Es va intentar moure sense fer cap escàndol, amb la primera trepitjada a terra va cruixir la fusta, va fer un renou molt espantós.



Va veure que l'ombra s’acostava cap allà, ràpidament, va tornar a la mateixa posició en la qual estava al llit. Mirant de cua d’ull va observar unes sabates de muntanya molt grosses i plenes de terra. Era un home d’uns vint-i-cinc anys, amb poques arrugues i marques a la cara, era alt, amb els cabells curts i marrons, tenia una llarga barba, que semblava ser punxosa, i uns ulls molt oberts, d’un color verd brillant que li varen cridar molt l’atenció. Ella sentia la seva forta respiració a prop de la seva blanca cara. Ell va posar els dits al seu coll per prendre-li el pols. La Tina estava tremolant de tanta por que tenia. El senyor es va adonar de la situació i va marxar cap a una altra habitació. Hiperventilant, va pensar que era una bona oportunitat per escapar. Quan estava a punt de sortir per la porta, l’home, amb un tassó d’aigua a la mà, li va dir amb veu calmada:

— Ja te'n vas? Aquesta no es forma d'acomiadar-se del teu amfitrió.—

La Tina es va girar lentament, i sense mirar-lo als imponents ulls es va quedar callada.

— Jo soc en Wyatt, com t’anomenes tu, petita?— Va dir-li amb un to dolç.

— Tina.— Va dir amb els ulls plorosos.



L’home lentament es va apropar a ella. Mentre la Tina mirava a terra, ell li va donar un tassonet d’aigua perquè es calmés. Pujant la mirada lentament el va mirar als ulls, adonant-se’n així que tenia una marca darrere l'orella amb el mateix símbol que havia vist abans a terra, un cercle vermell amb una estrella enmig dibuixada. En veure això va acotar el cap ràpidament, amb l’esquena aferrada a la porta de la casa, va intentar agafar el pom de la porta mentre estava d'esquena a ella. L’home, en veure-la, li va agafar el braç amb força, i amb una cara de decepció, varen anar cap a una habitació del fons de la cabanya… Pareixia una habitació normal, amb un llit de matrimoni, un escriptori desordenat, un armari de fusta que contenia roba i sabates… El que la va sorprendre més de tota aquesta situació varen ser les finestres amb barrots, pareixien de presó, i un cristall molt gruixat i borrós.



El Wyatt mirava amb desesperació una mínima reacció per part seva, però l’únic que va obtenir varen ser unes llàgrimes que reflectien una mescla de tots els seus sentiments.



Ella no sabia si estava plorant de felicitat per veure que aquell home no li volia fer res, o de por per la incertesa del que podria passar mentre es quedava a casa d’un desconegut en mig del bosc.



En caure la nit l’home es va quedar dues hores mirant com a poc a poc la fusta es cremava dins el foc de la seva xemeneia. La Tina no sabia què fer, però es va passar tota la nit en blanc perquè el so dels seus batecs no la deixaven dormir. Es va aixecar diverses vegades del llit, ja que s'avorria i no sabia què fer, i en aixecar-se va apropar-se a la paret, es va adonar que eren molt gruixades i que fora d’aquella cabanya no se sentia res. En veure això l’únic que se li va ocórrer a la Tina va ser pegar un crit, que va sonar sec i curt. Ell no va donar-li importància, ja que tot ho va fer per començar el seu pla.



El matí següent la Tina es va despertar d’una manera molt suau, amb la poca llum de sol que entrava per les finestres, ja que havia aconseguit adormir-se. Abans d’obrir els ulls, ella necessitava saber on era aquell estrany home, no volia que estigués a l'habitació, ja que la seva intenció era mirar per les finestres i examinar bé la zona. L’horabaixa anterior quan va sortir per la porta no va veure res, no va tenir quasi temps i a més estava sota els efectes d’aquell gas tòxic.



Va decidir obrir els ulls molt lentament, tenia por que l’home estigués vigilant-la mentre dormia. Però no va veure ningú, no estava a la mateixa habitació on es va adormir ahir. Era una habitació totalment diferent, estava decorada amb flors i estava més neta que la resta de la cabanya, a més els mobles estaven pintats d’un color rosa fluix que li agradava molt a la Tina. Va mirar la porta, i amb delicadesa sense fer cap renou es va apropar, va intentar obrir però estava tancada.



La Tina, la nit anterior va veure la cara d’aquell home, però no se’n recordava, ja que estava intoxicada i marejada, només se’n recordava d’uns ulls verds, que cada vegada se li feien més familiars.

Va apropar-se a les finestres, eren dues, una més petita que l’altra i estaven juntes, una al costat de l’altra. El disseny d’aquella cabanya era molt estrany, no entenia res. Va pensar que tal vegada l’havia fet l’home i que per això tenia molts de defectes. Va mirar i va veure una gran quantitat de pins molt alts i molt junts que l’impedien veure el que hi havia darrere, però ella tenia una cosa molt clara, estava molt lluny de casa seva.



La finestra més petita no tenia barrots, per aquest motiu va poder guaitar, només li cabia el cap. Va intentar sortir, però era molt estreta per poder passar. Va mirar a la dreta i va veure un cotxe de cavalls en molt bon estat. Li va estranyar, era un cotxe de primera classe, era d’aquells estils de cotxe amb els quals la Tina sempre havia somiat pujar el dia de les seves noses, però mai s'hauria pogut permetre comprar-ne un com aquell.



Passats deu minuts, va veure sortir un home molt elegant de la cabanya i el va veure muntar-se en el cotxe de cavalls. No estava segura de si era l’home que la va agafar, tenia un aspecte molt diferent del que recordava.



La senyora Alarpa estava molt preocupada, aquell comportament no era normal en la seva filla. Ja havia passat un dia i no hi havia cap rastre d’ella. Va penjar cartells per tot el poble, i els veïns varen decidir anar a cercar a la Tina pels afores, però no varen trobar res. Excepte una bossa de panets que semblaven del dia anterior. La senyora Alarpa va començar a tremolar.