Després de sentir eixes paraules, Myrcella sense aparent explicació va esclafir a plorar i va abraçar fortament Irio, qui estava estranyat i alhora notava una sensació de culpa per alguna cosa que ell no considerava com a dolent. Mentres els seus muscles es xopaven per les llàgrimes de Myrcella, va preguntar:



- Princesa, estàs bé?

- No em digues princesa! Tenim confiança Irio —va exclamar ella amb un rostre trist—. Estic bé, només que fa molt de temps que ningú es preocupava per mi, i m'ha apesarat alhora que m'emocionava.



-Entenc. Vull que sàpies, Myrcella, que el que més feliç em faria ara mateix seria veure't somriure.



Sense fer-ho, Myrcella va agarrar fortament a Irio del coll i li va besar. Retornant-li aquest el bes agarrant la seua cintura.

Era un bes apassionat, però ràpidament van desaparéixer les cares de felicitat quan van veure aparéixer a la porta del jardí la silueta imponent del rei Nassor. Ell es va acostar lentament sense apartar la mirada, i quan va arribar on estava Irio, li va dir:



-Pel que sembla li agrades a la meua filla. Així que et diré una cosa, jo no sóc qui per a prohibir el vostre amor — i li va fer una abraçada.



Irio va començar a sentir-se un poc malament per fallar a la seua dona, però la veritat és que la seua relació no era la millor, i Myrcella li agradava de veritat.

La princesa era una xica moguda per impulsos, així que va decidir portar a Irio directament al seu dormitori. La situació era cada vegada més temptadora, Myrcella va tirar al xic al llit mentres li besava, però de sobte, un fred tacte metàl·lic acompanyat d'un so de cadenat va fer encollir-se a Irio. La princesa acaba de lligar-ho al llit, i en eixe moment, les expressions de tots dos van canviar dràsticament. Ell mostrava un rostre intimidat i atemorit, mentres que a ella li havia desaparegut la seua faceta dolça i havia passat a lluir un somriure malèvol i cruel, i sense dir res, va desaparéixer de l'habitació, deixant allí tirat a Irio.



Després d'anar-se, Irio va començar a cridar amb la intenció que algú sentira els seus crits, però al poc temps Myrcella va tornar amb un mocador per a posar-li'l a Irio i que no poguera cridar. Irio, desesperat va començar a sacsejar-se per a intentar deslligar-se, però va ser inútil, per la qual cosa va decidir esperar que algú entrara al dormitori.



No obstant això, les intencions de Myrcella no eren bones, ja que volia matar a Irio, una mort lenta i dolorosa, per a això, Myrcella tenia pensat anar a arreplegar una cobra del desert per a injectar-li el seu verí a Irio i este s'anara morint a poc a poc. L'únic problema que tenia era que sempre que eixia, havia d'estar amb algun guàrdia per a protegir-la, per la qual cosa li seria complicat aconseguir una cobra sense que ningú s'adonara, però tenia alguna cosa en ment, per la qual cosa es va acostar al seu pare i li va dir.



-Papà, em podries fer un favor?

-Segons com siga — li va dir seriós.



-Veuràs, dins de dos nits es podrà veure des del desert la lluna blava, i com només es pot veure cada deu anys m'agradaria anar d'acampada a veure-la.



Al pare no li va semblar mala idea, i va reunir un grup de soldats perquè l'acompanyaren.



Van arribar al desert, on van acampar i a la nit, mentres tots els guàrdies dormien, Myrcella es va alçar i va anar a buscar la seua arma mortal. A l'ésser de nit, costava veure amb claredat i les serps solien eixir al matí. Li va costar molt, però finalment va trobar a una, per la qual cosa ràpidament va ser per ella i la va ficar en una bossa.



Contenta d'aconseguir-ho, Myrcella va tornar al campament, però no es va fixar en què la bossa estava foradada, per la qual cosa la serp va traure el cap pel forat i li va mossegar l'esquena a Myrcella i es va escapar, però la xica no es va adonar.



En tornar del desert i entrar al castell, Myrcella va entrar al quart on es trobava Irio, però ella es trobava malament, ja que van passar diversos dies des que la serp li va mossegar.



Myrcella li va posar la bossa on es trobava la serp damunt d’Irio i la va obrir, en eixe moment es va adonar que la serp havia desaparegut, per la qual cosa va decidir apunyalar Irio amb un ganivet que tenia, va traure el ganivet i en eixe moment, Myrcella cau desplomada damunt d’Irio.



En eixe moment, Irio aprofita el ganivet que portava la xica per a deslligar-se i eixir del castell al més prompte possible, deixant el cos de Myrcella en el llit i dient: “com és possible que hages sigut tan ignorant, saps que ja no pots confiar ni en la teua ombra”.