La pirámide 3



El viatge durava un dia i mig aproximadament i Hennyel en eixe carruatge tenia tot el que podria imaginar: menjar de tota mena i de totes les classes, les begudes més cares de tota Europa exportades a Egipte, tot tipus de dolços d'un munt de llocs com el Marroc o l'Índia, també ténia coses per a entretindre's en el viatge com a papers i plomes de tintes de tots els colors. L'estava espantat de la seua nova etapa perquè no sabia quina imatge d'ell tenien allí a Romania i trista d'altra banda per deixar arrere el seu imperi, i més sabent que marxa d'allí sent el vaig riure més odiat que ha trepitjat Egipte.



Mentre a palau, estava Metoro acomodant totes les seues pertinences que havia portat des de la seua casa al palau que era la seua nova llar. Com l'immoble tenia incomptables habitacions va decidir portar a la seua mare i les seues germanes i germans amb ell. En cap moment va recordar la carta que Hennyel li havia donat al costat de la corona i la va guardar en un calaix del seu armari principal, ja que estava molt inculpat fent paperasses i acomodant-se en la seua nova llar. En passar 30 hores del començament del viatge de l'antic rei, Metoro va començar a localitzar el carruatge i observar quan seria el moment exacte de l'explosió. Quedava poc només un parell de quilòmetres i Metoro tenia un botó que si li donava detonava l'explosiu amagat en la part davantera del vehicle. Es tractava d'un penya-segat de dimensions enormes que es trobava camí Romania, media més de 100 metres i era un dels penya-segats més grans del món. Va pressionar el botó i des de dins del vehicle va començar a fer olor una cosa estranya i Hennyel li va preguntar al conductor. Aquest va voler contestar però no els va donar temps ja que van saltar per l'aire i es van precipitar pel penya-segat degut a una enorme convulsió creada amb la gasolina del carruatge i foc de l'explosiu. Van caure donant molts colps contra les roques i el cos sense vida de Hennyel va eixir disparat del carruatge. Després de dos dies a Egipte es va començar a parlar sobre el rumor que algú havia planejat el seu assassinat, però com la gent li odiava havien fins i tot sentiments d’alegria al poble.



Encara que es va sospitar que estava planejada la seua mort ningú va voler intervindre perquè a ningú li interessaven eixos problemes, ni els guàrdies ho van fer només van enterrar el seu cos i en qüestió de mesos es va deixar de parlar d'ell. Metoro estava feliç, s'havia venjat d'ell que va matar al seu pare i estava vivint una vida de luxe al costat de la seua mare en el palau. Van passar dos anys i la gent estimava a Metoro perquè havia restaurat la política i la crisi va cessar. La població vivia com mai, hi havia molt poca gent amb pocs diners ja que van traure molts més llocs de treball, l'esclavitud va cessar també i van haver més drets per a les dones i persones de classe baixa. Un dia Metoro estava buscant una peça del seu vestit perquè tenia un esdeveniment molt especial, buscant en el seu armari principal va trobar un paper doblegat i en obrir-lo es va adonar que era la carta que mai va llegir de Hennyel, va començar a llegir-la i es va quedar sense paraules.

En la carta Hennyel parlava sobre el pare de Métoro, ells es coneixien dones de xicotets encara que no visqueren en el mateix poble, ja que es van formar junts en l'exèrcit d'Egipte, li va contar que quan es va assabentar de la seua mort per la mala higiene als carrers i la crisi es va sentir tan mal que va intentar suïcidar-se perquè tot això era la seua culpa i no podia permetre que els seus amics de la infància moriren perquè ell no sabia com gestionar les coses i només era un dictador. Li van salvar els seus servents de la casa quan ho van veure a punt de tirar-se des del més alt del palau.



En veure això Metoro sé va sentir un poc mal ja que ell pensava que el seu pare era un més i no sabia la relació ni l'impacte que va tindre en Hennyel, es va adonar que ell es penedia i que encara així va estar a disposat a donar la seua vida només pel malestar de la mort del seu pare.



Metoro va seguir amb el seu regnat però amb un gran pes damunt.