El temps passava, però cada vegada que la Rebeca anava a investigar més el misteri de la seva cosina mai no hi havia ningú. La Rebeca va arribar a un punt en el qual no entenia res i va optar per contar-ho tot als seus pares i oncles per mirar de trobar una explicació raonable o, fins i tot, una solució al que estava passant amb la Tina.

La Rebeca ho va contar tot a la família i ningú tampoc no entenia res, tots estaven igual de sorpresos que ella, de fet, els va costar creure-ho. Amb tot, van arribar a la conclusió del fet que haurien de veure-ho per poder creure-ho de veritat. La Rebeca, quan va assabentar-se de què la seva cosina anava a tornar a quedar amb la seva parella va avisar a tota la família perquè fossin a observar-ho amb els seus propis ulls. Els pares i els oncles de la Tina, en veure-ho, no van donar crèdit, si els punxessin no haurien tret sang. Després d’acceptar que en la Tina hi havia alguna cosa que no anava del tot bé.

…

Llums, un llit, llençols clars, blancs, m'atreviria a dir; parets, blancor, altra llum, persones, altra llum, més persones, soroll, murmuris, més murmuris, una porta es tanca, i, de sobte, foscor, una foscor intensa. Al llit, una noia, jove, d’uns 19 anys, es desperta i no veu més que llums extremadament brillants, d’aquestes que quan les veus res més deixar els somnis d’una llarga i agradable nit enrere, fan que no puguis obrir els ulls tant com t’agradaria. El moment d'enlluernament ha acabat per fi, la noia cobra la consciència pel complet, baix el coixí del llit, un paper; al paper, un text:

Benvolgut hoste,



Ens plau informar-vos que, en haver-nos elegit per passar aquí els pròxims mesos, no ha pogut fer vostè millor elecció, puix que som dins dels cinc millors dins la nostra especialitat, i, esperem, pugui vostè notar-ho. Primerament, informar-vos del fet que en aquest centre, s'hauran d'acomplir uns certs horaris que, preguem, siguin respectats al màxim. L’hora per a despertar-se serà sempre la mateixa, 7:30 pm, excepte dissabtes, diumenges i/o dies festius, que serà a les 10:30 a tot tardar. El dinar tindrà lloc sempre a la sala 5 b des de les 13:30 fins a les 16:45, més tard no se servirà menjar. A les tardes només es podrà sortir amb un permís especial dels organitzadors i directors de l’establiment. En cas de no constar del permís anteriorment anomenat, l’hoste en qüestió podrà participar en les diferents activitats, sortides o clubs que el nostre grup de monitors exclusivament preparats i especialitzats proposi. (Per a més informació consultar el programa diari que es trobarà el primer dia de cada setmana a l’hora d’esmorzar). Si l’hoste, en cas contrari, sí que consta d’un permís, serà portat i regressat a l'establiment amb els nostres cotxes d’última generació. L’hoste haurà de complir en tot moment amb el toc de queda que hagi estat demanat d’acomplir.

Us desitgem una bona i tranquil·la estança al Calmpark Resort, qualsevol dubte demanar a recepció.

Atentament,

La direcció de l'establiment.

Aquella noia, la Tina, després d’haver llegit i tornat a llegir dos mil milions de vegades aquell text seguia igual de sorpresa. El dia anterior ella estava amb el seu estimat a casa, aquell matí, es trobava a aquella banda tranquil·la, lluminosa però més aviat inquietant aleshores. A la seva habitació no hi havia ningú més, ella no entenia res del que estava passant, no sabia ni on era ni quan l’havien portat allí ni s'hi trobaria qualsevol persona coneguda. Per tal de resoldre tots els seus dubtes, va decidir sortir de l’habitació a indagar una mica més envers el lloc on n'hi havia despert. Era un lloc preciós, uns paisatges immensos, molta gent vestida de blanc, inesperadament, ella també anava uniformada a joc amb totes aquelles persones, però, sent sincers, a la Tina no li desagradava aquella vestimenta, era còmoda i fresca, perfecta per a combatre la càlida temperatura que hi havia allí.


…

-Rebeca, que has vist a la Tina darrerament?

-No, tiets meus, ho sento, fa dies que no sabem res d’ella, ni els meus pares, ni els nostres amics, ni tan sols jo.

-Hauríem de cridar a la policia, ella sempre contesta el telèfon, ens hauria fet arribar que no hi seria al poble, però no hem rebut cap notícia.

-Rebeca, crida-la, fes-me el favor. (La trucada no obté cap resposta)


Ja passava més d’una setmana des que la Tina no donava senyals de vida, la policia, avisada per la família, va començar a buscar-la, però no la van trobar. Finalment, optaren per entrar a casa de la Tina, estava tot ordenat, no pas estava com quan la Rebeca la va visitar. A la porta no hi havia cap senya de què haguessin entrat a la força. Tot era una incògnita gegant. La família ja no sabia què fer.