Abans que en Joan continues amb la seva missió de Gertrudis i el poble, tenia obligacions, ja que és un adolescent de setze anys i ha d’anar a l’escola, fer deures, recollir la seva habitació…
L’endemà d'haver llegit sobre la història de Gertrudis, al matí va preparar-se per anar a l'institut del poble. Quan va obrir la porta de la seva casa, es troba al seu millor amic de la infància i de tota la vida en Martí, sempre anaven junts a tot arreu i no es tenen secrets l’un a l’altre.
Necessitava explicar-li algú sobre l’enigma de Gertrudis. Li va explicar sobre el que va trobar ahir a la biblioteca del poble, en Martí no s’ho podia creure, un poble tan senzill on mai passa res interessant hagués passat allò anys abans de néixer. Sense pensar-s’ho dues vegades en Martí va dir que aniria amb ell a ajudar-lo, se'l veia content i emocionat, coneixent en Martí no ho feia del tot pel poble sinó per viure una aventura, li encanta llegir sobre aventures i fantasies, i sempre ha volgut viure una tan gran com l’enigma de Gertrudis.
Quan van arribar a l’institut, van veure la mateixa gent de sempre amb els mateixos grups, sent un poble tan petit on ens coneixen tots sempre veia les mateixes cares de sempre. Des de lluny veia a l’Amara, en realitat odiava que li diguessin Amara, tothom li diu Mara, la Mara és una noia fantàstica. Eren molt amics de petits sempre jugaven junts amb en Martí. La Mara es va anar apropant fins que va quedar al costat d’en Martí i és van posar ha parlat d’alguna cosa, no sabia de què parlaven i preferiria no saber-ho, els va mirar estàven tan entretinguts parlant que no s’havien adonat compte que s’havia anat i que estava de camí entrant a classe.
Es va asseure al seu lloc de classe, una estona més tard entrant i es van asseure al seu lloc. Ja havien passat les hores de classe, i per fi estan tornant a casa. En Martí s’havia passat tot el dia insistint per anar al bosc i veure si trobava alguna cosa relacionada amb l’enigma de Gertrudis.
En Joan es va passar tot el dia pensant en l’enigma de Gertrudis. Encara no sabia què fer, dubtava, ell volia ajudar el poble, però era un tema molt perillós i delicat. En canvi, en Martí l’insistia per fer-ho i se sentia massa pressionat.
A l’arribar a casa en Joan va preguntar a la seva mare si podia anar a casa dels avis a que l’ajudés a fer un treball sobre el poble. En realitat ho volia fer servir com excusa per poder preguntar-li els dubtes sense cap vergonya. Tot el poble sabia que Pere Tur era de les persones que portava més temps vivint en el poble, a l’avi li encanta estudiar i treballar sobre la història del poble ja què, van passar molts tipus de coses.
Quan va arribar a casa dels avis, l’àvia va posar-li el berenar a taula. En Joan li encanta el menjar que fa l’àvia, és va posar les botes al veure que havia posat el seu menjar preferit. Es tenía que esperar una estona perquè l'avi tornés a casa, per tant, es va posar al dia parlant del poble i del que passa amb l’àvia. Mitja hora després va aparèixer l’avi, és va sorprendre de veure’m allà, ja que no anava molt sovint a veure’ls sense els pares ni molt menys sense avisar-los de què els visitaré. El vaig anar a saludar i vam parlar una estona.
Finalment, vaig dir-li que havia de fer un treball sobre l'enigma de Gertrudis i que necessitava la seva ajuda, ja que ell ho va viure més a prop i que segurament trauria més informació que en els llibres i a les webs. Normalment, l’avi no solia parlar tant del tema, ja que era un tema bastant sensible per ell. Em va explicar que abans què passes tot això, el poble ja estava passant una mala època, ha acabat la Guerra Civil Espanyola, i el país estava passant per un mal moment. Molts pobles van acabar destruïts per la guerra i molta gent va venir al poble a viure i buscar treball, ja que Caldes d'Estrac, va ser una de les zones menys afectades. Va venir una noia més o menys de la mateixa edat que l’avi, era molt maca i no es semblava gens a la gent del poble, es deia Gertrudis. Però tothom la notava molt diferent de la resta de gent que va venir d’altres llocs.
L’avi no es recordava del tot, de vegades li faltava la memòria i s'oblidava d’algunes coses. En Joan l'escoltava amb atenció cada paraula que l'avi Pere li deia sobre Gertrudis. Gertrudis era una figura misteriosa que va arribar al poble en un moment de canvis importants. La gent del poble se sentia atreta per ella, però també tenia por, perquè semblava tenir poders màgics i un coneixement especial sobre la natura i els secrets del bosc. Físicament, era molt estranya, era pèl-roiga en el poble mai havia viscut ningú pèl-roig, i no només era allò sigues qui sigues que anés a parlar amb ella en comptes de contestar feia coses estranyes o no contestar directament. Els habitants del poble la veien com una espècie de protectora, però al mateix temps temien el que pogués ocultar. Les seves aparicions estaven envoltades de misteri, com si portés amb ella un aire de màgia i enigma. Els seus poders, les seves aparicions i la seva relació amb la natura la convertien en una figura fascinant i alhora inquietant. Tot el poble especulava sobre qui era realment Gertrudis i què amaga darrere de la seva enigmàtica presència.
Ara, els habitants del poble, incloent en Joan i en Martí, estan decidits a descobrir els secrets de Gertrudis i desentranyar el seu misteri. La seva història continua sent un enigma captivador que espera ser revelat.
