Les parets tenien fongs, la finestra estava entelada, hi havia teranyines pel sostre, la Tina ja era major d’edat, tenia els cabells molt llargs i la veu més greu. Havien passat dos anys, per ella havien passat molt de pressa, però per la seva mare havien estat una eternitat. La Tina ja estava acostumada a aquella situació. El Wyatt la tractava com la seva dona, era molt amable i afectuós amb ella, tenia roba, neteja, aigua, menjar… Sempre li cridava l’atenció la carn que li donava per fer el menjar, usualment era carn roja, però feia una olor molt estranya i el seu sabor era diferent de tot el que havia provat fins llavors, però com estava deliciosa no deia ni demanava res. El Wyatt li deixava fer el que volgués, l’única cosa que no li deixava fer era sortir de la casa, la Tina ja s’havia acostumat a aquest estil de vida.



No ho passava malament, li agradava molt aquesta vida, ell la tractava bé, li feia riure, li contava històries, etc. Pràcticament, la Tina s’havia enamorat d’en Wyatt, era una bogeria, ja que ell l’havia segrestat. A vegades, recordava les abraçades de la seva mare, la seva veu i les seves carícies, la trobava molt a faltar i de vegades li demanava per anar a veure-la, però ell sempre s’inventava qualsevol excusa perquè no sortís.



Mentrestant, al poble, durant aquests horribles anys, hi havia hagut moltes desaparicions, tant d’adults com d'infants, de totes edats i gèneres, tothom estava molt preocupat. Les persones desapareixien sense deixar cap rastre, ni sang ni pistes del que havia passat, però tots els veïns sabien que si qualcú desapareixia, mai tornaria. No sabien què fer ni com aturar aquest malson. Tenien por de sortir als carrers, la gent estava terroritzada.



Un dia, mentre la Tina estava cosint un bonic jersei de llana color rosa, en Wyatt se li va apropar i sense ella adonar-se'n li va agafar amb un sac tapant-li el cap i quasi deixant-la sense respiració, la Tina es va començar a retorçar, però no va cridar, ja que no volia espantar al seu estimat.



El Wyatt va deixar el sac a una petita zona entre dos pins, va seure a la Tina en mig, i li va llevar el que li tapava la cara. Estava un poc marejada, però en obrir els ulls va veure una preciosa posta de sol, el terra ple de meravelloses flors de tots els colors, hi havia diferents papallones volant de flor en flor i se sentien ocells cantar tan dolç que pareixia una preciosa melodia. Davant seu va trobar a en Wyatt de genolls amb una petita capsa de fusta on hi havia marcada una bonica lletra “T”. De sobte, va obrir la caixa on es trobava un anell daurat amb una espectacular gemma platejada, brillava moltíssim, sense dubte costava una fortuna. Un segon després en Wyatt va clavar els seus ulls verds als de la Tina, amb una intensa mirada, i va pronunciar les següents paraules:



ー Et vols casar amb mi?



La Tina en aquell moment va començar a tremolar, no s’ho esperava, el cor li va començar a bategar molt de pressa, no li sortien les paraules que volia pronunciar, però finalment ho va aconseguir.



ー Sí, vull.



El Wyatt es va apropar a ella i li va donar un fort peto, li va col·locar l’anell al dit anul·lar de la mà esquerra i li va acariciar la mà amb l’aliança afectuosament. Junts de la mà van tornar a la cabanya.



Durant els següents dies varen anar organitzant les noces, el Wyatt li va dir que la farien al poble i que tothom estaria convidat. La seva mare podria veure a la seva filla amb un elegant vestit blanc i per fi podria conèixer al seu estimat. En aquells moments estava tan emocionada que es va oblidar que havien passat tres anys, de com seria la reacció de la seva mare en veure-la i de tot el que estava per venir. Així que ella va començar a fer i a redactar les invitacions a les seves noces per tots els seus veïns. I l'endemà, el Wyatt les repartiria i les deixaria cada una a la porta de cada convidat.



La senyora Alarpa va veure un senyor vestit tot de negre arribant al seu jardí i deixant una carta a la seva bústia. Es va estranyar, ja que el carter havia passat una estona abans. Va quedar-se mirant per la finestra fins que se'n va anar. Després va baixar les escales molt ràpid, corrent, no sabia per què, però aquell home li feia molt mala impressió.



Va obrir la bústia i va agafar la carta, va mirar qui era el remitent, i quan va veure el nom de la Tina els ulls se li varen posar com a plats, va començar a plorar, va decidir obrir-la. Va llegir el que deia, i va adonar-se que era la invitació a les noces de la seva filla, no sabia què fer ni com reaccionar. No entenia res, però estava molt contenta, la seva filla estava viva! Però una estona més tard va començar a sentir por, se li venien molts de pensaments negatius al cap, del que li podien haver fet a la seva filla per així de sobte casar-se amb el primer home que passés.



Un dia abans de les noces la Tina estava totalment emocionada, ja que a la fi veuria a la seva mare, i li podria contar el temps tan bo que ha passat amb en Wyatt, i també podrien menjar la carn que fa el seu estimat.

El dia va arribar. La Tina estava tota sola a la seva habitació posant-se el seu vestit de noces, aquest tenia un color vermell fosc. La Tina el volia blanc, però segons en Wyatt el vermell era tradició d’on ell venia.



Un cotxe de cavalls va sortir de la cabanya en direcció al poble. En Wyatt va cometre un error i va deixar que la Tina veiés per on s’anava al poble des de la cabanya.



Varen arribar i la senyora Alarpa es va llençar al cotxe de cavalls, en veure baixar la seva filla es va sentir orgullosa, però després li va agafar del braç i va fer-li moltes preguntes, després va abraçar-la durant una llarga estona, l’enyorava molt. La senyora Alarpa no sabia què fer, tenia una mescla de sentiments a dins. La Tina la va tranquil·litzar. Se’n varen anar un moment a xerrar i en deu minuts va contar tot el que havia passat durant aquests dos anys.



Ja arribava l’hora. Les seves noces estaven a punt de començar. La senyora Alarpa acompanyaria la seva filla fins a l'altar, però no li agradava el seu futur marit. Havia tingut l'oportunitat de parlar amb ell els cinc minuts abans de començar el casament, és clar que la Tina li va explicar una versió totalment diferent de la real, ja que ella estava perdudament enamorada d'ell.



La música va començar a sonar, Wyatt es trobava a l'altar, els pobletans es van aixecar i es van girar per veure la Tina en un vestit vermell color sang, la gent es va sorprendre, però ningú va dir res.



La senyora Alarpa no hi era, va decidir no portar la seva filla a l'altar per casar-se amb un estrany, sentia que la seva filla no era la seva filla, no era aquella nena que se'n va anar a comprar panets fa dos anys.



Van tenir una breu discussió la Tina i la seva mare, aleshores la senyora Alarpa se'n va anar.



El casament va transcórrer amb èxit, es van dir els vots i com s’estimaven entre ells.



Va arribar l’hora del banquet i tots estaven ansiosos per tastar aquella carn tan deliciosa que posava a la invitació. Varen començar a sortir cambrers i a deixar els plats a la taula. Semblava molt apetitosa, d’ella sortia un agradable aroma que feia caure la bava als convidats. Tots varen començar a menjar i feien uns gests d’aprovació. A poc a poc la Tina va veure com els seus convidats anaven caient desmaiats damunt la taula. Espantada, va demanar-li què passava al seu estimat. Aleshores en Wyatt li va contestar:



ー Durant aquestes setmanes han desaparegut veïns del teu poble i tu te'ls has menjat tots.



La Tina es va quedar sense paraules i va voler anar-se'n amb la seva mare, però no la trobava, ja sabia on era…