El cor em bategava com si volgués sortir-se’m quan ens aproparem al final de la investigació. Cada vegada que seguíem una nova pista, sobrepassàvem un nou entrebanc, més a prop estàvem de desemmascarar els narcos que havien matat a la meva mare. En Marc i jo, treballàvem molt ben emparellats: semblava que com més temps passava, tant en el treball com sentimentalment més ens acostàvem. Després de setmanes d’esforç i dedicació, finalment havíem aconseguit reunir prou proves per aturar a les despreciables criatures que constituïen el grup de narcos. L’arrest va ser molt ràpid, gràcies a l’ajuda del grup privat de la policia Nacional. Tan sols unes hores després de l’arrest, ens trobàvem davant de la tomba de la meva mare.

Una part de mi estava dubtant si trucar la Maria per explicar-li tot el que havia passat aquestes sis setmanes fora de casa. Volia trucar-li per explicar-li què havia passat, però també tenia por de com reaccionaria, l'últim missatge que li vaig enviar va ser “que l'estimava i que estaria bé”.

Finalment, vaig decidir esperar a tornar a casa abans de parlar amb la Maria.

Volia, estar amb ella personalment, mirar-la els ulls i explicar-li tot amb calma i sinceritat

…

Quedaven quatre dies per retornar el poble, tenia un nus a l’estómac, no sabria què em trobaria en el poble. Aquell dia en Marc estava molt nerviós, jo pensava que era perquè ens n'aniríem a la tarda a fer una excursió d’escalada. Quan vam arribar el cim, vam veure tota la ciutat des d'un mirador. Marc em va tocar l'esquena i vaig veure agenollar-se, amb un anell amb una pedra vermella, que representava el nostre amor.

-Vols casar-te amb mi?

-Sí.

Ens vam fer un petó que va ser únic.

-Marc, ens casem!

Aquella tarda vam anar a veure els meus futurs sogres. Estaven més il·lusionats que nosaltres. Vam estar planejant en tres dies els preparatius i vam enviar les cartes d'invitació…

L'acomiadament va ser molt dur, però igualment vam prometre que seguiríem tornant per planejar el casament. Mentre caminàvem cap al cotxe per tornar al poble, vaig sentir una barreja d'ansietat i resignació.

…

Sabia que la meva decisió de trucar a la Maria i el Pau esperant a tornar a casa era la correcta, però no podia deixar de sentir una preocupació constant sobre com reaccionaria ells a la notícia.

Quan vaig arribar a casa en ells, el cor em bategava amb força mentre m'acostava a l'entrada.

Amb el suport del Marc al meu costat, vaig trucar a la porta i vaig ser rebuda amb abraçades càlides i somriures emocionats. El meu cor es va alegrar en veure la felicitat dels meus familiars, però al mateix temps, sabia que havia de fer front a la realitat i explicar-los tot el que havia passat les darreres setmanes.



Després d'un moment de reunir-nos a la sala d'estar, vaig respirar profundament i vaig començar a compartir la meva història. Vaig explicar plena de llàgrimes tot el que havia passat, des de la investigació fins al nostre compromís inesperat.

La Maria i el Pau van reaccionar amb una barreja de sorpresa i felicitat en sentir la notícia del nostre compromís. Però tenien tristesa per la pèrdua de la seva germana.

…

La Tina després de quatre anys retorna a la tomba de la seva mare.

-Han passat quatre anys des de la tornada el poble. El nostre casament va ser màgic, ens vam casar al voltant en gent que ens estimava.

Avui en dia estem vivint a Màlaga, és una ciutat molt gran, però ens hi hem acostumat.

En Marc segueix treballant de policia, ha pujat de categoria i és el cap de la comissaria. I per part meva soc treballadora social, ajudant nens i dones que no saben què fer després de sortir de relacions amb maltractament físic o psicològic. Seguim molt enamorats, hem format una família, tenim un nen anomenat Mateu i ara estic embarassada d'una nena que es dirà Triana.

Mama, en Mateu, sap de la teva existència i li expliquem que ets el seu àngel de la guarda. La Maria sempre li ensenya fotos de vosaltres.

-Ja m'agradaria que estiguessis aquí, t’enyoro molt.

Fi.