F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La Bruixa de Jade (Valeria, Almu, Paula)
Col·legi Sant Gabriel - Gabrielistas (Barcelona)
Inici: La bruixa blanca (Shelby Mahurin)
Capítol 3:  Un final no tan feliç

Estava a casa menjant amb en Rubén, estava contenta de poder passar temps amb ell, però aquell dia li notava molt diferent, com si li passés alguna cosa. Estava embadalit mirant el plat de manera reflexiva, estava una mica preocupada i si tenia un problema volia ser aquella persona que pogués ajudar-lo.



-Estàs bé?—vaig preguntar per tal de saber que amagava, enperò, va mirar-me sorprès després d’haver tornat en si mateix.



-Sí, només pensava en… una cosa—va fer una pausa intentant trobar les paraules adequades—És en Dominic, s’ha enfadat amb mi, perquè ara que estic amb tu, no passo temps amb ell.



-Per què no li proposes anar a sopar avui a una taverna del poble? Segur que això ho arregla tot—vaig dir molt esperançadora.



-Bé, per intentar-ho, que no falti—va dir Rubén una mica capcot mentre em mirava a la cara—Què haig de fer amb tu, la meva estimada bruixeta…

Aquell mateix dia, vam anar en Rubén, la Coraline i jo a la taberna per veure si trobàvem a en Dominic, i per desgràcia, així va ser.



-Ei, Dominic!—va dir en Rubén molt entusiasmat—Com estàs?



-Bé, i tu? Qui són les teves amigues?—va preguntar ell una mica estranyat.



-Ella és la Coraline, una amiga; i ella és la Leonor… la noia a qui pertany el meu cor.—va dir mentre les meves galtes es coloraven.



Vam estar una estona a la taberna, i després vam separar-nos d’en Dominic per anar a casa.



-Rubén, mira això!—vaig començar a crear una flor molt orgullosa i confiada dels meus poders—T’agrada?



-M’encanta! Molt bé bruixeta meva—era així com em deia: “bruixeta”. Sabia que ell també estava content, a més que la Coraline va dir m’ho moments després.



No sabia el que feia, només era una noia. Si hagués tingut consciència de les conseqüències, no hagués fet ús dels meus poders.



Durant uns quants dies, no vam saber res d’en Dominic. Dies més tard, van arribar les notícies, però no estaven de la nostra part…



-Nois, estic escoltant uns pensaments d’un cúmul de gent, i no és que siguin massa bons…—va anunciar-nos la Coraline.



-Què diuen?—vaig preguntar.



-“Cremeu a les bruixes i al traidor” i “A la forca i a la presó”—deia ella aterrada.



-Com s’han assabentat?—va preguntar en Rubén.



-Hem d’anar-nos, ja!—vaig cridar jo.



Mentre agafàvem les coses, i jo estava angoixada, podíem escoltar com la gent s’aproximava. Quan estavem al saló i ja estaven ben a prop, en Rubén va agafar-me la mà.



-Marxeu!—va dir-nos quan ens miravem als ulls.



-Sense tu no hi pensem marxar!—vaig respondre-li.



-Leonor, sisplau, ves te’n. L’únic que vull és que estiguis bé.—ell ho desitjava, i jo no podia veure’l plorar.



-L’únic que jo vull és estar amb tu i tenir el final feliç que he desitjat tota la meva vida!—aquelles paraules van escapar de la meva boca: vaig admetre que estava enamorada—En una altra vida…



-En una altra vida on tu no siguis bruixa.—va afegir ell molt segur del que deia.



-Ni tu caçador.—vaig dir jo—On el nostre amor no sigui impossible, i ens puguem estimar…



-Fins a l’eternitat—vam dir tots dos.



-M’ho jures?—vaig preguntar-li.



-T’ho juro—em va respondre.



La Coraline i jo vam escapar just a temps mentre veiem com en Rubén es quedava allà amb aquella multitud enfurismada. Jo no podia aguantar les llàgrimes dins meu.



Vam amagar-nos un par de dies, fins que van parar de buscar-nos. I ens vam assabentar que a Rubén anaven a jutjar-lo a la forca, així que vam apropar-nos a la plaça municipal on estava “l’arbre del penjat”.



-Per haver servit aquest poble abans de la teva traïció, et proporcionem unes últimes paraules. Les has escollida?—va dir l’alcalde.



-Tornaria a fer-ho una i mil vegades més. Per ella, per la meva bruixeta, moriria infinites vegades.



Abans de morir, la Coraline va ficar-se a un dels seus últims records. On discutia amb en Dominic:



-Tu ets qui m’ha traït!—va dir en Rubén.



-Tu has traït al teu poble. La teva pobreta, petita i mentidera bruixa t’ha ficat en aquest problema. No es diu leonor, es diu Leila.—va afegir ell.



-Però… per què?



-Perquè els seus pares no la volen i, t’ho adelanto amic meu, ella és com els seus pares—es va apropar a la seva oïda—No t'estima, només t'abandonarà, creu en mi i surt abans que tot se te'n vagi de les mans amic meu.



-Tu no ets el meu amic, no després de tot el que acabes de dir, dement.



-T’ho he avisat Rubén si m'haguessis fet cas no hauria passat això, tot es culpa teva i d’aquella bruixa.



-Ella no m’ha fet res! Has sigut tu i si surto d'aquesta et prometo que tu no ho faràs.



El record va acabar. Abans de que l’ofegaren, vaig utilitzar els meus poders per assassinar-lo sense patiment. VA anar-se’n mentre m’oferia el seu cor.



Vaig distanciar-me de tothom i vaig desaparèixer de la faç de la terra, sense veure aquells ulls que tant anhelava contemplar, sota l'identitat de la Bruixa de Jade.




 
Valeria, Almu, Paula | Inici: La bruixa blanca
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]