La piràmide 2



Per a la segona setmana de març es va planejar la reunió, era en el palau deHennyeli ell mateix li havia contractat a un conductor de carruatge perquè recollira aMetoroi el portara fins allí.



Poques hores abans que arribara el conductor,Metoroestava molt il·lusionat que tot estiguera eixint bé, es va posar el seu millortratge,negre amb una flor en la part esquerra i unes sabates que tenia la seua mareguardatsde quan el seu pare era jove.

Va estar més d'una hora arreglant-se en el bany perquè no sabia com arreglar-se els cabells.

Al final es va decidir, va agafar uns pastissos que havia comprat en un xicotet lloc artesanal per a portar-los com a aperitiu i va eixir de la seua casa en direcció al punt on havia quedat amb el conductor.



Va veure el gran carruatge arribar a la cantonada de la plaça principal ies va començar a adonar-secompte de la importància que estava agafant l'assumpte.



El palau tenia cent anys d'antiguitat, però es conservava en perfecte estat, tenia grans finestrals per on entrava una llum descomunal, columnes tallades en or que subjectaven la gran estructura, diverses habitacions d'oci on es podien pintar quadres, prendre el te, fer reunions o fins i tot jugar als típics jocs dels egipcis.



La primera vegada queMetorova veure aHennyelnomés li feien venir ganes de matar-ho, però sabia que s'havia de contindre. Va canviar la seua actitud i va començar a parlar amb ellsobre elmolt li agradava la seua dictadura.



Després de molta conversaHennyelva començar a confiar molt enMetoroi li va dir alguns plans futurs que tenia per al país.



Li va dir que en veure tot l'odi que tenia feia ell el poble anava a marxar i passar el seu tron a una altra persona.Metorono li ho podia creure i va començar a pensar que si es feia el seu amic vertaderpodriaarribar a tindre el tron i el poder d'Egipte.

Encara aixíel livolia matar per venjança, però vaseguiramb el seu pla si es fes el seu millor amic.



Hennyelanava a mudar-se a Romania perquè tenia un cosí allí, l'anava a fer a principis de maig i ja tenia reservat el carruatge que li portaria fins allí.Metorova pensar en com sabotejar eixe viatge perquè morira pel camí i no arribara al seu destí.



Va arribar final d'abril i el rei ja tenia quasi tot preparat per a acomiadar-se del país en el qual tant l'odiaven. Des de març fins a eixe momentMetoroiHennyels'havien fet molt bons amics i el rei li havia dit que li anava a cedir el tron a ell per atorgar-li companyia i confiança en un poble on no n'hi havia.Metoro, a la seua casa havia creat un explosiu el qual anava a posar davall del carruatge del rei amb una metxa molt llarga i així poder controlar un poc la duració perquè explotara en el moment exacte, al costat d'un gran penya-segat que estava enmig del seu trajecte a Romania. Per a poder arribar a tot això havia estat investigant sobre la ruta del carruatge i moltíssimes coses més; en eixa època no existien els explosius, però ell va ser el primer a crear un després de molts intents.



Va arribar el dia iMetoroes va despertar molt prompte per a poder implantar la seua creació en el carruatge, d'altra banda,Hennyelhavia estat tota la nit preparant la paperassa per a la coronació del seu amic i li va escriure una carta per a acomiadar-se d'ell.



No anava a ser una cerimònia pública, ja que podria ser perillós per aHennyel, es va convidar a les persones justes i necessàries com a la família deMetoroi els burgesos necessaris per als tràmits.

Després d'una llarga i emocionant coronacióHennyelli va entregar la corona al costat de la carta que havia escrit a Metoroi es van fer una llarga abraçada on a l'antic rei se li van escapar algunes llàgrimes.



Hennyelva eixir del palau i en eixos instants va recordar tot el que havia viscut allí i també el mal que ho havia passat i se'n va pujar al carruatge amb el conductor…