- Crec que la meua dona li ho ha contat tot a l'oficial Ona. -Es va encendre un cigarret i va seguir.- Subinspector, vosté ha notat algun comportament estrany en ella?

- Doncs ara que ho diu, ahir la vaig veure mirant les revisions anuals que fem a l'empresa, és clar que no haurà trobat res, jo mateix les vaig redactar.

- Bon treball subinspector, i tu Harry, crida un dels teus homes perquè li recorde a la Tina el que passa si te’n vas de la llengua.



Per la veu vaig deduir que l’últim a parlar havia segut Jaume Stoddard, l’amo de l’empresa Stoddard. Vaig mirar a la Tina, feia cara d'estar aterrida, no sé què li van dir que li farien si parlava, però, no pareixia res bo. Anava a dir-li d'anar-nos-en a casa quan vaig tornar a parar atenció a la conversació. - Ja no parlaven de nosaltres, sinó d'un tema més seriós.



Quan arriba el proper carregament? - Va dir Stoddard.

- El dijous 21 a les dotze - va contestar Harry.

- D’acord. Harry quan arribe no el dugues al magatzem, si ens estan seguint la pista portem-les a una trampa, prepara-ho tot.



Jaume va fer camí cap a la porta i quan va anar a obrir-la es va aturar i va dir:

- Subinspector, fes-li saber a aquest nou comprador com funcionen les coses ací. Tot seguit se’n van anar d'allí, deixant-nos soles amagades entre les caixes. Abans d'eixir del nostre amagatall vam decidir el nostre pròxim moviment.

- I ara que hi fem Ona? Ja no has escoltat, en tornar a casa em trobaré amb un grup d'homes disposats a atacar-me.

- Tens raó. Quedem-nos, busquem la mercaderia i recopilem fotografies de tot el que ens trobem. Després ho durem a algun alt càrrec de la policia, com un comissari.

- Però... totes les proves que obtinguem no seran il·legals? - em va preguntar. - Quina altra cosa podem fer? Si avise als meus companys segur que li ho diuen al subinspector, no sabem de qui podem fiar-nos.



Ella va assentir i dit tot açò ens vam posar en marxa. No vam tardar molt a entrar a l'estable, on vam descobrir una xicoteta porta amagada rere la palla. Donava pas a unes escales que anaven cap avall, com si hi hagués un soterrani. Vam baixar les escales a poc a poc amb por de fer soroll. En arribar avall del tot, vam trobar un seguit de túnels. Vaig encendre la llanterna del mòbil amb l'esperança de veure algun tipus de senyal que ens indicara el camí, però va ser en va. De sobte, vaig sentir la presència d'algú més i em vaig girar. Era Harry, l’home de la Tina.



- Així és que ací esteu.- va dir mentre s'apropava - He arribat a casa i no hi eres. -Va dir referint-se a Tina.- T'he cridat, no donaves to, així és que només hi havia dues opcions, o m'havies bloquejat o hi eres baix terra. Ja veig que era la segona opció.

- Què penses fer ara? -li vaig dir mig desafiant-lo.- Penses matar-nos?

- Oh! Ni pensar-ho, quina classe de monstre creus que soc?

- El que enganya a una dona per a tindre-la controlada - va esclatar Tina amb la veu entretallada de les ganes de plorar que tenia.

- De veritat penses això de mi? Els meus sentiments cap a tu són reals - li va contestar Harry agafant-li les mans.

- Harry, si em volgueres no faries res que em poguera perjudicar - li contestà la meua cosina amb un to d’exigència.

- Tina has de creure’m, no ho faig per voluntat pròpia – digué l’home.



Jo no em creia massa el que estava dient, però, era decisió de la meua cosina. Abans que fora massa tard vaig agafar del braç a la Tina i la vaig arrossegar fins al carrer. Estàvem fora de l’estable i Harry, que anava rere nostre, ens digué:

- Ja sé com demostrar-t'ho Tina, segiu-me.



El vam seguir fins a arribar un altra volta al magatzem. Va treure de la butxaca una clau i va obrir la xicoteta habitació en la qual estàven abans reunits. - Entreu, ací trobareu totes les proves necessàries per a incriminar a l’empresa del Stoddard de tràfic de drogues. Així que es tractava de tràfic de drogues… Harry es va quedar mirant-me quan ho va dir, com si intentara esbrinar si havia parlat de més o si tot el que deia ja ho sabia. Jo no li vaig donar cap indici per a què ho esbrinara, però Tina… ella no va dissimular la seua sorpresa.



- Tinc un amic comisari que ens ajudarà, jo m’encarregaré de tot- va dir Harry.

- Com saben que podem fiar-nos de tu? – li vaig preguntar- Si eres capaç de destruir l’empresa, perquè no ho has fet avans?

- Perquè jo, igual que tots estic amenaçat. Dins de l’empresa ningú és imprescindible, si sospiten de que amagues alguna cosa… Tinc por, por del que em puguen fer a mi i a la Tina, pensava que si els feia cas no li farien res, però, ja veig que no.



Se li van posar els ulls plorosos, realment amava a la Tina, vaig decidir fiar-me d’ell de moment. Vaig començar a buscar proves als calaixos i a la resta de mobles. Mentrestant, ells dos estaven abraçats rere meua. En el calaix de l’escriptori hi havia un seguit de papers amb xifres desorbitants de diners que provenien de vendes de droga a empreses forasteres. Vaig fer-los una foto.



- Anem a destapar tot aquest negoci – vaig dir-me a mi mateix amb un xiuxiueig.



Eren les 19:47 de la vesprada quan acabarem de recollir totes les proves que anàvem a declarar, Harry ens portà a casa. A l’endemà vam anar a comissaria, on ens esperava el cap de policia, Andreu Calatrava. Va saludar a Harry amb un assentiment de cap i a Tina i a mi ens donà la mà.



- Bon dia sergent Calatrava, tenia moltes ganes conèixer-te en persona.

- El mateix, si és tan amable d’acompanyar-me a la sala de declaracions- va dir mentres s’allunyava.



El vaig seguir a través de la comissaria fins a arribar a una habitació pràcticament buida, en la qual només hi havia una taula i tres caires. Ell va seure a un costat, la Tina i jo a l’altre i Harry es va quedar dret en un racó amb els braços entrecreuats. Vaig començar jo la declaració:



- La meua cosina menuda, Tina, ací present, després de molts anys sense veure-la va tornar al poble Packord. Venia al poble per celebrar el seu casament amb el senyor Harry, el qual també es troba en aquest moment a la sala, i en acabar la cerimònia Tina em va comentar molt afligida que necessitava parlar amb mi assoles- Vaig continuar contant-li tot el que em va dir Tina al forn i vaig prosseguir. – A més, fa uns dies que vaig notar que el subinspector Fabregat tenia comportaments estranys. L’altre dia vaig veure el seu cotxe i el vaig seguir, aquest va anar a les oficines del Stoddard i ahí ja em vaig agafar més seriosament l’assumpte… Després de diverses hores declarant Tina i jo era el torn de Harry, però quan anava a començar, el sergent va parar la gravadora.



- Ja està bé de fingir Harry, has complit la teua part?

- Per supost Calatrava. Totes les proves prèvies han sigut eliminades, eliminem les gravacions d’aquesta sala i està tot solucionat.

- Pensava que realment m’estimaves! – Va exclamar Tina plorant.

- I ho faig, però hauries d’haver fet cas, hauries d’haver-ho deixar estar o inclús cooperar. Eres tu la que no m’has deixat altra opció.

- Harry, no tenim temps per a aquestes coses. – Va dir el sergent. I tot seguit van entrar per la porta un grup de quatre policies. Fins ací hem arribat, vaig pensar, de segur que són corruptes, igual que el subinspector i el sergent. No hauria d’haver-me fiat de Harry…

- Sergent Calatrava, queda vosté detingut per corrupció.- Va dir un dels homes que havien entrat. - Però, tinent Serra, vosté em coneix, açò no té cap sentit. - Senyor Harry, si es tan amable d’acompanyar-nos a declarar a una altra sala. -va prosseguir sense fer-li cas a Calatrava- I senyoretes Tina i Ona, vos preguem que vos quedeu en aquesta comissaria per seguretat. Prompte tot açò haurà acabat.