, on es va trobar l’avi amb Gertrudis. Potser hi ha algun indici o rastre que ens pugui portar a alguna resposta -va suggerir en Martí, mostrant-se decidit a afrontar el desafiament.

Els dos amics van fer plans per explorar el bosc aquella mateixa tarda, carregats d'emoció i determinació. Es van equipar amb llibretes, llapis i alguna que altra provisió, preparats per a qualsevol descobriment que poguessin fer.

• Anem a descobrir el que ningú més ha pogut! -va dir en Joan amb determinació, mentre sortien de casa d’en Martí cap al bosc.

Amb la seva unió , en Joan i en Martí es van endinsar en el bosc, preparats per afrontar qualsevol repte que es trobessin pel camí. La seva amistat i el seu desig de desxifrar l'enigma de Gertrudis els portaria a viure aventures inoblidables i a desenterrar secrets que canviarien per sempre el destí del seu poble.



Van quedar finalment en que demà al matí, com és dia festiu, per tant, que no han d’anar a classe, sortiren al bosc a buscar alguna pista sobre l’enigma de Gertrudis. Es van passar tot el dia parlant del pla que haurien de seguir per a demà, que no es van adonar que ja era de nit. La mare d’en Joan haurà d’estar molt preocupada, ja era molt tard. En Joan es va acomiadar d’en Martí i es va anar corrent a casa.

• Es pot saber on eres? Estàvem molt preocupats per tu, vas dir que sortiries una estona no que tornaries a les dotze de la nit. - va dir la mare d’en Joan, estava molt enfadada.
  
  
  
  Perdó mama, estava amb en Martí i se'm va passar l’hora. - va dir en Joan penedit, es sentia molt malament.
  
  
  
  No ho tornis a fer - va respondre-li en Joan - Per cert, estàs castigat una setmana - Va dir la seva mare decebuda i cansada.
  
  
  
  No, no, no mama, no pots fer-me això, demà haig de fer una cosa molt important amb en Martí - va dir en Joan molt desesperat.
  
  
  
  Doncs t’ho hauries pensat abans d’arribar tant tard a casa -i s’en va anar.

En Joan no sabia que fer, havia d’anar a descobrir l’enigma de Gertrudis demà amb en Martí, no podien esperar més dies. El cap l’anava a tres per hora pensant que podria fer. L’únic que se’l va passar pel cap era escapar-se de casa demà ben aviat. Amb sort els seus pares no s'adonen compte ja que, surten a treballar a les set del matí i tornen a las vuit de la tarde, si en Joan torna abans de les vuit no el tornarà a castigar.



Així que això va ser el que va fer. Al dia següent, a les set i mitja del matí, en Joan estava amb en Martí a punt d’anar al bosc. En Joan i en Martí es van aventurar cap a la recerca de pistes sobre l'enigma de Gertrudis. Estaven decidits a descobrir tot el que poguessin sobre la misteriosa figura que havia captivat el seu poble durant segles.



Després d’hores de busca, van decidir aturar-se per fer un descans i revisar les notes que havien pres sobre la llegenda. S'asseieren a la vora d'un petit rierol, deixant que la serenitat del bosc els envoltés. En Joan va treure el llibre antic que havia trobat a la biblioteca i va començar a llegir-ne algunes parts en veu alta, esperant que alguna cosa els vingués a la ment.



"La connexió amb la natura és clau per entendre el poder de Gertrudis", va llegir en Joan, reflexionant sobre el significat d'aquella frase.



En Martí va aixecar la mirada del seu quadern de notes i va assenyalar cap al bosc.

• Potser hauríem de provar a connectar amb la natura com ho feia Gertrudis. Qui sap, potser trobem alguna cosa.

Els dos amics es van posar drets i van començar a caminar cap al cor del bosc, observant amb curiositat els arbres i les plantes que els envoltaven. De sobte, van arribar a un clar on un arbre gegant es destacava per damunt dels altres.

• És impressionant-, va dir en Joan, admirant la majestuositat de l'arbre.
  
  
  
  Segurament és un lloc especial per a Gertrudis-, va afegir en Martí, avançant cap a l'arbre.

Quan van arribar a la base de l'arbre, van notar unes runes antigues gravades a l'escorca. En Joan va treure el seu quadern i va començar a prendre notes mentre en Martí examinava les runes amb cura.

• Sembla un encanteri o una inscripció màgica-, va dir en Martí, llegint les runes en veu alta.

De sobte, van sentir una brisa suau que va fer esbufegar les fulles de l'arbre, com si fos una resposta a les seves indagacions.

• Potser aquest arbre és el punt de connexió amb la natura que necessitem per entendre el misteri de Gertrudis-, va suggerir en Joan, amb emoció als ulls.

Els dos amics van decidir explorar més a fons l'entorn de l'arbre, amb l’esperança de trobar més pistes que els portessin a la veritat sobre Gertrudis. Amb cada pas que donaven, la seva determinació creixia, sabent que estaven a punt de descobrir un secret que canviaria les seves vides i el destí del seu poble per sempre.



Mentre en Joan i en Martí seguien explorant els voltants de l'arbre gegant, van començar a notar petites pistes que els portaven a nous descobriments. Van trobar herbes estranyes que creixien només al voltant d'aquest lloc i van sentir la presència d'animals del bosc que semblaven treballar en harmonia amb la natura. Cada detall que observaven els apropava a desxifrar el secret de Gertrudis.



De sobte, en Joan es va adonar d'una petita cova amagada entre les roques que semblava conduir a les profunditats del bosc. Sense dubtar-ho, van decidir investigar, intrigats per descobrir què podrien trobar en aquesta misteriosa cova.



Van entrar amb cura a la cova amb les llanternes del mòbil a la mà, examinant acuradament cada racó. Quan s'acostaven a la cova, es van adonar d'antigues inscripcions a les parets de la cova que semblaven explicar la història de Gertrude i els seus poders màgics. En Joan va prendre notes ràpidament, anotant cada detall per no perdre's cap pista important.



De sobte, van arribar a una gran habitació al fons de la cova, on van descobrir una pedra misteriosa que brillava amb una llum fosca. En Martí es va acostar amb curiositat i va estudiar la pedra amb atenció.

• És una pedra de poder-, va dir Martí, sorprès pel seu descobriment.
  
  
  
  Semblava irradiar energia màgica.

En Joan va mirar la pedra amb admiració, preguntant-se sobre la seva relació amb la Gertrude i quins poden ser els seus poders. Potser aquesta és la clau del misteri que han estat buscant durant tant de temps.



En Joan i en Martí, decidint emportar-se la pedra per a un estudi posterior, la van agafar amb cura i la van posar a la motxilla. Amb il·lusió i expectació, van decidir tornar al poble, compartir les seves troballes amb els altres i continuar la recerca.



Quan van sortir de la cova i van tornar al bosc, es van sentir més segurs que mai en la seva missió. Sabien que havien trobat una pista important que els portaria més a prop de la veritat sobre la Gertrudis i els seus secrets màgics.



Amb la pedra energètica com a prova tangible de la seva aventura, Joan i Martí van tornar al poble amb un sentit de determinació. Estaven decidits a continuar la seva recerca fins a trobar totes les respostes que buscaven.



Amb el pas dels dies, Joan i Martí van continuar la seva recerca amb determinació i passió. Van explorar tots els racons del bosc, van parlar amb els avis del poble i van investigar les antigues llegendes que envolten Gertrudis. A cada pas que feien, se sentien més a prop de desxifrar l'enigma que durant generacions captivava les mentides dels habitants de Caldes d'Estrac.



Finalment, després de moltes aventures i reptes, van arribar a la conclusió que Gertrudis no només era una guardià dels secrets del bosc, sinó també una protectora del poble contra les forces fosques que amenaçaven la seva pau i harmonia. Els seus coneixements màgics i la seva connexió amb la natura l'havien convertit en una figura llegendària, i la seva llegenda perduraria per sempre en la memòria dels habitants de Caldes d'Estrac.



Portaven ja moltes setmanes investigant sobre l’enigma de Gertrudis, no s’esperaven que Gertrudis sigues la guardiana del poble. S’esperaven que sigues un fantasma del bosc o alguna cosa per l’estil.



Una tarda, en Joan va decidir anar a investigar al bosc. Va trucar en Martí, però no el contestava, així que va decidir anar sol al bosc. El que ell no sabía que la seva vida corría perill…a

Doncs, al arribar al bosc, estava tot més fosc de lo normal, i en comptes d’escoltar el cant dels ocells, només escoltava un silenci molt profund i terrorífic. Estava tot molt nublat i fosc i en Joan va encendre la llanterna del mòbil.

Al arribar al gran arbre de Gertrudis va arribar-li una ventesca molt forta i va començar escoltar sorolls, sorolls molt forts cridaven el seu nom una i una altre vegada. En Joan es va començar preocupar i tenia molta por. Va donar mitja volta per sortir a correr. Però va veure algo que no s’ho esperava, no s’ho podia creure.



Era l’ànima de Gertrudis, en Joan es va quedar de pedra no sabia que fer. Gertrudis s'acostava a en Joan amb una aura de misteri i poder. La seva presència omplia el bosc de calma, tot i la tempesta que rugia al seu voltant. En Joan es va quedar immòbil, incapaç de moure's o parlar mentre l'esperava amb una barreja de por i admiració.

• Joan-, va dir Gertrudis amb una veu suau però fermament, -has vingut a buscar respostes i has trobat més del que esperaves.

En Joan va fer un intent de parlar, però les paraules es van negar a sortir de la seva boca. Mirava Gertrudis amb ulls plens de preguntes, esperant desesperadament alguna explicació.

• La teva curiositat t'ha portat fins aquí-, va continuar Gertrudis, -però ara has d'afrontar la veritat. El perill que amenaça el nostre poble és més gran del que et puguis imaginar.

En Joan va fer un esforç per processar les paraules de Gertrudis, tractant d'entendre la gravetat de la situació.

• Què vols dir?- va aconseguir preguntar finalment, amb la veu tremolosa.

Gertrudis va mirar en Joan amb una mirada penetrant, com si llegís la seva ànima.

• Les forces fosques que amenaçaven el nostre poble han començat a augmentar la seva influència-, va explicar Gertrudis. -Només amb la teva ajuda i la del teu amic Martí podrem enfrontar-nos a aquest perill.

En Joan va assentir amb decisió, superant la seva por per l'esperança de protegir el seu poble.

• Estarem a la vostra disposició-, va prometre en Joan, -farem tot el que sigui necessari per salvar Caldes d'Estrac.

Gertrudis va somriure, un somriure ple de confiança i gratitud.



Amb el cor i la ment centrada, en Joan es va preparar per afrontar el perill que s'aproximava. La seva aventura estava lluny de finalitzar, i sabia que encara l'esperaven grans desafiaments i descobriments al seu camí per desxifrar l'enigma de Gertrudis i salvar el seu poble.



Així acaba el primer capítol de la seva nova aventura, una història plena de misteri, màgia i amistat que el portaria a viure experiències inoblidables i a descobrir el veritable poder que habitava dins seu. Amb el suport de Gertrudis, en Martí i tot el seu poble, en Joan es preparava per al desafiament més gran de la seva vida.