Em vaig despertar al matí i Sol ja havia marxat a treballar. Delli, no obstant això, estava en la planta baixa fent l'esmorzar. Em vaig asseure en una de les cadires de la sala, i vaig anar directe al gra.

—Per què creus que Sol desitja destruir-te?

—Disculpa? —va preguntar desconcertada.

No tenia clar si es feia la tonta o si realment no sabia a què em referia. Després de diversos intents fallits, vaig decidir canviar de tema.

—Per cert, on està Lizz?

—Tem que aquest matí ha tingut una discussió amb Sol. Supose que està tan enfadada que no ha volgut ni tan sols baixar a esmorzar.

—Ja veig… Sempre tenen aquestes discussions?

—Bé, és habitual. En fi, coses de germanes, supose.

—Ja, clar…

Llavors, Delli es va disposar a portar-li l'esmorzar a Lizz. Aquest era el meu moment per a interrogar un poc a Lizz. Li vaig suggerir portar-li l'esmorzar i, sorprenentment, va acceptar. En arribar a la seua habitació la vaig trobar asseguda en el seu llit plorant desconsoladament.

—FORA D'ACÍ! —va cridar entre sanglots.

—Lizz, vinc a portar-te l'esmorzar. Vols parlar amb mi sobre el que ha passat?

Li vaig deixar el plat damunt del llit. Em va fer la sensació que dubtava sobre si contar el que havia succeït o no, però al final va començar a contar-me tota la història.

—Aquest matí Sol i jo hem discutit perquè ahir, quan vas preguntar sobre la foto familiar, no hauria d'haver dit res.

—Vaja… Ho sent, però no és culpa teua res del que ha succeït. Simplement vas respondre la meua pregunta i ja.

Llavors, de sobte, Lizz em va comptar una cosa aterridora que no m'esperava en absolut.

—Segons Sol “viu en por constant que li passe el mateix. Ella em va perdonar la vida, i m'he convertit en un monstre. Per molt que intente destruir-me, NO pot.”.

Això em va sorprendre. Com que destruir la seua pròpia germana?

—A què et refereixes amb destruir?

Va ser ací quan em va venir a la ment el que havia dit la nit anterior Delli: “Som iguals. Eres un androide, i sempre ho seràs, com jo”. Potser, i només potser, tenia raó. Ambdues creuen que les vol destruir Sol, i a un humà no el pots destruir, però a un robot sí.

—Coses de la meua germana. Està boja.

Llavors, em va traure de l'habitació, donant una portada. Ja sabia quines altres coses preguntar-li a Delli. Vaig baixar les escales amb entusiasme, i allí estava l'androide, netejant unes fotos familiars, les mateixes que van començar totes aquestes preguntes sense aparent resposta. Fins ara.

—Ja li he donat el desdejuni. M'ha fet fora de l'habitació, però almenys ha parlat un poc amb mi. Per cert, entre la nostra xicoteta xarrada, Lizz ha esmentat alguna cosa que m'ha fet pensar… Creus que Lizz oculta alguna cosa?

—Bé, és una xiqueta xicoteta, pot ocultar de tot. Mira que bonica que és aquesta foto —va dir mostrant-me una foto de tota la família de Sol. Pareixia una mare orgullosa dels seus fills. —En aquest calaix està l'àlbum. Si vols saber alguna cosa, potser et serveix.

No ho vaig dubtar ni dos segons, el vaig agafar i em vaig asseure en el sofà de la sala. L'àlbum estava replet de fotos familiars. Entre totes les fotos em vaig fixar en una en la qual estaven els seus pares treballant en una androide. Aquests apareixien al costat, i portaven l'uniforme de l'empresa per a la qual treballem Sol i jo. No em va sorprendre, ja que treballaven allí, tal com em va dir Sol. El que em va sorprendre va ser la presència d'una carpeta de papers amb el número LI-998720 en aquesta.

En tota l'empresa es rumoreja que, fa uns deu anys, no se sap amb exactitud, es va fer un projecte que es deia LI-998720. Aquest consistia a usar parts d'humans morts per a la creació d'un androide. Els científics que portaven aquest projecte van afirmar que era per a aconseguir un androide semblant a un humà. Volien crear un androide que superara els altres, i, que al mateix temps, ajudara els humans a arribar a la immortalitat. Si assolien afegir a un androide parts humanes, podien fer-ho a l'inrevés, i afavorir al portador d'aquestes una vida més longeva. Es diu que només van aconseguir afegir parts humanes a un sol androide. Aquest resultava amb molts problemes, ja que les parts humanes no s'adaptaven bé amb la part robòtica, o viceversa. També es diu que tot el projecte va acabar amb l'abrupta mort dels científics, els quals van ser assassinats per l'androide. Pel que sembla, aquest sí que comptava amb emocions i l'habilitat de mentir, ja que part del seu cervell era humà. Aquestes habilitats no les posseeix qualsevol androide, per la qual cosa el feia una arma bastant letal, sense tenir en compte el fet que posseïa la força d'un androide i d’un humà fusionat. Després de la mort dels científics a mans de l'androide, van esbocinar l’androide i el van tirar en una fossa comuna de prototips d'androides.

Em van contar mil i una vegades aquesta història en arribar a l'empresa. Sempre vaig pensar que era massa aterridora igual que fantasiosa, per la qual cosa no me la vaig creure. Ni tampoc els meus companys que me l'explicaven. Aquests ho feien per a causar-me terror. Un dia que estava avorrit en el meu treball, vaig trobar alguns vídeos informatius sobre diferents projectes de l'empresa i en vaig agafar un per a veure'l, tot i que he d'admetre que estava completament prohibit fer això; entre els diferents projectes mostrats estava el LI-998720. En aquesta part la cinta es tallava, i donava pas al següent projecte. Va ser ací quan vaig començar a dubtar si aquesta broma era una realitat, i ningú sabia en veritat si ho havia sigut o no.

Em va sorprendre bastant veure aquestes inicials en les fitxes que tenien els pares de Sol a la foto. També, a part d'aquestes fitxes, estaven treballant amb un androide. Aquest estava d'esquena, però tenia cabell, una característica que els androides no posseeixen, a més de pell hiperrealista, una altra característica que els androides normals no posseeixen, ja que la seua “pell” és metall pintant de blanc o blau. Totes aquestes característiques, encara que l'androide estava d'esquena, s'assemblaven bastant a les característiques de Lizz, per desgràcia.

—Bé, he d'anar a fer uns encàrrecs. Queda't amb Lizz, per favor —em va indicar Delli, interrompent els meus pensaments.

Aquesta era la meua oportunitat per a tornar a Y.O.U.ANDROID. i investigar un poc més sobre la situació. Si tot això era vertader, Sol estaria ficada en un bon embolic, ja que Lizz se suposa que hauria d'estar destruïda.

—Vaig jo si vols. Lizz et té més confiança a tu que a mi —li vaig suggerir mentre agafava la bossa per a fer els encàrrecs.

Em va posar un parell d’impediments abans de deixar-me anar a fer la compra i, tan sols em va donar el vistiplau, vaig eixir corrent cap a Y.O.U.ANDROID.. L'únic problema era que havia d'entrar sense ser vist, ja que Sol creia que jo era a la seua casa assegurant-me que Delli no fora una amenaça per a Lizz. Havia de colar-me a la sala d'arxius i buscar l'arxiu LI-998720, si és que no l'havien destruït per complet.

Vaig decidir colar-me per la part de càrrega i descàrrega d'androides. Els dies en què arriben els camions són molt específics, i per sort eixe no era un d'aquells dies, per la qual cosa no hi havia vigilància. Una vegada dins, em vaig endinsar pels llargs corredors de la companyia, arribant així a la immensa sala on guardaven tots els arxius de l'empresa.

Després de buscar un llarg temps per la secció dels arxius que començaven per la lletra L, vaig trobar, amagat darrere d'unes grans carpetes, uns pocs fulls que quedaven de l'arxiu LI-998720. Les vaig obrir, i allí explicava tot el que he contat anteriorment, afegint una dada que em va gelar la sang.

En l'arxiu figurava que l'androide, a causa de tindre habilitats humanes i d'androides, era quasi completament indestructible. Això el convertia en una amenaça per a la societat, a més del fet que podia mentir per voluntat pròpia i tindre sentiments humans; per a fer-ho més fàcil: un androide no podia enfadar-se, per la qual cosa no mataria a algú per un enorme enuig; no obstant això, l'androide d'aquest projecte sí que podia fer-ho. Per aquest motiu es va ordenar la seua destrucció, per un bé comú. La destrucció havia de ser molt pautada, agafant el cor d'aquest i llevant-li el xip implantat. Moments abans de la destrucció, aquest va desaparéixer, però abans va assassinar els dos científics que lideraven aquest projecte: Youli Kionp i Matt Kionp. Se sospita que un tercer va decidir segrestar l'androide per causes desconegudes.

A part d'això, ja no deien res més els informes. Faltaven fulls, per la qual cosa probablement hi hauria més informació important. Llavors, darrere meu vaig escoltar un sospir de sorpresa. Em vaig girar, era Sol.

—Què fas aquí, Tryon? —va preguntar feta una fera.

En aquest moment no vaig pensar molt més, i vaig alçar els papers perquè vera quin arxiu estava mirant.

—Així que Lizz en realitat és l'androide LI-998720. Per què vas robar aquest androide, eh? Què guanyaves amb això?

—Això no és veritat. D'on traus aquestes idees tan rares, Tryon?

—Vinga, Sol, he vist les fotos familiars, Lizz m'ha donat un parell d'idees sobre la seua identitat, a més de Delli. Era qüestió de temps que m’adonara qui és en realitat la teua germana. Ara, contesta la meua pregunta, per favor.

—Mira Tryon, ja t'ho vaig dir en el seu degut moment, no és de la teua incumbència. Estem en un problema seriós. A la MEUA CASA un androide n’ha destruït un altre. La CASA on hauries d'haver estat ara mateix.

—Però de què parles Sol? Si tots dos són androides, un va poder destruir l'altre… No? Dis-me la veritat, Sol. Ja no fa falta mentir.

En aquell moment vaig notar que es va posar molt tensa. L'ambient estava molt carregat, i Sol dubtava si contar la veritat o no. Al final, soltant un sospir de derrota, va decidir explicar-me el que realment va succeir quant al projecte LI-998720.

—D'acord, bé. Vaig robar l'androide LI-998720 amb el qual van treballar els meus pares i posteriorment els va matar. No vaig pensar molt en el seu moment, l'única motivació que tenia era la mateixa ambició dels meus pares per crear el millor robot i que dominara tot el pla comercial. No volia entrar a treballar ací, però va ser en aquesta empresa on tot va començar, per la qual cosa havia de conéixer més sobre androides per a poder continuar amb el projecte dels meus pares. Va ser més tard quan vaig descobrir els atacs violents de LI-998720, a la qual posteriorment vaig anomenar Lizz. Cada vegada que tractava d'innovar amb la seua tecnologia m'atacava de manera violenta. Va arribar un punt en el qual vaig haver de parar amb el projecte, ja que sentia que en qualsevol moment m'anava a matar. Vaig decidir prendre la mesura de tancar-la a la seua habitació, però això encara l'enfadava més. Després vaig pensar que seria una bona idea comprar un androide per a ella; potser necessitava algú com ella, vaig pensar. Llavors, el seu caràcter va millorar. Va deixar d'atacar-me, per la qual cosa vaig decidir modificar les seues memòries i pensaments. Vaig canviar la mort dels meus pares per un accident automobilístic i li vaig imposar el pensamet que jo era la seua germana major biològica. Tot anava bé, però quan l'androide que vaig comprar, Delli, sentia alguna d'aquestes mentides, les corregia. Llavors Lizz va tornar a entrar en la seua còlera. Tampoc ajudava que Delli li recordara constantment que Lizz era un androide, cosa que també vaig eliminar de les seues memòries…

—Però, ací on entre jo? Per què em vas demanar vindre a la teua casa?

—Tu arregles androides, no? Això de Lizz se me’n va anar de les mans… Vaig pensar que potser m'ajudaries, ja que eventualment et volia contar tota la història… Però em vas tractar de mentidera o malvada perquè no et vaig explicar això dels meus pares! Ara ha corregut la notícia que un androide n’ha destruït un altre a LA MEUA casa! No puc deixar que se sàpia això de LI-998720. Si saben que me’l vaig emportar, el meu nom i el de la meua família quedarà tacat per a tota l'eternitat. No puc deixar que això passe. Tryon, ho deixe tot a les teues mans.

—No Sol, solucionem això junts —vaig dir acostant-me a ella i agafant-li les mans per a captar la seua atenció. Per molt que em mentisca i em ficara en un embolic el qual podia fins i tot matar-me, ella era la meua amiga. En aquest moment em necessitava. —Destruirem a LI-998720 i ningú sabrà res. Entesos?

—No Tryon, jo no. Ja he comés molts errors. Vull descansar, Tryon —em va confessar entre plors. —El verí ja està actuant, no hi ha res a fer. Gràcies per tot.

Aquestes paraules se'm van clavar com a ganivets. Sol no podia estar dient això. Ella era tan forta… No podia estar passant. I, llavors, Sol es va desplomar davant meu, donant així el seu últim sospir. Al mateix temps, les alarmes d'alerta de l'empresa sonaven a tot volum. Sabia que havia de fer alguna cosa, i ràpid.

Vaig agafar un dels cotxes privats de l'empresa, i vaig arribar a la casa de Sol. Vaig entrar ràpidament, i allí estava Lizz amb parts de l’androide esquarterat.

—Per què fas això? —va ser el primer que vaig pensar.

—Perquè és divertit. Saps, no tots els dies s'experimenta una cosa així. Ser superior a tots, i saber que amb una mica de força pots matar fins i tot a l'humà més fort de la terra és… Emocionant. Ella es creia que m'havia eliminat la memòria, però simplement sé mentir molt bé. Fins i tot la pobra Delli s'ho va creure.

Llavors, sense previ avís, se'm va abalançar a sobre, intentant atacar-me violentament. Per sort, em vaig poder apartar a temps. Es va girar bruscament, tan sols per a veure'm darrere d'ella. Ho va tornar a intentar, però aquesta vegada jo tenia al meu costat dret les cortines. Les vaig arrancar i li les vaig tirar al damunt, donant-me així un poc de temps per a trobar alguna cosa amb la qual arrancar-li el cor. L'única idea que se'm va creuar pel cap va ser el pal per a sostenir les cortines les quals prèviament havia arrancat. Vaig pujar a una cadira, i el vaig llevar a temps per a poder clavar-li’l abans d’un dels seus atacs.

El pal la va travessar de tal manera que el cor va acabar en l'altra part. En llevar-lo, el cor va caure a terra. Lizz intentava protegir-lo amb la seua vida, encara que en eixe moment els seus colps no eren tan precisos com abans. Em va sorprendre que encara seguira en peu. Vaig aconseguir apartar-me d'on estava amb el pal, i va ser ací quan, amb un ganivet de cuina, vaig aconseguir arrancar-li el xip.

Les últimes paraules de LI-998720 van ser: “Soc millor que tots, fins i tot, millor que Sol, la qual va haver de prendre verí perquè els seus plans es van destruir”.