|
La Bruixa de Jade (Valeria, Almu, Paula) |
Col·legi Sant Gabriel - Gabrielistas (Barcelona) |
Inici: La bruixa blanca (Shelby Mahurin) Capítol 1. El Bellerose
Lou
Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.
Viva.
|
Capítol 1: La Trobada entre la Bruixa i el Caçador |
Em dic Leonor, i sóc bruixa. No sé si és una maledicció o una benedicció, però no puc suportar les conseqüències que porta ser-ho… Quan encara era una criatura, vivia en una petita casa de camp amb els meus pares i el meu gos Lucky, fins que un dia, vaig anar a abraçar-lo, i va morir a les meves mans, mentre jo veia i sentia com patia pel dolor que tenia dins; i tot era culpa meva…
Els meus pares no sabien que jo era bruixa, potser era perquè era la primera de la família o perquè la màgia s’havia saltat diverses generacions; igualment, els meus pares van quedar-se impactats: tenien por… de mi, la seva filla de pocs anys. Tots tres vam plorar el gos, i un cop els meus pares van enterrar-lo, em van dir que havia d’anar-me’n; que tingués cura de mi mateixa, però que per la seguretat de tots tres, jo havia de desaparèixer de les seves vides.
Un cop vaig créixer sola sense ningú en qui recolzar-me, i amb por de les meves pròpies capacitats, veia el món de color gris: sentia com els núvols tapaven el sol i les flors es marcien, tot era molt dur des del meu punt de vista. Vaig recórrer molts quilòmetres per trobar una casa abandonada enmig d’un bosc, a prop d’un poble, que es va convertir en la meva nova llar.
Uns anys després, vaig conèixer la Coraline, una altra bruixa, i llavors va ser la nostra llar, i ella la meva nova família, mesos més tard, vam trobar un gat negre rondant pel bosc, i vam decidir acollir-lo i anomenar-lo Odín. Jo mateixa cultivava flors i plantes per donar color a la casa, o tallava la llenya per fer foc, però uns quants anys després, quan ja en tenia setze, pel poble i els voltants, va arribar el rumor que potser jo i la meva companya érem bruixes, com les que es dedicaven a caçar els vilatans. Per això, en comptes de fugir un altre cop, perdre la meva llar i ser perseguida, vaig decidir anar al poble per donar-me a conèixer, o només veure; sense parlar, sense tocar. Vaig col·locar-me els guants blancs, un vestit de camperola marró i beix, i vaig fer-me una trena, lligada amb un llaç beix i vaig sortir de camí cap a la plaça. Vaig entrar en una taverna, i en obrir la porta, totes les persones que hi eren allà dins van voltejar-se per mirar-me. Jo ho vaig ignorar, i vaig seure al costat d’un noi que semblava de la meva edat, que estava parlant amb el cambrer.
-I què, Rubén; avui has caçat alguna?—va preguntar el cambrer.
-No, ja estem acabant amb la seva espècie. Aquestes bruixes fan molt mal a les persones, és com si tinguessin verí per dins.—va respondre el que creia que es deia Rubén.
-Ja em donaràs notícies—va dirigir-se a mi—que puc oferir-li senyoreta?
Vaig quedar-me en blanc, mentre tots dos em miraven impacients.
-Un got d’aigua, si us plau.—vaig dir amb la veu tremolosa—Gràcies.
El noi va començar a entaular conversa amb mi, amb el tema que jo més temia:
-Si no és molèstia, podria dir-me per què porta aquests guants?
-No vull tocar res amb les meves mans, sóc molt rigorosa i em prenc la meva higiene seriosament; no vull tenir contacte amb bacteris i després patir malalties.—vaig respondre intentant calmar els nervis.
Vaig beure l’aigua, vaig pagar el seu preu, i vaig sortir corrents sense captar la seva atenció, però mentre es tancava la porta, el jove va girar-se i em va veure sortir a corre-cuita. Un cop al carrer, anava tranquil·la, però en veure com el noi sortia de la taverna buscant-me, vaig afanyar-me, però va veure’m. Vaig intentar distreure’l; tanmateix, un cop ja estava al bosc, lluny de la gent, i pensava que no em seguia, vaig trobar-me enfront d’ell. Estava molt nerviosa, ja m’imaginava a la foguera sent cremada per totes aquelles persones que em temien i deien ser bones; no obstant això, un cop va agafar-me del canell, que era una mica abans del final dels guants, vam mirar-nos als ulls; de cop i volta, va soltar-me i va deixar-me anar, jo creia que era una trampa, així que no vaig moure’m, però en veure que era segur marxar, vaig anar directa cap a casa. Com podia ser que una persona tan jove com ell fos caçador de bruixes? Tant ens odiaven? Per què no m’ha portat a la foguera? Què hauria passat si m’hagués tocat? Hauria acabat mort? Un milió de dubtes rondaven el meu cap, però encara així, només volia anar-me’n a dormir.
Vaig arribar a casa i allà estava la meva companya Coraline, jugant amb el nostre gat negre Odín.
–Ja he tornat—vaig dir per avisar de la meva presència.
–Com ha anat?—va dir mirant-me amb un somriure.
–Bé, res nou—vaig dir fredament mentre seia al sofà.
La Coraline tenia un poder que era molt estrany fins i tot en el món de les bruixes, un poder únic, poder saber quan la gent diu mentides.
–Què amagues?—va dir Coraline mentre deixava en pau a Odín i es girava cap a mi.
–Res—vaig desviar la meva mirada.
–Ah, ja sé que et passa…—va dir amb un somriure entremaliat—Tens nuvi, veritat?—deia mentre saltava d’alegria.
–No tinc cap nuvi, pesada—vaig dir després de llançar-li un coixí a la cara.
La Coraline va atrapar el coixí al vol i m’ho va llençar de volta.
–Has conegut un noi?—va dir mentre s'apropava cap a mi.
–He conegut un assassí, contenta?—vaig posar el coixí al seu lloc.
La Coraline va quedar-se de pedra, i no va aportar cap altre comentari.
–Però no em va fer res; —vaig aclarir—de fet, va deixar-me escapar—vaig dir mirant a un punt fix mentre m’imaginava de nou la situació.
–No se n'haurà adonat, així és millor—va dir una mica més tranquil·la.
El dia va transcórrer ràpidament i com més passava el temps més dubtes passaven pel meu cap, però vaig decidir espantar-los anant a dormir al meu llit il·luminat per la claror de la lluna.
L'endemà havia d’anar a fer la compra de la setmana, així que em vaig posar uns guants, un vestit verd i un collaret de plata amb una pedra de jade al mig: sempre ho portava, però ho amagava. Pel carrer hi havia molts guàrdies. Quan vaig arribar a l'establiment, vaig començar a agafar diferents aliments com pa, arròs…
–Disculpa—vaig notar una mà a la meva espatlla, em vaig sobresaltar i vaig fer una volta per veure el Rubén, el noi que vaig trobar-me ahir a la taverna.
–La noia dels guants…—em va reconèixer.
Vaig fer uns passos cap enrere.
–L’as… caçador—vaig dir mentre fingia un somriure.
–El mateix—semblava que s'havia adonat que quasi li havia dit assassí.
–Q-Què fas aquí?—vaig dir nerviosa.
–Eh… Comprar, què se suposa que hauria d’estar fent?—va dir amb un aire de confusió.
–Res, només preguntava—vaig dir abans d’haver llençat sense voler una dotzena d’ous.
–No et preocupis, jo ho pago—va dir amablement.
–No, ni se t'acudeixi pagar-ho—vaig dir mentre el mirava fixament.
–No m’importa fer-ho—va dir amb bona intenció.
-No, jo tinc diners suficients per pagar-ho, gràcies—vaig dir per tal que em deixes en pau.
–Però…
–T’he dit que no necessito la teva ajuda ni els teus diners.—li vaig tallar en meitat de la frase—Perdó, he sigut molt violenta.
–No passa res—em va dir el noi amb una mirada sincera—Com et dius?
Vaig dubtar abans de dir el meu nom.
–Leonor—vaig dir tímida.
–Encantat de conèixer a algú com tu.—va dir amb un somriure—Jo em dic Rubén.
–Ah.—vaig dir neutra—Si ets caçador, has de tenir a alguna bruixa assignada, no és veritat?
–Sí, és clar.
–I quina tens assignada? –esperava que no digués el meu nom de bruixa.
-La bruixa de Jade—va dir amb tranquil·litat deixant caure aquelles paraules com si d’una ploma es tractés.
Era com si un barril d’aigua freda hagués caigut damunt meu. No sabia com reaccionar, però en aquell moment vaig saber quin era el seu objectiu… La Bruixa de Jade, jo.
|
|
|
|
Valeria, Almu, Paula | Inici: La bruixa blanca |
| |
|
|
|