CAPÍTOL 3: EL RETORN DE LA TINA
Tina va anar cap a la seua habitació per recollir les seues coses i anar-se'n de la casa on havia estat un parell de dies.
Quan ella pujava les escales, es va trobar amb Gonçal, qui li va preguntar com estava. Ella, no esperava trobar-se amb ell, així que el va ignorar i se'n va anar ràpidament cap a la seua habitació. Gonçal molt sorprés va anar cap a l'habitació de Tina per parlar amb ella del que va passar la nit anterior. Començaren a parlar, i Tina li va dir a Gonçal que ja no li anava a convéncer de res i que se n'anava a buscar a son pare. Ell, no es va adonar que s’havia deixat la porta oberta i justament va passar Àlex i es va quedar escoltant la conversa.
Gonçal li deia a Tina que no se n'anara soles a cap lloc, perquè podria ser perillós.
Però Tina només volia anar-se'n de la casa, Àlex quan va escoltar això va entrar en l’habitació i li va dir al seu germà Gonçal que se n'anara, perquè ell volia parlar amb Tina a soles.
Gonçal se'n va anar ràpidament de l'habitació perquè sa mare, Mercé l’havia cridat per a ajudar-la a fer la compra amb la seua germana xicoteta, Abril. Ells se’n van al mercat que estava darrere de la seua casa, mentre que son pare se n'havia anat a pescar amb els seus amics, així que Tina i Àlex estaven a soles en la casa. Tina que era una xiqueta molt tímida, es va ficar molt nerviosa i Àlex que la veia un poc roja li va preguntar que li passava pel cap, ella ràpidament li va contestar amb serietat que no li passava res, i que si era tan amable, la deixara tranquil·la a la seua habitació. Àlex, que era un xiquet molt cabut, no va eixir de l’habitació perquè volia estar amb ella, però Tina no li va fer res de cas i el va traure de la seua habitació amb crits. Ell es va quedar pensatiu per com li havia parlat Tina, no s’esperava això d’ella, encara que ja la coneixia millor quan anava passant el temps.
Va passar el matí i Tina volia prendre alguna cosa per esmorzar, va voler baixar a la cuina per menjar-ne alguna cosa, casualment ella se’n va trobar amb Àlex que s’estava fent una torrada de pa amb tomata. Tina va preguntar-li si li podia fer a ella una altra.
Àlex: Hola Tina, com estàs?
Tina: Hola Àlex, millor, gràcies per preguntar. Ja fa temps que m’he plantejat trobar mon pare. He decidit anar-me’n demà al matí.
Àlex: A veure, no fa falta que te'n vages tan ràpidament, ací anem a donar-te suport en tot el que desitges.
Tina: Bé… Però vull anar-me’n perquè quan abans trobe a mon pare, abans tornaré a veure-us.
Àlex: Sé que és un poc atrevit, per la meua part, és a dir a penes és coneixem, però crec que vull acompanyar-te.
Tina: Ho faries per mi?
Àlex: Clar que si, a soles si tu vols, jo t'acompanye.
Tina: Clar que sí, està vesprada ho comentem als teus pares per veure que els pareix esta idea.
Àlex: Em pareix perfecte.
Tina: Amb tu al fi del món.
Va passar la vesprada i va arribar l’hora de sopar, Tina i Àlex van estar pensant molt en l'havien parlat al matí. Al final van decidir contar als pares el que havien pensat. Van arribar Gonçal, Abril, la mare i el pare d’Àlex, i van estar col·locant la taula i van aprofitar l'ocasió per a parlar d'això tan important que volien fer l'endemà.
Àlex: Com esteu pares, que heu fet el dia de hui?
Ricard: Molt bé, però a què ve esta pregunta?
Tina: Àlex i jo volem dir-vos una cosa molt important.
(Tots se senten a la taula a sopar)
Tina: Ja sabeu que jo he vingut ací per trobar a mon pare i…
Mercé: Clar, però què vols dir?
Àlex: A Soles està dient que ella i jo… hem decidit anar-nos a buscar a Pere, son pare desaparegut.
(Tots sorpresos van preguntar el perquè havien pensat fer açò)
Tina: Meua no ha sigut la idea.
Àlex: Ha sigut idea meua, jo li vaig dir que volia anar-me’n amb ella i ella estigué d’acord i ja està tot decidit, no intenteu canviar la meua opinió.
Molt sorpresos i en silenci van començar a menjar el ric pollastre al forn que Mercé prepara en ocasions especials. Van decidir preparar-ho perquè a Gonçal li havien acceptat en una de les universitats més prestigioses del món, però amb les noves notícies tan inesperades s’havien quedat tots bocabadats i sense paraules.
Quan ja havien passat unes hores a la casa des de les tan inesperades notícies, els pares van notar alguna cosa estranya en el comportament de Gonçal. De normal era un xic molt alegre i que passava molt de temps amb el seu germà Àlex, però des que ell va dir que se n'aniria amb Tina, ell estava molt distant, s’havia posat gilós!
Eixe mateix dia, estaven començant a arreplegar les seues coses per a anar-se’n la mateixa nit i no perdre temps. Es van agafar les coses més importants, com diners, roba, aigua i menjar. Gonçal havia vist com Tina recollia les seues coses va entrar a la seua habitació i va parlar seriosament amb ella dels perills que pot suposar la seua partida amb el seu germà. Tina molt desconcertada va seguir recollint i va passar d’ell. Gonçal va rendir-se i se’n va anar sense dir cap paraula, així que es va anar a parlar amb el seu germà Àlex.
- Diàleg entre Gonçal i Àlex:
Gonçal: No creus que és perillós el que estàs fent.
Àlex: (Mentre que recull les últimes coses) No; no ho crec, ho creus tu?
Gonçal: Doncs un poquet sí que ho crec:
No veus que te’n vas a anar amb Tina, que l’has conegut fa poquet temps i encara et vols anar a buscar a son pare que ningú dels dos ho coneixeu del tot i que no sabeu si és perillós o si encara està viu!
Àlex: Jo vull estar al costat de Tina en esta situació que està passant, perquè sé que és molt dura per a ella.
Gonçal: Ja, però…
Àlex: La decisió ja està presa, i no pense canviar d’opinió.
Gonçal: Feu els dos el que vulgueu. Bona sort amb la vostra aventura.
(Gonçal se'n va furiós de l’habitació ràpidament)
Àlex i Tina van acomiadar-se de tots, i van emprendre el seu viatge per trobar el pare de Tina. Van anar cap a l'altre poble perquè el d'Àlex no en tenia transport públic. Per anar a aquell poble havien de passar per una carretera molt llarga i fosca que passava per un bosc molt gran. En esta travessia no passaven molts cotxes, era un lloc fosc i tenebrós. Tina estava un poc nerviosa i Àlex la va tranquil·litzar i li va dir que tot aniria bé.
Mentre caminaven pel fosc bosc van escoltar un motor d’un cotxe a distància, però no es van preocupar molt perquè sabien que no els quedava molt de temps per arribar al poble. Cada minut que passava, Tina estava més nerviosa i el cotxe cada vegada estava més prop d’ells. Quan estaven a uns poc metre de l’entrada de l’altre poble, el cotxe es va parar davant d’ells. Era un cotxe negre, amb un aspecte molt vell i molt brut. D’ell baixava un home alt i gran, vestit amb uns pantalons marrons i una jaqueta negra. L'home tenia un aspecte estrany, portava unes ulleres de sol ficades i una màscara que li cobria tota la cara excepte el nas, la boca i els ulls. Tina i Àlex es quedaren paralitzats, sense saber què fer. L'home els va preguntar com es deien, i ells li van respondre. Quan l'home va sentir el nom de Tina, es va quedar molt estranyat, cosa que Tina va notar.
- Diàleg entre l’home i Tina.
Home: Aleshores, et dius Tina.
Tina: Sí. (va dir nerviosa)
Home: On vius tu Tina? Eres d’ací de Mallorca?
Tina: No, soc d’un poble situat als afores de Barcelona.
Home: Entenc. I tu d’on eres? (Referint-se a Àlex).
Àlex: Jo soc d’ací d'un poble de per ací. Ens podria dir el que vol de nosaltres per favor? Tenim molta pressa.
Home: Vull saber per què veniu a este poble.
Àlex: Venim perquè hem de buscar a una persona. Ara, ens podria deixar d'una vegada per favor?
Tina, que estava molt preocupada i molt temorosa, va veure que l'home, portava una pistola en una butxaca de la jaqueta. Tina comença a córrer amb Àlex, mentre ell li preguntava el que li passava. Ella estava tan nerviosa que es va ficar a plorar, i quan van parar de córrer, es van donar conte que l'home els estava perseguint. L'home arriba a ells, agafa a Tina, i se la va endur en el seu cotxe. Tina no podia parar de plorar i de xillar, mentre que Àlex corria darrere d’ells, però no la va poder alcançar.
Àlex va cridar a la policia del poble i de seguida estaven allí. La policia, li va dir a Àlex que li explicara tot el que havia passat, i cap a on s’havia dirigit el cotxe.
Ell li ho va contar tot, i la policia es va posar en marxa per a buscar a Tina.
Tina, es trobava dins del cotxe d’aquest misteriós home, plorant i molt nerviosa, perquè no sabia el que podia passar en unes hores. Va buscar el seu mòbil per poder cridar a Àlex o algú de la seua família, però es va adonar que se li havia caigut mentre corrien i no l’havia agafat.
L'home, conduïa el cotxe ràpidament, amb les ulleres ficades i sense la màscara.
Es va donar conte que Tina estava plorant, però no li va donar res d’importància, ell seguia conduint cada vegada més ràpid pel fosc i misteriós bosc.
De sobte, l'home va parar el cotxe de colp, pegant-li un gran susto a Tina. Estaven en un lloc molt fosc, en el que s’escoltaven coses molt estranyes. Quan l'home va baixar del cotxe, es va dirigir cap a una misteriosa casa situada en el mig de l’espai on estaven. Va entrar, deixant a Tina en el cotxe i no va eixir d’allí almenys en dos hores.
Tina molt desconcertada va intentar eixir del cotxe, però de sobte van aparèixer tres homes, l’home que la va agarrar i dos més que no se’ls veia la cara, que la tenien tapada amb un mocador i van entrar dins de la casa. Era una casa molt antiga que pareixia que estava abandonada. A Tina la van deixar en un cuarto que tenía una cama i una cadira que estava trencada, Tina que s’encontraba a soles en la foscor, com no podia fer res, va decidir dormir un poquet per descansar.
Ja havien passat algunes hores desde que a Tina la deixaren allí. Quan es va donar compte tenia al costat un home molt alt, que li pareixia molt conegut, ell portava el mateix mocador que l’home que la va deixar en l’habitació, quan se’l va llevar es va donar compte que era son pare.
Tina es va posar a plorar desesperadament, perquè ja havia trobat el seu pare i podia tornar a casa. El seu pare li va explicar que va deixar-la ací perquè un dels homes que treballava per a ell l’havia vist en el bar del seu bon amic Ricard i per això volia parlar a soles amb Tina per preguntar–li com estava i que li havia passat durant molts anys que no sabia res d’ella.
Ell li va dir a l'home que els seguira i que agafara a la seua filla i li la portara a la casa per poder parlar amb ella. Tina escoltant les paraules del seu pare es va quedar pensativa i li va preguntar que feia en eixa casa tan antiga, ell li va contestar que ell treballava com a detectiu per a una empresa que està buscant a l’home que ha robat uns vaixells del port de Mallorca. Tina també li va dir al seu pare que tenia que tornar a casa de Àlex perquè estaría buscant-la per tots els llocs, el seu pare li va preguntar qui era Àlex, Tina li va dir que era el fill de Ricard el seu amic de tota la vida.
El pare en tres i no res va agafar el cotxe i va portar-la cap a casa de Àlex. Van aplegar al poble i van veure que la plaça estava plena de cotxes de policía i de guàrdia civil, i un poquet més endavant hi havia un escenari molt gran perquè anaven a ser d’ací a poc de temps les festes del poble, tots els habitants del poble estaven reunits allí, perquè Àlex estava dient-los que Tina havia desaparegut i tenien que trobar-la com fora. Tina que el va escoltar i ràpidament va pujar a l’escenari i li va donar un bes molt gran. Àlex es va sentir molt bé al vore a Tina i li va dir si volia ser la seua núvia.
Van passar els anys i Tina i Àlex ven decidir enviar les seues invitacions de boda al poble de Tina, perquè saberen que s'anaven a casar a Mallorca en el poble on es van conéixer. On sigueren molt feliços per sempre.
