-Si Muschlafa, estàs confós, pherhaps you need a drink?

-Esque no so…

Un home en els 30 entra per una sala.

-Estic aquí senyorial, perdò per les disculpes i si podría preguntar què el preguntaveu al meu client?

Cozbi el mira amb despistat i confòs, però nota com la gent el veu el veu normal.

-Que estaves fent per què et feia arribar tard a questes hores?

El senyor diu en un to amb cansànsia:

-Sento per arribar tard, hi havia molt de tràfic en l’autopista 197 cosgersanaben.

-D’acord, preguntava el teu client si es trobava bé.

-Senyoría necesitaré un moment per anar a lavabo, ara sent dolor a la meva panxa.

-Sí pots anar-hi.

De sobte el maletí del suposat advocat cau al terra, això causa que els espectadors disctuteixen, encara que intentaven parlar en un to fluixet s’els escoltava, alguns dient “mira qué té”. Cozbi veien això s’ajupa a ajudar-lo.

—No preocupis t’ajudo.

—No no, no et molestis. Mira he portat aquests documents que em demanaves.

Cozbi el mira amb una cara de no sap que dir. Sol veu fulls blancs amb molta text escrit exepte 2: un de turquesa i l’altra rosa.

—Exel·lent… -gira el cap a la jutja, dient en to d’angoïxa- Senyoría em podries dir on és a lavabo, m’estic maretjant

—Muschlauf no saps on està lavabo, estavas aquí moltísimes vegades?

Cozbi es comporta si li haguessin fallat les cames una mica i posa un mà a sobre l’espatlla del advocat.

Després dels precopacions del jutje, el advocat i Cozbi caminen fins al bany.

—Uffff… -va suspirir el advocat- mare mara meva, la Santa verja marina, aquell fil de… Ahh.. Vale com et deies, Cozbi no?

—Sí, però que està pasant?

—No procupis ningú està aquí i ningú vindrà. Estàs en una situació que no t’agradaràs.

—Per què?

—Hi ha un home que s’en diu Miret.

De sobte un home home amb una mascarà negra i una jaqueta gròs entra i dou amb entusiasma.

—Hola! My friend, mon ami, mio amico, mein freund! Com estàs?, bé malament necesites descansar una mica? Wow has actuat!

—Calla’t introdueixes a ell i para de fer l’imbecil que casi ens has cagat!- deia mentra agafava el la jaqueta.

—Vale, valeeeeee. Mira jo em dic Venit, estic aquí per dir-te que has obtingut un nou premi!!

Els dos altres es queden en silenci.

—Para de fer toneríes i explical al grà.

—Okey, podríes dir que t’he segrestat i no pots tornar al teu lloc on vius.

Cozbi els mira confòs, però intentant respondre amb calma.

—Què voleu fer-me a mi i perquè estic en un judici.

—Perquè he matat jent i que em substitueixis la vida.

En aquell moment treu la mascara i ensenya la seva cara. Cozbi es congela i agafa 2 passos enderrere.

—Que has fet amb la teva cara?

—Res, sol l’he modificat algunes certs detalls- deia amb un to de juganera.