Ell tenia la corona i el fill l'espasa, hi saps què? L'espasa era gairebé tan afilada per travessar qualsevol cosa, i també plorar una família sencera. Fins i tot el pare d'ell ho sabia des d'un principi, que el palau on vivia, només era una lluita per sa corona. Aquest creient de molts de Déus, que en aquella època era ben clar que els valoraven molt. Doncs, ell no massa diferent dels altres governadors, era estricte, la sobirania de l'estat residia només en ell, tenia tot el poder. En Calè tot això ho sabia, qui suportava més mandat, més control, era el menys protegit. Però Déu va apiadar-se d'aquest dictador i la veu mai escoltada per ningú altre ressonava dins les seves orelles, li va dir que no es trobava segur. I jo com un general del senescal com m'atreveixo d'actuar en contra dels seus plaers?, per tant, d'ara endavant estic respectant els seus ordres, una estava ben clara, la majestat tenia por del príncep...



El totpoderós i la dona tenen cinc fills i tres filles, però tots deduïen qui era aquest terrorífic personatge, és el segon príncep, qui destaca per la cabellera rossa, molts diuen que el rei havia sigut infidel a la seva dona, i l'encertaren. El faraó, Calè, no era gaire feliç de la seva dona, que per política haurien casat de forma que caps dels dos es varen sentir atrets per l'altre.



Els nobles i alguns pagesos difonien rumors i els caps de la família maltractaven a la mare d'enSethis, perquè era la concubina preferida del faraó. Però en Calè només veia això, el cos d'una dona, d'una que et podia fer el menjar, que depenia d'ell i la més bonica. Per tant, no semblava gaire important per ell, "atonyinar-la si volen" sempre deia en les seves conferències.



El petit nen fart del seu pare, es va proposar millorar l'esgrima i la política per ser el pròxim i indiscutible faraó.



ASethis, sempre li comparaven amb el seu germà gran en esgrima, aquest seria el segon infant de la reina, la major era na Isabel·la, però ser en l'error del fet que les dones no podien ser les caps d'estats sense un home, i les altres dues germanes. Tots eren majors que ell i quan sempre tenen l'oportunitat, l'emprenyen, perquè per ells, no compartien la mateixa sang, menys la princesa Isabel·la, que simplement no existia pels seus ulls. Per altra banda, els tres més petits eren tot el contrari, o per jo. Durant el temps que he estat observant-lo m'he adonat que entrena molt, li agraden els nins i en el seu temps lliure llegeix a la biblioteca o escapoleix al poble, per entendre la vida des de les perspectives d'aquestes. EnSethisera una bona persona.



_ Hauríem d'anar-nos-en _ jo hiacotoel cap, perquè sé, que el segon príncep no li agrada que el mirin sota la seva persona._ El faraó es pot demanar on està.



_ Deixa'l, a pare no li importarà..._ després d'escoltar-lo em fa ràbia a mi també, llança amb odi el llibre al meu costat _ Eh! Si no em fas cas, ja saps que t'espera. _ era ben cert que no podia obligar-lo, viu en un palau,Sethisera un príncep, i jo?, només era un general _ Mira'm quan parlo!_ va empalmar-me el cabell i xinar-lo cap amunt.



_ Perdona'm, l'he errat._ d'una vaig ser amollat _ Gràcies, per la seva compassió.



_ Bé, no és res d'importància. _ li dono el llibre posteriorment llançat. _ No, no vull llegir més, practicaré al pati, dona'm l'hora.



Vaig treure des d'una tauleta de fusta un rellotge d'arena _ Estimat senyor, són gairebé l'hora de dinar.



_... Anem i do. _ l'àpat es fa sempre a la mateixa hora i també al mateix lloc, jo, com he sigut testimoni, puc dir que els plats pareixia menjar que no es veu a la vida d'un pagès, tampoc és possible que qualcú altre hagi menjat això, exceptuant la família del faraó, com deu ser.



_ Com ha anat fills meus? _ Deia el senyor Cale Torres. No sé si enSethistindrà por, o no, però es veia molt neguitós. Aquests dies ha estat madurant, és clar, dintre de dues setmanes farà divuit anys. Però de vegades sento que és massa apàtic. _ Com t'ha anat Isabel·la? _ el senyor sempre comença amb la senyoreta Isabel·la.



_ Bé, pare. _ freda com sempre, ara demanarà al primer príncep.



_ Que bé que estiguis feliç filla, i enDhamar? He sentit que estàs reprenent les classes de comptabilitat. _ això sembla una rutina, és segur que el príncepSethistambé.



_ Bé, pare. _ dono una petita ullada al primer, no tenia maneres, menja com una bèstia, no era ben diferent de la majestat. Sense donar em compta l'estavamirant per més temps del que hi hauria i vam fer contacte amb els ulls. _ Ei!Sethfe cura del teu vassall, pot ser que de sobte perd uns ulls després del seu atreviment. _ enDhamarreia i només vaig abaixar el cap de seguida.



_ Si us plau, em perdoni primer príncep. _Sethissabia que no podia rebutjar, el seu pare no faria justícia.



_ Que avorrit. _ deia el faraó. Es van sentir uns sorolls provinents de la porta. _ pot passar.



Era una senyora de vint anys amb un vestit de negre i blanc, que li feia veure una altra pobra ànima. Va inclinar-se i s'apropa al majordom personal de Calè i aquest s'apropa a l'oïda del faraó.



Després d'un silenci incòmode, va somriure _ Bé, he sentit queSethdintre de poc tindrà el seu aniversari.



_ Gràcies, pare per recordar-lo. _ no, no ha fet.



_ És clar! Ets un príncep també. _ mai se'n recorda _ Ah! Recorda que no em pots parlar de "pare" en públic, ets només un convidat, però com estic de bon humor et perdono. _ i tampoc se'n recorda que és el seu fill.



_ És clar, si us plau majestat. _ Les dues germanes riuen, però... no sé, semblava que volien que es notés.



...



Anava amb direcció a l'habitació del príncep, mentre em repetia, tant de bo que no haguessis de suportar tot això solet. És que... per què?, això em fa tant de ràbia, però a la vegada tanta culpa, per no saber-ne que fer. Estava en el meu destí, la gran porta del senyorSethis, tal vegada és per aquest gran mur, per la qual cosa no pugui entendre'm bé amb el príncep. Després d'un mos d'aire, m'acosto la mà per a tocar la porta... Fins que de sobte vaig sentir un soroll molt agut.



...



_ Per què!?Digueu-me! Per què jo _ un soroll sord acompanyat d'un gemec es manifesta dins de l'habitació. _ Per què jo no? És perquè vaig venir d'una mare plebea? Però..._ una ràfega elèctrica em va traspassar la mà _... soc molt bo en l'espasa, sé de política, conec el regne com la palma de la meva mà, mai he sigut irrespectuós, sempre el que pare volia... llavors, per favor, considera'm com un fill més. _ es queda uns minuts més a dins, mentre murmurava qualque cosa. Jo també tomava el temps que necessitava per endinsar-me a aquella habitació. M'Havia quedat gèlid, no sabia que el príncep tenia això al cap, quant de mal li ha pogut fer? Sento un renou just a la manilla de la porta. Era ell, semblava que hagués plorat i s'hagi surat els ulls fins que aquests sagnessin. Cercava els meus ulls amb els seus.



_ Bona tarda, segon príncep. _ vaig fer una reverència.



_..._ Rep el renou, escolto la manotada i em vaig acostar amb la meva mà per a acariciar-me la galta vermella. _ M'has escoltat sense el meu consentiment?



_... Perdó, no tornarà a passar.



_ Sempre ets així. Fiques els teus nassos per on no et criden. Com t'atreveixes a ensumar la meva habitació? El meu pare te'l va ordenar? _ va dir tot seguit.



_ El faraó no m'ha dit res, només volia consolar-lo _ no m'atreviaa elevar la vista. _ Perdona'm, perdona a aquest rebel servent.



_ Només no vull veure la teva cara, de solc pensar que el meu pare et va manar a vigilar-me, em repugna. _ va dir mentre apartava la vista, es dirigia a... La caserna del senescal?...



El segon príncep compleix divuit avui, però coses rares han estat succeint, primer de totSethisha manat una ordre d'allunyament cap a mi, no era un problema, però se sentia fred.



Fa dies que no dormo, les serventes diuen que el príncepSethismatarà al seu pare i deixarà l'imperi en ruïnes. Però... Qui mataria al seu propi pare?

Vaig deixar de pensar quan vaig escoltar el forrellat de la meva habitació. Em vaig girar bruscament. Feia temps que no veia a Calé, per què era a la meva habitació?, i...



_ oh! Majestat, per què està tenyit de sang!? _ em vaig aixecar del llit i em vaig afanyar a aixecar-ho del sòl. _ Després m'explica el succeït. _ els meus nervis es van parar quan em va agarrar del pijama.



_ El nen... El diable..._ se li entenia poc, pel to, però el que feia més por era la quantitat de sang que escopia.



_ No parli, si us plau, a aquest pas morirà dessagnat. _, però em retenia cada vegada.



_ El diable... ehem!, del segon príncep... ehem.



_ Què li va passar aSethis? _, però va parar de moure's just quan vaig esmentar aSethis. I des de la fosca nit, va aparèixer el príncep davant de la meva porta, mirant-me agafar el cos del faraó. _ PríncepSethis? També està sagnant, té sang...



_ Saps... aquesta no és la meva sang, perquè no venc d'aquesta. Coneixes els teus actes?_ deia mentre netejava la seva espasa amb un mocador igual de vermell.



_ No, no sé res.



_ Jo sé que ho vas entendre._ s'acostava mentre jo m'allunyava. _ Acabaràs igual que aquest pobre dimoni.



_ Si el pare és músic, el fill és ballador, tu ets un diable també!_ no, tocava la paret, no tenia escapatòria. És el fi? Si ha estat només això, on puc viure en pau? Dirigia el seu tall contra el meu coll nu. _ Saps que el que fas està malament!



_ Qui té la culpa?_, ja sentia que cremava el coll, però més els meus ulls, estava plorant. _ Pregunta-li-ho... _ Va fixar la seva mirada en el gelat cos de Calé._... quan us trobeu en l'infern, traïdors.



_Seth-_ el meu cap queia molt lent, puc veure a Sethi… Seth, al senescal, què és aquesta sensació? Es tancaven els ulls sense el meu consentiment i m'obligaven a descansar. Suposo que era veritat que els teus últims segons es feien més eterns que la teva pròpia vida. Ai... vida, tant de bo, tingui una altra vida...