Vam arribar al forn, l’únic lloc que creia segur tenint en compte la gravetat que semblava tindre l’assumpte. Era un lloc familiar i n’estava segura que ningú ens molestaria allí. Vam anar a la part darrera del negoci i va començar a parlar.



-Ona, seré sincera amb tu, ets l’única persona amb qui puc confiar, si tu també estàs posada en aquest embolic... Ai! Pobre de mi! Seria la meua perdició!



-Tranquil·litza’t Tina, no sé de què m’estàs parlant i ja saps que jo no participaria en res que et poguera fer mal.



-D’acord – va dir una mica més calmada per les paraules que acabava de dir-li- doncs en eixe cas t’ho contaré tot, encara que crec que tampoc tinc altre remeï. Recordes quan em va contractar l’empresa dels Stoddard? Em van contractar per dur els comptes del local. Al principi, tot hi va anar perfectament, però, em vaig adonar que hi passava alguna cosa estranya en els comptes. Segons els nombres s’havien ingressat centenes de milers de dòlars sense fonaments aparents i Stoddard em deia que provenien de vendes de propietats i dels nombrosos lloguers de cavalls i jo havia de traslladar-los a un compte a l’estranger de manera anònima per no declarar a hisenda. Sabia que no era legal, però, el tancament de l’empresa seria una desgràcia per al poble. El cas, em va entrar la curiositat, i vaig decidir investigar quantes propietats estaven a nom de l’empresa i no hi ha cap més a part de les oficines i el terreny que hi ha als afores del poble. Ona, no sé d’on venen els diners, però t’assegure que de vendre propietats i llogar cavalls no.



Va fer una pausa per tranquil·litzar-se, estava aclaparada, i jo vaig aprofitar per parlar.



-Tina, dubte molt que l’empresa dels Stoddard estiga posada en res il·legal, segur que tenen les propietats a un altre nom. A més, sempre que fan les revisions no mai s’informa de cap cosa estranya, però està clar de que hi passa alguna cosa i t’assegure que arribaré al fons d’aquest assumpte per esbrinar-ho. Per cert, no em diràs qui és el teu enamorat o què? -vaig dir per tractar de llevar-li ferro a l’assumpte.-



-Ell és Harry Dorkson, el vaig conéixer al mes d’anar-me’n, en Loughteek, el xicotet poble que es troba a l’oest d’ací. Vam congeniar molt bé i fa uns mesos em va demanar de cassar-nos. Va ser idea seua vindre a Packord per celebrar-la i hi vaig accedir, ja que ell estava molt emociona’t. Des de fa unes setmanes que el trobe estrany, de cap i volta rep moltes cridades de telèfon i un dia se’l va deixar a casa i li va entrar un missatge, era de Stoddard, li preguntava si faltava molt perquè tornara al poble, que li feia falta... -li començaren a plorar els ulls- Crec que el nostre amor és una farsa i que m’està utilitzant! No puc confiar ni en el meu estimat! Però tu m’ajudaràs, has d’esbrinar-ho tot i descobrir que té a veure Harry en tot açò. T’ho suplique cosina, t’ho suplique!



La vaig abraçar molt fortament, plorava desconsolada i em sentia la responsable de llevar-li aquesta mala passada a la meua estimadíssima cosina, havia de descobrir que hi passava en el poble ràpid i sense ser detectada.



Havien passat uns dies des d’aquella confessió que m’havia deixat sorpresa. Era una nit de pluja i jo estava al menjador de ma casa, observant com s’esvaraven les gotes per la finestra i li donava voltes a tot allò que em contà la Tina. De sobte, va passar un cotxe que reconeixia prou bé. Era el del meu company, el subinspector Fabregat, em va semblar molt estrany que passara per allí a aquelles hores de la nit. Vaig actuar per impuls, sentia com una força interior s’apoderava de mi i quan em vaig adonar ja estava dalt del cotxe perseguint-lo.



Una vegada va parar, em vaig adonar que estàvem davant de l’oficina dels Stoddard. Ell va baixar del cotxe mirant al seu voltant, anava molt amb compte de què no ningú el vera, per alguna raó no volia ser descobert. Sent el subinspector de policia si demanava un ordre de registre haguera pogut entrar i eixir del recinte sense tant de secretisme. Però no hi va forçar la porta, tenia la clau, va entrar a l’establiment i al cap de 10 minuts va sortir, anava carregat amb una bossa de plàstic a cada mà. Semblava molt sospitós i vaig estar tot el retorn a casa rumiant-meu.



Una vegada vaig entrar per la porta, vaig veure que allí m’esperava la meua cosina, estava pàl·lida, estaria preocupada per si m’havia passat alguna cosa, estava una mica paranoica amb tot el tema de l’empresa.



- Què fas desperta a aquestes hores Tina? Creia que estaries dormint. -Li vaig preguntar sorpresa.



- La qüestió ací és, què fas tu desperta? On estaves? - em preguntà amb un to que va passar de preocupació a acusador.



– Vinc de les oficines dels Stoddard, m’havia paregut veure a algú, però no és res important, tranquil·la. -Em vaig callar tot el tema del subinspector, no volia que passara mala nit per un comentari que encara no ens duria a res.



- Hauries d’anar-te’n al llit, demà has de treballar. -Va dir donant per conclosa la conversació



Al matí següent, vaig entrar a la comissaria amb la meua companya Berta, estàvem recordant els caps de setmana quan quedàvem a entrenar per preparar-nos per a les proves d’accés de la policia. Mentre que passàvem pel passadís vaig notar un parell de mirades que no m’agradaren un pèl. Vaig girar el cap, i la meua mirada es va creuar amb la del subinspector de l’altra nit, Jordi Fabregat, era un home que tenia al voltant d’uns cinquanta anys. Tot i això, no va ocórrer res fora del normal, però em va fer pensar. M’havia vist seguir-lo? Ell estava posat en algun obscur assumpte de l’empresa dels Stoddard, ara estava segura d’això i el millor era que s’havia revelat a ell i als seus col·laboradors.



Estava acabant d’ordenar uns papers quan va sonar el telèfon. Era la Tina. Quan vaig contestar em va sorprendre la forta respiració que hi havia a l’altra part.



- Ona, aquest és el moment! Harry acaba de sortir de casa, i es dirigeix a l’empresa.



- Relaxa’t, ara mateix pose el cotxe en marxa, anem a veure si està implicat en alguna cosa de tot aquest embolic – vaig dir calmada per intentar que la noia no estiguera tan nerviosa.



Només va penjar el telèfon, vaig eixir del meu despatx i em vaig adonar que faltava molta gent a l’oficina, potser se n’havien anat a esmorzar. Vaig agafar el cotxe i vaig anar en direcció a casa de la Tina per arreplegar-la. Pel camí li vaig contar el que m’havia passat a l’oficina i de seguida em vaig penedir, va començar a tremolar, no hauria d’haver-la dut amb mi.



Ens trobàvem davant de l’oficina dels Stoddard, la Tina tenia el cor arrugat dins del pit, jo no estava força nerviosa, però la podia entendre, perquè, al cap i a la fi, es tractava del seu marit. La part darrera de l’oficina era una espècie de magatzem ple de coses relacionades amb el món dels cavalls. En un racó de l’estança hi havia una xicoteta sala, per davall de la porta es filtrava el llum que contenia al seu interior. Ens hi vam apropar a poc a poc fins que vam poder sentir el que deien i no ens podíem creure el que estàvem escoltant.