Vaig arribar amb el cor accelerat, m'havia enviat un missatge que deia que m'esperava al bar del parc Esperança. No sabia si abraçar-lo o fer-li un petó que canviés la nostra història del passat, però al final vam donar-nos la mà.

Jo sabia aquell petó no es faria, ja que havia promès que tornaria a buscar-lo i al final he tornat per un assassinat.

El Marc portava el seu uniforme de policia amb orgull, i la seva postura dreta i decidida deixava clar que estava acostumat a liderar i prendre decisions difícils. Tot i la seva aparença dura i reservada, es podia percebre una espurna de bondat a la seva mirada.

Igualment, va ser tan fred que directament em va començar a parlar sobre la investigació. No sabia què dir, em vaig quedar en blanc quan va pronunciar que li havien trobat hematomes.

-Tina una altra cosa quedem demà per investigar quin ha sigut, d'acord?

-D'acord, perfecte fins demà.

Vam passar setmanes indagant, estava molt enfocada en la investigació sobre la mort de la meva mare. Cada pista descoberta em portava més profundament al seu passat com a camell, revelant una complexa xarxa de connexions i possibles motius del seu assassinat. Em vaig trobar navegant en un mar de secrets i enganys, amb cada revelació portant-me al final.

Al mateix temps, la nostra relació amb en Marc es va anar complicant.

Tot i les circumstàncies difícils, no podia evitar sentir una atracció.

Cada pas en la investigació em portava més a prop de la veritat i, al mateix temps, més a prop d'en Marc.

Cada mirada compartida, cada gest de suport mutu, em feien qüestionar-me si realment podríem deixar enrere el passat i construir un futur junts. La incertesa de la situació només alimentava la intensitat dels nostres sentiments, mentre la línia entre la justícia i la passió es tornava cada vegada més difusa.

Una nit m'estava preparant per anar al llit, quan vaig tenir una trucada d’en Marc molt alterat, em comunicava que tenia l’adreça de la casa dels narcos, vaig anar directament a canviar-me. El meu cor em batega molt fort veient aquesta casa rural, molt dissimulada, que no deia la intenció, qui podria pensar viure traficants. Jo només volia entrar a la casa i prendre'm la justícia per la meva mà. En Marc em va veure amb intenció de sortir del cotxe, i em va agafar de la cintura perquè no sortís.

-Tina, ja t'he dit que només venim a mirar, no podem entrar nosaltres dos sols, que vols que ens mati?

-Marc van ser ells el que van matar la meva mare, per un deute de 200 euros. No mereixia morir, si tu no em vols ajudar ho faig jo sola.

En aquell mateix instant tenia la intenció de fins que el Marc em va agafar del braç i em va llençar contra ell, fent-me un petó apassionat.

Després de tot hi havia aquesta connexió que no volíem admetre.

Em va confessar que no volia fer-me aquest petó en aquesta situació, que sentia que m'estava utilitzant. Va deixar d'escoltar i li vaig robar un altre petó.

Ens allunyem de la casa amb la intenció de tornar-hi. El Marc m'invito a dormir aquella nit amb ell, jo no em vaig poder negar.

Vam tornar a fer aquests nens enamorats de quinze i setze anys, que ens fèiem petons avall de l'arbre de l'institut.

Després de trobar proves per condemnar els narcos, ens n'anàvem a ballar, a sopar, etc. Quan estàvem sopant a la pizzeria del poble em va preguntar:

-Tina, després de demà, acabar d'aturar el grup de narcos, tornarem a la teva ciutat?