No sabia com, però allà estava enmig d’un bosc a les fosques, sol i amb molta por a sobre. No sabia que fer, estava cobert de fang. L’únic de què em recordava, era d’haver passat la tarda amb el meu amic.



Us preguntareu com he arribat aquí, oi? Doncs ara us ho explicaré.



En el meu poble; un petit poble, Caldes d'Estrac, les paraules enigmàtiques de Joan Tur van deixar un rastre de misteri entre els habitants. En Joan, un home senzill i curiós, va sentir aquesta frase i no va poder deixar de donar-li voltes al cap. "El dany rebut en néixer no es cura...", pensava en silenci mentre passejava pels carrers empedrats. Un dia, mentre en Joan donava voltes pel mercat setmanal del poble, va trobar-se amb la senyora Rosa, la botiguera del raconet. Ella també havia sentit parlar de les paraules de Joan Tur i, amb un somriure còmplice, li va revelar una altra part de la llegenda. Resulta que hi havia un llibre antic amagat a l'antiga biblioteca del poble, una col·lecció de relats i encanteris que explicava la història sencera de Gertrudis.

Amb una curiositat, en Joan va decidir explorar aquest misteriós racó de coneixement amagat. Anava sovint a la biblioteca del poble, una tarda, necessitava un llibre de receptes per fer un sopar en el qual anava a venir tota la seva família, on era tradició que cada persona fes un plat.



Al costat de l'estanteria de llibres de receptes, va veure un llibre que li cridava molt l’atenció. Va descobrir un antic llibre, pàgines gastades i ple de pols que feia temps no respirava. Les paraules antigues van guiar-lo a través de la llegenda de Gertrudis, una ànima del poble que havia patit profundament, però que havia trobat consol en les pors compartides. En Joan no podia apartar la mirada d'aquelles pàgines antigues. Mentre llegia, les paraules prenien vida dins la seva ment. Va descobrir que Gertrudis havia viscut molts anys enrere, en un temps en què el poble estava amenaçat per forces desconegudes. Les persones del poble van acudir a ella, ja que era coneguda per tenir un coneixement profund de l'art de la curació i les antigues arts màgiques.



Es va quedar fascinant amb la història de Gertrudis, va decidir explorar més profundament les pàgines del llibre antic. Va llegir sobre els rituals i encanteris que Gertrudis utilitzava per mantenir l'equilibri i la pau al seu poble. A mesura que se submergia en aquest món màgic, una estranya connexió es va establir entre ell i l'ànima de Gertrudis.



Amb cada pàgina que en Joan voltava, sentia com si les energies antigues de Gertrudis el conduïssin a través del temps i l'espai. Es va adonar que les paraules enigmàtiques de Joan Tur eren una part d'un encanteri que protegia el coneixement de Gertrudis, i ara, en Joan es veia involucrat en aquest misteriós llegat.



A mesura que llegia més sobre Gertrudis, va descobrir els detalls de la seva pròpia història i com havia sigut influïda per les forces màgiques que envoltaven el seu poble. Va aprendre que Gertrudis no només era una curandera, sinó també una guardiana que protegia el poble d'èpoques passades.



Amb una barreja d'emoció i inquietud, en Joan va decidir que havia d'explorar més a fons aquesta connexió màgica. Va començar a buscar pistes i preguntes sobre com podria viure l'experiència que havia llegit al llibre. Va descobrir que una vegada cada generació, una ànima a fi a Gertrudis seria cridada per la màgia que aguantava al llarg dels anys. Una nit, mentre explorava el bosc prop de l'antiga biblioteca, en Joan es va trobar amb una figura difuminada que semblava fondre's amb la natura.

Era l'ànima de Gertrudis, que apareixia per guiar-lo pel seu viatge màgic. Ella li va explicar que el poble estava de nou amenaçat i necessitava l'ajuda d'algú amb la seva connexió única amb ella.