En l'antic Egipte sempre havien tingut molta pau i tranquil·litat, els reis regnaven de manera democràtica on tot el món podia votar i tenien tots els seus drets.



En aquell moment regnava Mohamed VI que amb la seua dona Cleopatra tenien en comú un fill, Hennyel III, el futur emperador d'Egipte.



Tot anava bé, més del que s'esperava.



Però tot va canviar quan Mohamed va emmalaltir greument, li van diagnosticar una pneumònia.



El dia cinc de febrer va morir a la seua habitació. Van fer quatre dies de dol on tot el món havia d'anar vestit de negre i no es podia fer sorolls forts al carrer.



Hennyel va heretar el regnat i ja començava a tindre molts càrrecs i preocupacions.



Hennyel no va tindre una infància fàcil perquè el seu pare li maltractava psicològicament i porta molts traumes darrere de l'esquena.



Al principi regnava com un rei comú, però de sobte va començar a implantar una dictadura on només les persones molt adinerades tenien drets i tots els ciutadans s'havien convertit en súbdits.



Va començar un període de pobresa i una crisi molt gran, ja que faltaven aliments i les persones es barallaven pel poc que quedava als supermercats.



En un poble pròxim al centre de la ciutat vivia un faraó amb la seua família, la seua germana i el seu germà xicotets i la seua mare. Per la situació en la qual estaven vivint a la província el seu pare es va morir a causa de la mala higiene dels carrers perquè li va mossegar una rata amb la ràbia.



Per a ell, el seu pare ho era tot, el seu company de vida i la seua figura a seguir.



Des de la seua mort, Metoro va començar a odiar més del que odiava a Hennyel i sempre parlava molt malament d'ell i pensava que tots anaven a morir amb el temps per la seua culpa.



Metoro va començar a imaginar-se com seria acabar amb aquest estúpid rei i la seua crisi. La seua mare li advertia i li deia que no fera cap bogeria perquè era una persona molt important i podria estar tota la seua vida en la presó si ho matava.



A ell li era igual perquè només volia venjar-se per la mort del seu pare, però sabia que havia d'idear un bon pla perquè isquera bé i no li enxamparen.



Va començar a pensar sobre com podia matar-ho i se li van ocórrer milions d'idees, manar a un home contractat perquè l'assassinara, fer-se passar per esclau i enverinar el seu menjar, fer que semblara un accident i espentar-lo per l'alt d'una piràmide o fins i tot intentar posar a tothom en contra seua i que la multitud el matara.



La seua mare es preocupava molt per ell perquè sabia que el rei era molt poderós i s'estava arriscant molt amb eixes idees, li intentava convéncer tots els dies que no ho fera, amenaçant-li fins i tot amb suïcidar-se si ho feia, però pel que sembla a Metoro li era igual tot això.



A la casa reial, Hennyel cada vegada tenia més problemes i ja no sabia com solucionar-los, ténia a tota la població damunt i veia que molt poca gent li donava suport, però ell sabia que volia continuar regnant perquè tenia més ego que ningú.



Metoro va començar a tramar el seu pla final, va decidir fer-se passar per algú que li donava suport i que es feren íntims amics per a així amb el temps matar-lo, sabent que no ténia secunde segur que si algú li ho donava el rei anava a acceptar-lo sense pensar-lo.



Va recaptar molts diners i es va mudar a la ciutat en una xicoteta casa prop del palau, va començar a escriure-li cartes donant-li suport per a manar-li-les, però al principi els guàrdies del palau no deixaven que entrara cap mena d'informació, ja que sabien que Hennyel era odiat per tot el món.



Al final va aconseguir insistint, que deixaren entrar un dels centenars de cartes que havia escrit i esperava una resposta. Al cap de dues setmanes li va arribar a la seua humil casa la tan esperada carta. El rei estava molt satisfet amb els afalacs que li havia fet Metoro i volia planejar una reunió en el seu palau.



Clarament, Metoro va saltar i va saltar d'alegria tantes vegades com va poder i va decidir continuar enviant-li cartes per a poder desenvolupar el seu magnífic pla.



Tot estava eixint com planejava però...