—No et preocupis, si no, hi haurà guardaespatlles per ajudar-te a sortir. prou aviat.



—Mentrestant ens ocuparem d'alguns negocis bruts.

—Bé

Gairebé els dos estaven sortint, el vell li va dir a Cozbi mentre intentava interposar-lo:

—No, vagis, fora, si no hi haurà conse-qüències greus.

Pocs minuts després que tots dos marxessin, Cozbi estava davant de la porta, pensant si s'havia de mirar fora de la porta o no. Va decidir seguir amb el pla. Minuts després, uns enormes guardaespatlles van entrar dins i li van ordenar que es despullés i que portés una màscara i una túnica curta. Després d'això li van agafar la roba i la van plegar a l'estil militar, i després la van posar a la seva gran maleta. Van sortir caminant pels passadissos fins que una fila de seguretat va aparèixer davant d'ells. Els guàrdies van acariciar totes i cadascuna de les persones que volien sortir. En Cozbi, una mica nerviós, va intentar mantenir la calma, un guàrdia va advertir que "intenta mantenir les cames tancades i intenta canviar la veu si és possible". Quan passaven per un guàrdia, un d'ells va començar a acariciar en Cozbi, que va intentar semblar intèrpret com els guardaespatlles. El guàrdia de seguretat va dir: "Ets un principiant?" amb la seva llengua fora. Cozbi va guardar silenci, sense saber què dir. De sobte, el guàrdia de seguretat que li va acariciar va dir: "Ei!, els meus guants estan una mica bruts per tota aquesta escoria, agafa-ho d'aquí Jhon!" Aleshores surt una gran figura grassa.

Una hora més tard, Cozbi està assegut en un carro de cavalls, posant-se les mans a la cara, després pregunta on el porten però no rep resposta, mira cap a fora on veu una gran porta. Van sortir, Cozbi va quedar meravellat pel seu entorn: un guarda de 100 hectàrees i una gran mansió, "ai, això és increïble", va dir. Els guàrdies el van escoltar per un llarg camí fins que va arribar a la porta principal, van tocar el timbre i van esperar. Una dona obre una porta i dóna la benvinguda a Cozbi.

-Hola com et dius?

—Cozbi, i la teva?

—Adelaide, sóc la minyona principal, pots entrar mentre descanses.

En entrar, va veure com estava neta la mansió. Després es va asseure en una habitació on semblava que era la sala d'estar.

—Aquí et sap greu les molèsties,

-No et preocupis.

—Sembla que sou el nostre nou convidat

-Que vols dir

—Com implica, marxaràs d'aquí.

—Perdoneu però no sé què passa, així que em podeu explicar què em passa?

—Sí, ho sento, el senyor Muschlauf em va dir.