Capítol 2: El viatge de la Tina.

Tina va tornar de la festa a altes hores de la matinada, quan sa mare encara estava dormint. Va recollir les coses necessàries per a viatjar a soles, les va posar dins d'una bossa de viatge que era de son pare, a la que li tenia molta estima i va anar caminant a la parada de bus per agafar-lo, i anar-se'n a l’estació de tren de Barcelona, on va agarrar un autobús en direcció a l’aeroport. Ella va comprar el bitllet que anava cap a Menorca, on solien estiuejar els tres en família, perquè allí va ser on va desaparéixer son pare, que hui en dia no se sap res d’ell. La seua mare quan va desaparéixer va avisar a la policia nacional de Menorca i el cas del pare va arribar a autoritats majors i es va estendre per tota Espanya.



Quan Tina va aplegar a Menorca se’n va anar cap a Vila Carles, on es va veure son pare per última vegada en molt de temps. La xica va arribar i se’n va anar a un restaurant al qual ella anava quan visitava aquell poble de Menorca amb la seua família. La gent que estava treballant allí la van reconéixer ràpidament, a pesar del temps que havia passat. I van començar a parlar del que havia passat en tot aquest temps que no s’havien vist:

Amo del bar: Hola, bon dia Tina, quant de temps ha passat!

Tina: Hola com esteu? És veritat, quant de temps ha passat.



Cambrer 1: Que major t’has fet! Com està la teua mare? Com li va al treball?

Tina: Si aquest any he complit setze, la meua mare està molt bé de moment.



Cambrer 2: Per què dius això? Què ha passat?

Tina: (nerviosa) No ha passat res, és que he volgut anar-me'n de viatge al lloc on anava quan era xicoteta. Per saber que va passar a mon pare, he estat onze anys pensant a vindre ací per trobar-lo.



Amo del bar: Però has avisat a algú que anaves a vindre ací? Has avisat a ta mare?

Tina: No, no he volgut preocupar-la, per més coses a part de les que té al cap.



Cambrer 1: Per què la teua mare està tan preocupada?

Tina: Està molt preocupada pel que va dir la premsa el dia que va desaparéixer mon pare, sempre està pensant en el mateix. On estarà? Per què ens va deixar a soles quan jo a penes tenia cinc anys? Són preguntes que si no ens posem en marxa per a trobar-li resposta, mai ho sabrem.



Cambrer 2: És veritat, va aparèixer una notícia que parla de ton pare, però no li vam donar massa importància, perquè no s'ho creiem.



Tina: Per això he vingut fins ací per trobar-lo per fi.



(Entra Àlex al bar, fill de l’amo del bar, i veu a Tina en cara de sorpresa)

Àlex: Pare, ja he anat al mercat i he comprat el que feia falta per dinar.



Amo del bar (Pare d'Àlex): Molt bé Àlex, t’enrecordes d'aquesta xica?

Àlex: No, no me’n recorde d’ella, crec que no l’he vist mai.



Amo del bar (Ricard): És la xica amb qui jugaves quan eres xicotet, els seus pares són amics nostres des que teníem la vostra edat. Quan éreu xicotets sempre es quedaven a casa quan venien ací de vacances i passavem una o dues setmanes junts.



Àlex: és veritat, ja me'n recorde, però com es diu?

Tina: Em dic Tina, un plaer tornar a parlar amb tu.



- (Àlex es posa més roig que una tomata)

Tina: (sorpresa per la reacció de Àlex li pregunta) Què et passa Àlex, et trobes bé?

Àlex: Si, estic bé soles tinc un poc de calor.



Ricard (Pare de Àlex): Doncs Tina, si no tens lloc on quedar-te, et pots quedar a la nostra casa el temps que necessites.



Tina, Àlex i son pare Ricard, se’n van a casa abans que es faça de nit.



El camí de tornar a casa va ser molt incòmode, pel silenci que hi havia per part de Tina i Àlex.



Quan van arribar a casa, els estava esperant la mare Mercé, el germà major Gonçal i la germana xicoteta Abril, què estaven esperant ansiosos l’arribada de Tina.



(Diàleg entre la mare, el pare, els germans i Tina)

(Entren a la casa i se saluden entre tots)

Mercé (mare d'Àlex): Benvinguda Tina, com estàs?

Tina: Molt bé. Gràcies per acollir-me, i deixar que em quede uns dies ací.



Ricard (pare d'Àlex): Molt bé, gràcies a tu per vindre, anem a ensenyar-te la casa i on vas a dormir aquesta nit.



(Veuen la casa i entren a l’habitació on es quedarà Tina)

Tina: Que casa més bonica teniu, i que habitació més gran.



Àlex: La meua habitació està al costat, si necessites alguna cosa m’ho pots dir.



Gonçal: No digues tonteríes Àlex.



Mercé: Tina, hem preparat el teu sopar preferit, que t’agradava molt quan venies en estiu.



Tina: Moltes gràcies.



Ricard: Quan estigues preparada baixes a sopar.



- Tota la família sopa i parlen de Tina:

Mercé: Doncs Tina, com està la teua mare?

Tina: La meua mare supose que estarà preocupada per què no sap com estic i tampoc sap per què me n'he anat de casa.



Àlex: Per què te n'has anat de casa sense avisar a la teua mare?

Tina: És un tema un poc complicat perquè em pose molt trista quan parle d’això, però us el contaré: des de xicoteta m'agradava molt estar amb el meu pare, no sé si us recordeu d’ell, però als cinc anys se'n va anar de casa sense cap motiu i ma mare no em va explicar el perquè havia desaparegut sense deixar rastre.



(Tina s’alça de la taula i se’n va a plorar )

Gonçal: Per què li has preguntat això Àlex?

- Àlex sense dir cap paraula s’alça i va a buscar-la. La troba plorant en la seua habitació i li va preguntar:

Àlex: Tina estàs bé?

Tina: Sí, deixam a soles per favor.



Àlex: Però jo soles…

Tina: Em dona,igual per favor ix de l'habitació.



- Àlex se’n va a la seua habitació molt trist per la reacció de Tina.



L'endemà Tina es va dirigir a la cuina per desdejunar torrades amb melmelada, no s'esperava que s’anava a trobar amb Ricard. Ell, que la va veure molt trista la nit anterior, li va preguntar que li passava i ella li va dir que se'n recordava del seu pare moltes vegades, i sempre que preguntaven per ell s’hi posava així de trista. Ricard li va dir que ell també se’n recordava moltes vegades d’ell, com era i les vegades que venien a visitar-los a Menorca per passar uns dies amb ells.



-Érem molt bons amics, sabies?- Va dir Ricard molt apenat.



-Sí, els records de vosaltres jugant a les cartes en la nit de jocs que organitzàvem mai ho oblidaré.



Àlex entrà per la porta badallant ruidossament i els seus ulls es troben amb els de Tina, plens de rancor pel que va passar la nit anterior. Tina decideix anar-se'n de la casa dels amics del seu pare.