F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La dona de blau (Valentinamoralejo)
INS Pere Calders (Cerdanyola Del Vallès)
Inici: La connexió maltesa (Jordi Sierra i Fabra)
Capítol 3:  Capítol 3

– Què creus que estàs fent? – Va preguntar l'inspector Ramírez des de la porta de l'habitació. Vaig girar-me amagant els papers i el telèfon rere meu i vaig mirar a l'inspector.

– Jo? Res, passava per aquí... Has parlat amb el Mario?– L'inspector em va tallar.

– No t'inventis excuses, no pots estar aquí, no pots manipular proves i això t'està fent semblar encara més culpable. I sí, ja he parlat amb el Mario. És que tu en sabies alguna cosa que no m'has dit? – Va preguntar.

– No! Jo me l'he trobat fa una estona i l'he descobert amb aquella dona, m'ha dit que parlaria amb tu, i ja li he dit que si no t'ho deia ell... Mira, només estava passant per aquí i he entrat, no ho hauria d'haver fet, peròvull ajudar, mira el que he trobat. – Vaig ensenyar-li el paper de l'empresa de l'Eric, on deia que la seva empresa estava endeutada i perdien diners –. Veus? Crec que...

– Suficient, fora d'aquí o trucaré a la policia tailandesaperquèet portin a la presó. – Em va treure els papers de les mans i em va fer fora.



Vaig sortir de l'habitació per tornar a la meva. No podia ser, havia de fer alguna cosa. Lafamíliade la Diana era rica, i a l'Eric li faltaven diners... Només ho havia de demostrar. Vaig donar un parell de voltes per l'habitació abans de decidir-me a anar a l'habitació de l'Eric. La Dàlia havia dit que s'allotjava a l'habitació... 734? Oera 735? Sí, havia dit la 735. Vaig sortir al passadís i vaig avançar endavant fins a girar una cantonada. Allà estaven les habitacionsdes dela730fins ala 738, quatre a un costat i quatre a l'altre, i al fons hi havia una gran finestra que donava a la platja. Vaig apropar-me a la 735 i vaig intentar obrir-la, però evidentment estava tancada. Vaigintentar forçar el pany, però no hi havia manera. Vaig mirar per la finestra. Nome n'haviaadonat des de la meva habitació, però la paret de fora tenia una escala d'incendis que connectava cada finestra d'aquell costat de l'edifici per poder sortir per allà en cas d'emergència. Podia passar fàcilmentdes del'escala d'incendis a l'habitació de l'Eric. Noméshavia de pujara l'ampit de la finestra i sortir.



Em vaig apropar a la finestra i vaig comprovar que no hi hagués ningú a dins de l'habitació. Només vaig haver de fer una mica de força, i la finestra es va obrir. Aquesta habitació també eradiferent de lameva, era més gran i tot era de color blanc. Estava tot molt ordenat, el llit fet a l'esquerra, al fons hi havia el lavabo i al mig de l'habitació hi havia una taula com la meva i la de la Diana amb un bol de fruites tropicals i un portàtil. No hi havia papers ni coses fora de lloc, així que em vaig dirigir cap a la taula, vaig seure i vaig obrir aquell portàtil, però estava bloquejat. Vaig provar el nom de l'Eric com acontrasenya. No era correcte. Vaig provar amb el nom de la Dàlia, però tampoc era correcte. No se m'acudia què fer, fins que vaig pensar en l'empresa. Podia ser el nom de l'empresa? El vaig teclejar i l'ordinador es va obrir. Vaig estar una estona mirant documents per l'ordinador, però no hi havia res que no hagués vist ja a l'habitació de la Diana. Com que entre els documents no hi vaig trobar res vaig entrar a l'aplicació de missatges. Només hi havia un xat, però no tenia nom, deia "desconegut". Vaig obrir-lo i vaig mirar-lo. Algú havia amenaçat l'Eric. Aquella persona havia escrit: "Sé el que estàs fent. O desapareixes o ho diré a tothom", i l'Eric havia respost "no sé de què em parles".



Vaig tancar l'ordinador. No podia quedar-me allà. Tot això ja ho trobaria la policia. Jo no havia de tenir res a veure. Em vaig aixecar i vaig caminar cap a la finestra per tornar per on havia vingut. Estava ja a punt de tornar a la meva habitació quan la meva mà va tocar una cosa viscosa a la barana de l'escala d'incendis. Em vaig mirar la mà i tenia sang. Vaig fixar-me en la barana, i hi havia una taca que algú havia intentat netejar, però no ho havia fet gaire bé, perquèaltocar se't quedava marcada la mà. Vaig intentar seguir el rastre de sang i veure fins a on arribava, i, efectivament, arribava fins a la finestra de la Diana, que estava completament oberta. Estava seguraquel'Eric, després de matar a la Diana l'havia portat fins a l'habitació d'aquesta per adeixar-laallà. Però... Si l'havia portat havia d'haver deixat marques a la seva finestra. Vaig tornar corrents a la finestra de l'habitació de l'Eric per mirar, però allà no hi havia ni rastre de sang ni res que l'inculpés.



Vaig decidir anar-me'n a dormir, ja s'estava fent de nit i encara no havia sopat. Vaig tornar a entrar a l'edifici des de la finestra delpassadísper la qual havia sortit i vaig anar directament a la meva habitació. No en podia més.En arribar, em vaig tirar al llit i vaig demanar a recepció queem pugessinalguna cosa per sopar. Un bon pollastre amb arròs em va omplir l'estómaci em vaig adormir poc després d'acabar-me'l.



Vaig despertar-me quan el sol ja estava ben alt al cel. Encara estava inquieta pel que havia trobat a l'escala d'incendis, però jo no era detectiu, no podia intentar resoldre el cas com si fosla inspectora. Com no tenia res a fer, em vaigarreglari vaig baixar al balneari delRessortper demanar un massatge per relaxar-me. Em vaig posar un barnús i em van fer passar a una saleta petita, vaig estirar-me al llit que hi havia al mig i em van començar a fer el massatge. No volia pensar en l'assassinat, però m'era impossible. L'Eric hauria portat a la Diana des d'una habitació a l'altra quan ja l'havia matat? I què feia la Diana al'habitacióde l'Eric? Però per què doncs no hi havia cap rastre a la seva finestra? L'hauria matat directament a l'escala d'incendis? I per què l'havia tornat a portar a la seva habitació, si podia deixar-la allà?



Vaig estar pensant i pensant teories sobre com, quan i per què l'Eric hauria matat a la Diana, fins que va acabar el massatge i vaig haver de tornar a pujar a la meva habitació. Vaig aconseguir llegir un llibre durant cinc minuts, però després vaig obrir la meva finestra i vaig sortir a l'escala d'incendis.Quan vaig estar fora vaigavançar fins a arribar a l'habitació de la Diana, on a simple vista no es podia veure res d'estrany, peròenfixar-te just sota la finestra hi havia un rastre de sang mal netejat. Era segur que l'havien deixat a l'habitació portant-la des de l'escala d'incendis. Ara només em faltava esbrinar fins a on arribava el rastre de sang per descobrir on l'havia matat l'Eric. En aquell moment vaig sentir les veus darrere meu que parlaven des de dins de l'habitació de la Diana.

–... Sabiaque l'empresa no anava bé i que tenien problemes legals, però... Doncs la va matar l'Eric? Potserperquèno li expliqués a la Dàlia, però... es notava que ella mentia quan vaig preguntar si coneixia els problemes econòmics que tenia l'empresa de l'Eric... – L'inspector Ramírez pensava en veu alta. Vaig parar a escoltar el que deia. Així que l'inspector havia interrogat a la Dàlia i ella havia mentit. Si l'Eric li havia dit, per què havia mentit a l'inspector dient que no en sabia res? En aquell moment hi vaig caure. Vaig necessitar passar per l'escala d'incendis un parell de vegades abans de confirmar les meves sospites, però quan vaig veuretrossosde vidre trencat davant una finestra en vaig estar segura.



Vaigcórrercap a la meva habitació i vaig agafar un paper i un boli i vaig començar a escriure. "Als sofàs del bar, a les 20:00 h. Ja sé el que ha passat". Vaig agafar la nota i, amb molt de compteperquèno em veiés la vaig deixar davant la porta de la Diana, on s'escoltava encara a l'inspector parlar sol.



A les vuit menys quart jo ja estava al lloc acordat. M'estava començant a preocuparmentrepassava el temps i no arribava, però dos minutsabans quetoquessin les vuit el vaig veure venir, i ell em va veure ami.

Hola,Victòria, he vist el teu missatge – Va dir l'inspector Ramírez, seient al sofà davant meu.

– Bé, he de parlar ambtu– vaig respondre.

– Sí. Què saps?

– He descobert el que ha passat. Mira, ja sabem que l'empresa de l'Eric tenia problemes legals, i...

– Espera,tucom saps això?

– Diguem que he estat investigant, però escolta, que és important.

D'acord, però espero que de veritat en valgui la pena...

– Doncs, com anava dient, sabem que l'empresa de l'Eric té problemes, no tenen diners i lafamíliaDixonen té molts. La Diana,mentrepreparava papers, documents icertificatspel casament es va adonar d'aquests problemes. En aquell moment, es va adonarquel'Eric volia casar-se per pur interès. Em segueixes?

– Sí, o sigui que estàs dient que ha sigut l'Eric?

– No ben bé. Escolta, l'Eric va rebre un missatge d'una persona desconeguda que l'amenaçava, dient-li que si no desapareixia, o sigui que marxava i deixava la Dàlia "ho diria", referint-sealsproblemes econòmics i legals que tenia l'empresa. Com probablement jahas deduït, aquesta persona desconeguda era la Diana. Ella va escriure el missatge amenaçant l'Eric, però com va veure que l'Eric no marxava, va decidir fer una cosa. El dia 7 de desembre,després quejo tornés a la meva habitació i ellase n'anésa la seva, va estar unes hores a la seva habitació, i finalment, cap a les 12 de la nit es va decidir d'anar a parlar amb la Dàlia. Va anar a la seva habitació, i va explicar-li tot el que sabia de l'Eric i la seva empresa, però la Dàlia, en lloc deadonar-sequel'Eric només la volia pels diners, li va dir que estava gelosa, ja que el Mario tenia una aventura amb una altra dona. Allà van començar a discutir i la cosa va anar a pitjor.laDàlia va trencar un vas contra la paret de la finestra, que estava oberta, i com la Diana va amenaçarambdenunciar a la policia els problemes legals de l'empresa la Dàlia va agafar un dels vidres que hi haviaal terrai la va degollar. No dubto que se'n va penedir de seguida, però ella ja estava morta, o sigui que li va tapar la ferida amb una tela o tovallola i va sortir per la finestra a l'escala d'incendis amb elcadàver. Vaig trobar restes de sang allà, i també hi havia restes de vidre davant la seva finestra. Finalment, la va deixar al seu llit entrant per la finestra de l'habitació i va marxar. Va intentar netejar les restes de sang, i ho va fer bé a l'habitació, però van quedar restes a la barana de l'escala d'incendis. Al matí, quan el Mario va tornar a l'habitació després d'estar durant la nit amb la seva amant la va trobar morta, i la resta de la història ja la coneixes.



L'inspector em va mirar i va dissimular un somriure.

– Bé, Bé... Si t'he de dir la veritat, jo també havia arribat a la conclusióde queel mòbil eren els diners i l'empresa, i que l'amenaça l'havia fet la Diana, però... Ara que em dius això connecto punts. La Dàlia em va dir que ella no en sabia res dels problemes de l'Eric, però quan vaig entrar a la seva habitació vaig trobar documents, probablement documents que va portar la Diana aquella nit...

– Sí! Creu quehe encertat?

– Doncs a la teva història hi ha alguna cosa que no podem saber per segur però... He de dir que em sembla que sí. – Es va aixecar per marxar –. Victòria, ves a descansar, demà tancaré el cas. Has fet un bon treball.



Al diasegüentla policia es va emportar a la Dàlia, i ella va confessar. A dir la veritat, la meva història havia sigut prou encertada. Vaig passar els dies que em quedaven alResortrelaxant-me almàximque em va ser possible, però sabia que, després d'això, no tornaria a ser mai la mateixa persona que era abans deconèixeraquella dona del vestit blau.
 
Valentinamoralejo | Inici: La connexió maltesa
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]