Van passar els anys, i aquell descobriment va quedar en l’oblit, la supèrbia de Jaume es va apoderar d’ell, mentres aconseguia més i més territoris. Cada vegada conqueria és regnes dels seus voltants, i cada vegada s’oblidava més d’aquell dia en què la pitonisa li va advertir de la joia roja. D’esta manera, un servent va tocar a la porta del gran castell reial, Jaume es va alçar del seu enorme i daurat tron acostant-se a este home. Este últim es veia amb presses i corrent va explicar a Jaume la situació d’un dels regnes veïns. Llavors el nostre protagonista va manar a tots els seus homes armats a envair aquell territori. Després de diversos mesos de guerres, sang i sofriment, Jaume va vencer a l’oponent, aconseguint un acord amb el rei en aquell moment d’este país, si és que se li podia dir així, ja que d’ella només quedaven ruïnes. L’acord consistia a cedir el tron a Jaume, però de manera que totes les lleis i estructures del país quedaren tal com estaven anteriorment. A més, a Jaume se li



entregaria la sagrada corona d’este important imperi, juntament amb el bastó real. L’orgull de Jaume no li va deixar pensar, i adonar-se que feia ja temps que havia deixat de reflexionar sobre els seus actes. La pitonisa hauria volgut que ell anara amb més cura ja que, esta vegada, realment es jugaria la vida. Jaume no va optar per preguntar ni tampoc informar-se sobre les característiques o història de la corona. I és que esta simbolitzava tots els regnes que havia conquistat gràcies, o per culpa, de la seua capacitat de deixar de costat tot, fins i tot els bons consells de la seua vella coneguda. No sols tenia un significat intangible, sinó també material. Aquell preuat objecte portava una gegant joia roja, de la qual només un rei amb cap podria adonar-se.



El dia havia arribat, i el pare de Jaume ja no podria presenciar la coronació que proclamaria rei a Jaume de centenars de països. La seua mort va causar en Jaume una sensació tan forta de venjança pel seu germà, que va decidir actuar per aquell assassinat. El germà de Jaume va ser jutjat pel seu atroç acte d’assassinat, i portat a la presó per a tota la vida. Llavors va arribar l’hora que Jaume preparara tot per a este nou començament

No sols s'acostava la gran cerimònia per la proclamació del tron de Jaume, sinó també un esdeveniment que deixaria gelat a tot el poble. En la plaça principal de la capital residia tot el poble amb eufòria i nerviosisme. Jaime, qui anhelava amb ànsies col·locar la gran joia roja sobre el seu cap, avançava cap a ella amb una mirada preocupant, obsessiva. Per a la sorpresa de tots, una llança va travessar amb una gran velocitat els voltants del futur emperador i un calfred va recórrer el seu cos a l'instant. Jaume es va quedar petrificat i va començar a observar amb atenció en totes les direccions, intentant desxifrar d'on provenia l'atac, mentres el poble fugia i es refugiava després de columnes i portals. Va ser en eixe precís moment, on la joia roja va començar a resplendir, creant un reflex que arribaria directament a la cara de Jaime. I de sobte, va tornar a ocórrer. Eixes visions una altra vegada, però ara ressonava la veu de la pitonisa al seu cap.



“Ja és tard per a tu” li repetia constantment. Jaume, que no entenia absolutament res i desesperat per regnar, es torna a acostar a la corona malgrat els advertiments de les veus i encara trobant-se completament només, ja que tothom havia fugit ja d'allí. Quan va fer un pas endavant, una segona llança li va perforar la mà amb la qual anava a agafar la corona. Jaume va caure de genolls en el centre de la plaça, davant allò per què havia estat lluitant tota la seua vida, i es va adonar que només havia perseguit la seua mort. Al lluny va tornar a reconéixer una llança, la qual s'aproximava i va entendre que no eixiria viu d'allí. Jaume va tancar els ulls, va alçar els braços, va prendre una última glopada d'aire i la tercera llança li va travessar el cor. El germà de Jaume somreia des del terrat amb el seu propulsor de llances i els prismàtics del seu difunt pare. La pitonisa no mentia, perseguir la joia roja seria el seu pitjor malson.