F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

XXXXX (Flautista)
IES Quartó de Portmany (Sant Antoni De Portmany)
Inici: La cosina gran (Laura Gost )
Capítol 3:  El retorn

Passaven hores, dies, setmanes… i ningú no sabia res de la Tina. Els pares de la Tina feia ja molt de temps que penjaven cartells pel poble i preguntant a la gent, però era com si tot estigués com sempre, i l’esperança de trobar a la Tina cada dia s’anava fent més i més petita.



Tots els dies semblaven una barreja d’un càlid estiu de vacances a Eivissa, hi havia piscines, herba, era, certament, un ambient molt relaxant. La Tina, que no sabia de ciència certa quant de temps portava al Calmpark Resort havia estat ja parlant amb vàries de les altres persones que estaven allí junt amb ella. Pel que fa al menjar que se servia la noia no opinava que estigués gaire malament, seguien una dieta controlada per professionals i des que estava allí se sentia una mica millor amb ella mateixa, dient la veritat, la Tina opinava que tot el menjar que feien era increïble, estava boníssim, però el seu plat preferit definitivament era aquella meravellosa pizza, amb tots aquells condiments. Tot era molt còmode, el llit, les sales comunes…


Estava tan bé en aquelles “vacances indefinides” que fins i tot, freqüentment s’oblidava d’una cosa que els primers dies no parava de rondar al voltant del seu cap, la seva parella. Però és que no tenia temps com per a pensar en massa coses, perquè, encara que ella no havia sortit perquè mai havia comptat amb un permís de l'organització ni de la directiva, la Tina va participar en diferents activitats que va organitzar el ressort. Havia fet coses que mai no hauria pensat que anés a fer, com potser a meditació, escalar muntanyes quasi una vegada a la setmana.



El temps passat ja era més gran, tothom a la seva família pareixia preocupat, però la Rebeca no sembla mostrar gaire interès per la seva cosina, i ningú no entenia el perquè. De fet, ella era la que més esperança tenia del fet que la seva cosina tornés. La casa de la Tina seguia just com havien vist que estava el dia en què a desaparèixer, i ningú no hi era dins la casa des que va succeir l’incident misteriós. Cada vegada la gent anava perdent l’esperança, fins arribar al punt que van llevar els cartells que fa dos mesos havien penjat per tot arreu de poble i dels pobles del voltant pensant en que mai més no tornarien a veure a la seva estimada Tina.


La Tina es començava a cansar d’aquella sistemàtica vida d'esmorzars, excursions a les mateixes bandes i preguntes absurdes que li feien algunes persones de tant en tant. Tant era l’avorriment que un dia va decidir saltar-se les normes. Es va llevar tard, va agafar a amagades una mica d’esmorzar de la cuina de l’establiment, ja que a l’hora que va aixecar-se ja no servien més menjar, més tard, va esperar que el Calmpark Resort buidés, aquell moment en què absolutament tothom estava fora d’allà, puix que les excursions activitats sempre es feien a la mateixa hora i portaven sempre el mateix horari i el seguien estrictament. Aquell dia va veure la veritat, no hi era a un ressort, la Tina es trobava a un centre mèdic per a persones amb problemes mentals, que com ho va descobrir? Tot gràcies a la seva parella, que aquell dia va aparèixer a l’establiment i va fer obrir els ulls a la Tina. De sobte, ella s'adonà que les persones que feien qüestions “absurdes” eren els seus metges, els mateixos que la van treure de casa seva el dia en què va desaparèixer del seu poble.


Va ser aquell moment en el qual va decidir escapar d’aquell lloc, abans el millor del món, però ara una gàbia per a ella. Es va passar els tres dies següents ideant el pla, i amb tot, ho va aconseguir, va acabar fora del Calmpark Resort i va deduir qui havia estat qui l’havia ficada a aquell lloc ara tan horripilant, la seva cosina Rebeca, preocupada per ella i per la seva parella imaginària segons ella.



-Ha arribat una carta de la Tina!

Aquell va ser el dia que ho va canviar tot. Tothom es va reunir a la plaça, on deia la carta que se celebrarien les noces de la Tina i la seva parella estimada. La Tina, estava allí, vestida de núvia, i tenia a tot el poble bocabadat pel seu retorn, i més encara per la seva boda, ja que ningú no havia vist mai la seva parella.
Tothom estava allí per només estava ella, com de costum, però ella feia veure que allí estava el seu enamorat, que resultava ser un producte de la seva imaginació, i que va aparèixer al ressort just el dia en què no va esmorzar ni menjar, i, per tant, els metges no havien tingut ocasió de donar-li la medicació. Abans de tot, la Rebeca ho va contar tot a la seva família, però l’explicació de la Rebeca va ser tallada per un discurs de la Tina, que pel que va dir no pareixia que guardés cap mena de venjança.


Ella estava allí, havia acabat de parlar, es va quedar parada, i tothom va celebrar la boda amb ningú, però s’ho van prendre com a la festa del retorn de la Tina. Tothom estava de festa, i va arribar el moment de tallar la torta de noces, però en aquell moment va passar de tot menys una bona estona. La Tina, amb tot el sentiment de venjança que portava dins el cor, va agafar el ganivet de tallar la torta i va assassinar tots i cadascun dels convidats a les noces, tothom menys una persona va morir, tothom menys jo, la teva mare.


Pareixia un bon moment per a contar-te la veritat sobre la teva tieta, la meva cosina gran.
 
Flautista | Inici: La cosina gran
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]