Com si el temps es tornés boig igual que el clima, el fill de Sethis es va encaminar a una rebel·lió contra el seu pare. Ell va pensar estar sol, però no era així, almenys jo li donava suport. Mentre feia el meu treball, se me n'anava els ulls, Seth se sorprendria que estic vigilant el seu fill Ramsés.

_ Mare, hi ha algú allí? _ tindrà aquest nen un sisè sentit?

(... )_ no crec que tingui un superinstint._ (No, Ramsés no, no hi ha ningú, només som nosaltres dos.)

_ També ho vaig pensar, però estic intranquil.

(Realment ho mataràs?)_ Ramsés va assentir amb el cap. Ja era tot un adult, tenia vint-i-dos anys. _ (Quan ho assassinaràs?)

_ T'agradaria acomiadar-te?

(No)_ se li sentia un gran sospir _ (Em vaig acomiadar d'ell fa temps fill)

_ Llavors que dius del poble.

(Vull veure a la meva gent)

Una vegada acabada la paranoia de Ramsés, va anar en amagades a veure al poble. El color daurat que portava l'ambient d'Egipte em feia nostàlgic, de quan anava amb Seth per a aprendre dels ciutadans.

_ Mare, mira. _ suposo que la mare dirigeix la seva atenció al paisatge solitari, però càlid del regne.

(És molt glamurós fill meu)

_ Veritat?

Vaig deixar a tots dos, perquè gaudeixin el seu temps en família. Una altra raó podria ser perquè jo també volia explorar el poble.

Em vaig acostar a les terres dels agricultors, treballaven tan intensament. Era sempre així, suaven dia i nit, tampoc rebien un bon tracte. Tant de bo aconsegueixin obtenir l'objectiu de la vida.

Novament, em vaig aproximar a un altre destí, eren els esclaus. Estaven condemnats a treballar amb la condició d'estar vius. Raons? La guerra, els conflictes sempre van ser un problema. Seth sempre deia que construiria un món sense guerres. Pel que veig, el mètode que està utilitzant no és beneficiós per al regnat. Regalar els territoris que vam estar els d'abans protegint fins a l'actualitat és un fet que no es pot perdonar. Li dono el meu suport a Ramsés, jo també voldria veure el cap del faraó.

Un esclau va relliscar, xocant en el procés amb un guàrdia.

_ Perdó, jo n-no volia que això, eh, això, ah, no, no, no em mat-!_ pobret, tindré més quefers.

Va conduir l'ànima fins al judici. Resultats: es va dirigir al cel, ja que els crims que ha comès, van ser pagats amb amabilitat i honor.

D'acord, el següent destí és la botiga d'artesania i ferreria. Les botigues van pertànyer a algun filòsof, alguna gent deia que estava boig, que no estava en aquest món. A mi, em semblava una persona molt maca. Sempre va intentar convèncer que tants homes i dones som iguals davant el Déu Ra. Podria jurar que volia molt a la seva esposa, la va ensenyar: economia, la història d'Egipte, els costums religiosos, les lleis...

Vaig veure una nena sortir corrent de la botiga, agitant la seva peça de color cafè.

_ Ximple, no m'enxamparàs!_ es va amagar darrere d'una dona.

_ Mare, lleva't, vull colpejar a aquesta pocavergonya. _ li va dir a la dona.

_ Nois, sou germans, no podeu dir coses tan delicades._ els va dir la dona amb una suau veu, es va ajupir i els va abraçar. _ Us divertireu amb els vostres amics. _ els va besar en el front _ us amo

_ Nosaltres també mamà. _ era la dona del filòsof, aquest somriure afectuós mai l'oblidaria. I al seu costat estaven els seus fills? El temps passa molt de pressa en realitat. No puc relacionar-me directament amb els vius, però puc ajudar-los amb un encanteri fàcil d'ambient. Formulat una vegada, l'encanteri fa que les seves hormones es relaxin, calmar-la i fer-la passar un bon moment.

Era el moment de veure al filòsof, d'assegurança està tancat en si mateix, dins de la seva habitació pensant en les existències.

Vaig obrir la porta amb summa cura, per a després tancar-la.

_ Hi ets aquí?

(...) _ El silenci va inundar el meu cap, no m'atrevia a parlar _ (es refereix a mi?)

_ Qui més sinó. Tu ets l'únic al qual trobada amb una vida penosa.

(Bé, almenys puc continuar veient el futur de les nostres collites.)

_ M'agrada el teu costat optimista. _ Va continuar parlant mentre escrivia en un papir.

(No has canviat)

_ Tu tampoc. _ va somriure _, però noto alguna cosa, què és aquest pes que està portant damunt?

(Ets tan perspicaç, entenc perquè Seth sempre em deia que eres un geni)

_ Ha, ha, ha, això és passat, passat. Ell era molt curiós, es va ferir diverses vegades per intentar parlar amb mi. L'antic totpoderós no li deixava sortir del palau, li semblava inútil fer-lo.

_ li dirigeixo una mirada trista i tal vegada de remordiments.

(Però ja no és el mateix)

_ És clar, tots canviem, encara que no vulguem. Perquè els humans som éssers que ens avorrim de les coses, les abandonem i comencem amb una cosa nova.

(Ramsés pensa aniquilar-ho)

_ Crec que el poble ja ho sap, el faraó de fet va escoltar rumors, però va tractar d'ignorar-lo.

(No crec que pugui amb la pressió del regne sencer, em pregunto que ho porta a creure tan cegament al seu fill. )

_ Tal vegada la mateixa ceguesa que tu tenies cap a ell._ va dir per a sospirar.

(Crec que s'equivoca.) _ vaig respondre una cosa molesta.

_ No obstant això, crec que la set de sang de tots, us està asfixiant. Al final serà una cadena, el pare és assassinat pel seu fill, que alhora el seu net el mata. Hem de comprendre que pot ser que siguem millors pares per als nostres fills, però horribles fills per als nostres pares.

(Saps que no ho acceptaré tan a la lleugera, no?)

_ Ets tossut, ho sé.

(Llavors què penses sobre el millor per al nostre país)

_ Tal vegada no et pot donar una millor resposta, però vull que entenguis que la pau és una contribució de tots dos bàndols, no et deixis portar per la venjança.

(Aquestes dient que tu perdonaries al faraó?)

_ Sí, ho faria._ aquesta contestació tan ràpida em va deixar pensant una bona estona. Podria tornar als vells temps? Aquesta idea és molt ambigua, no puc confiar en això.

(Saps, si jo volgués venjança, no és perquè caigui malament, és per l'única raó de voler ensenyar el que ell em va fer passar. Tal vegada continuo sent un fidel serf, tal vegada estaré tota la meva vida sota els seus peus, però no em va desagradar, només vull que recapaciti per si mateix, per a això, també haurà de rebre el que ell va donar.)

_ Espero que no et penedeixis de la teva decisió, perquè no hi ha marxa enrere.

(No estaré només, el fill de Seth, el príncep, pensem igual.)

_ M'entra la curiositat, em pregunto que tipus de nen és._ esmenta, mentre acaricia la punta de la seva barba, que arribava a ser grisa.

(No és un nen, és tot un adult)

_ Com dius que es diu?_ em pregunta mentre que em recolzo en el marc de la porta.

(Ramsés, es diu Ramsés.)

_ És un nom interessant...

...

_ Endavant, passi._ Seth està mirant els papers del poble, les demandes i queixes.

_ Soc el príncep Ramsés, pare. _ entra a la sala buida, la incomoditat penjava al menor per dins.

_ Oh, fill meu, que desitges.

_ Pare, d'aquí a una mica és el meu vint-i-tresè aniversari. _ va dir inclinant-se, però no deixava de mirar amb els seus ulls, els d'un depredador, que acabava de localitzar a la seva víctima.

_ Cert, demà tindràs vint-i-tres anys, m'enorgulleixes molt.

_ Gràcies, suposo._ el faraó Sethis es gira per a mirar l'imperi a través dels vidres.

_ Què vols que et doni per al teu aniversari? _ junta les mans per enrere.

_ No ho sé pare._ va dir amb inseguretat.

_ Anem, sé que els joves d'avui dia són molt avariciosos. _ esmenta, però no s'adonava que l'espasa que sostenia s'estava desembeinant.

_ Sí, som molt ambiciós pare._ li arrabassa la vida del ser que li va donar vida, clavant-li, en el més profund del seu fetge, se sentia els sorolls dels òrgans retorçant-se i els gemecs i crits del poderós Sethis.

_AH! Q-Quins feixos!_ vomitava sang amb cada paraula que sortia de la seva boca.

_ No necessites saber-ho, no ets el meu pare.

_ SÍ QUE HO SOC!!! El sota-_ es tapa la boca, intenta allunyar-se de l'espasa, però Ramsés se li acostava més i més i més._ C-Com var-vares poder, era_ vomita sense poder aguantar la càrrega massiva de sang que s'estava perdent _ la teva... _ Vomita_... era el teu..._ vomite_... era el teu pare, el teu progenitor.

_ La que em va donar sa vida és la meva mare, no tu, veti al diable, Seth!_ retira el tall de ferro i l'apunta novament, aquesta vegada seria una mort segura...

…

_ On estic? Ah! Maleït fill._ es va queixar mentre encara no reconeixia que tipus de lloc es trobava._ Què és aquest lloc?

_ No intentis, gastar força, ho necessitessis, per a més endavant._ l'ex faraó es va voltejar, es van trobar de front, van passar anys.

_ Tu._ semblava petrificat_ Tot això és per la teva culpa certa?_ es llança sobre ell, però ho travessa._ la meva família, el meu regne i la meva vida. T'ho vas emportar tot, TOT!

_ Et vaig dir que estalviaràs forces._ en un instant la mort li va portar a l'infern per les seves malifetes. Així va ser, el faraó treballaria com un esclau per primera vegada en la seva vida._ A estat un honor treballar per a vostè, el meu faraó...













FI