Malvat és aquell qui fa a un altre el que no vol que li facin a ell. A aquell que busca enganyar els altres, sovint el mal que vol fer se li gira en contra. De la mateixa manera que els torts i les accions justes tornen, les bones obres ens condueixen al cel i les dolentes ens porten a la perdició i al patiment de turments; i així, tothom troba en l'altra vida el que obra en aquesta.
Per tant, hem de buscar i fer cas dels consells mentre som sans i vius. Us contaré una història perquè en prengueu exemple, que tracta d'un rei que hi va haver a Egipte. No vull fer-vos esperar més.
Cozbi un noi amb 23 anys es desperta sense obrir els ulls, comenta frustrat un somni que va tenir ahir a la nit. Després d’obrir els seus ulls amb desgana pregunta a ell mateix si hi havia comprat una llitera. En un fracció de segon s’apuja de la cama i comença a escanejar el seu voltant: veu un barrot de presó, a l’esquerra una taula on hi havia un plat, un ganivet i un matxet, i per últim un bany a la gatzoneta. L’últim lloc on mirar qui hi havia en el llit superior. Agafa el matxet i puja l’escala amb cautleta preparant per qualsevol cosa. A dalt hi troba un home gran. En aquell moment comença a despertar, el noi amaga els ganivets a sota del coixí. L’home gran baixa de la llit amb una mirada nerviós i inquietuda on després saluda el noi (Cozbi) i comencen a presentarse. Enmig de la seva conversa sentien un crit “Algú ajudem!!!” tres vegades fins a la quarta estava interceptada. Ranold mira a través del barrot de presó, veu 3 cel·lea de presó. En una d’elles un home amb pèl llarg aguanta un cap decapitada. Ronald sentint fàstic i nàusea vomita en el bany a la gatzoneta. Quan Cozbi va veure l’escena va amagar de la vista de l’home.
Aleshores van decidir com que no podien fer res, just quan 15 min passen uns guàrdies passen i obren. Diuen en un to autoritària:
—Segueix amb nosaltres sense resistir ni utilitzar cap enguany que teniu.
—Si puc preguntar perquè heu empresonat a mi —va intentar protestar en Ronald, intimitat de les seves llances.
—Mira, jo no faig les lleis ni sóc per jutjar-te. Jo sol agafo ordres dels superiors,— deia un mentre apuntava un dit adalt — mira si no voleu que t’executen per resistir contra l’autoritat, segueix-nos i ningú es farà mal.
—Vale et seguirem— deia el Cozbi.
—Ah!, també hem d'emmanillar coses com vosaltres per protocol.— posava una cara somrient.
Mentre estaven posant les manilles, Cozbi va tranquilitzar Ronald. Tots dos caminaven en silenci amb ells. El Ronald va a ser extrany no podia aguantar caminant tota l’estona en silenci i es va comportar estrany, murmurant per a si mateix, ni tan sols podia escoltar res del que deia.
Van passar 15 minuts i l'únic que van veure va ser una cel·la derere d’un altra. Tots ells tenen alguna cosa en comú: els presos que hi havia, estaven bojos o paranoics. A mesura que passava el temps Cozbi notava com més caminaven hi havia presos més paranoics i alienats que els anteriors, com si tinguessin algun trastorn fisiològic o alguna impediment. Només de pensar-ho el cor de Cozbi va bombar més ràpid. De sobte van arribar a una sala d'audiències on la gent caminava a gom a gom fins que es va escoltar un crit d’una anciana dient "Ordre en la meva tribunal!!". Tothom es va sentar i tota la sala I tota la sala era un silenci de mort, exepte els murmures del Ronald que podia escoltar perfectament: Cantava estrany i no coherent.
—Basta d’aquestes tonteries!!!
Un guàrdia li dóna un glop amb la seva mà— si no pots controlar-te estaràs acusat de menyspreu al tribunal.
Ronald es calla i recupereix consciència del que està fent.
—Mira com sempre podeu trucar un abogat, com és el teu dret, si no podeu el tribunal s'oferirà un abogat, Sr. Musclauf.
En la ment de Cozbi: ‘Mare meva, un advocat? Però qui és Mr. Musclauf? Probablement un dels guàrdies, no! Crec que mai parlaria informal davant d’uns guàrdies, probablement sóc jo!!?’
—Senyoría estas parlant a mi o un altre persona, sol assegurant-me, perquè no em dic Sr. Musclauf.
|