"Com podria obrir aquest baúl sense ser detectat?" es repetia en Marc al seu cap. Pràcticament, era impalpable gràcies als seus sensors de moviment. Després d'estar reflexionant sobre com confrontar aquest repte sense ser detectat per als sensors de moviment i el guàrdia. Va arribar a la conclusió que havia de crear un pla més meticulós sense marge d'error.

Va passar els dies vinents elaborant un pla, estudiant els horaris dels guardes, analitzant els moviments dels sensors i buscant qualsevol punt feble a l'entorn de la seguretat del museu. Mentrestant, va continuar la seva recerca sobre el baúl de Khaiti i la llegenda que l'envoltava, intentant descobrir els misteris que amagava.

En la seva recerca, en Marc va trobar informació detallada sobre una clau que connectava el món dels vius amb el de les ànimes. Segons les antigues escriptures que havia descobert, aquesta clau era l'element clau per obrir un portal entre ambdós mons, una peça clau que podria revelar secrets guardats durant segles.

Aquella nit, un tall de llum inesperat va sorprendre el poble, deixant la zona del museu en la més completa foscor. Amb les llums apagades i els sistemes de seguretat inoperatius, en Marc va veure una oportunitat que no podia deixar passar. Sabent que el manteniment es faria l'endemà i que les rutines de vigilància podrien ser alterades per la situació, va decidir actuar. Es va equipar amb el joc d'ulleres de visió nocturna que li va regalar el pare per al seu aniversari i una llanterna, va agafar la bicicleta i va anar cap al museu. Amb passos silenciosos i precaució, es va infiltrar al museu.

En Marc es va moure amb destresa per les ombres del museu, seguint el seu pla meticulosament. Utilitzant les seves ulleres de visió nocturna, va evitar els sensors de moviment i es va dirigir directament cap al baúl de Khaiti. Amb el cor accelerat i les mans tremoloses, va treure de la seva motxilla una eina especial que havia preparat: una petita ganzua modificada.



Ara era el moment de posar a prova les seves habilitats. Amb la llum de la seva petita llanterna, va començar a manipular el pany del baúl amb cura i precisament. Cada moviment era un pas més cap a la revelació dels secrets que amagava aquella antiga relíquia.



El temps semblava haver-se aturat mentre en Marc concentrava tota la seva atenció en el pany del baúl. Finalment, amb un suau clic, el baúl va ser obert. En Marc va obrir el baúl de Khaiti lentament, revelant un interior ple de misteris i promeses.



Dins del baúl, en Marc va trobar la clau del portal entre els vius i les animes, brillant amb una llum pròpia. Sabia que aquesta clau era el que havia buscat durant tants dies, l'element clau que podria obrir el portal cap al món de les ànimes. Amb tremolors, va agafar la clau amb cura, conscient del seu poder i la seva importància.



Però just en aquell moment, en Marc va ser sorprès per una presència inesperada. Una ràfega de vent glaçat va omplir la sala, i una ombra misteriosa es va materialitzar davant seu. Era com si el mateix purgatori hagués vingut a reclamar el que pertanyia. Amb el cor palpant, en Marc va enfrontar aquella entitat, preparat per afrontar qualsevol desafiament que li pogués presentar.



La figura ombrívola, en comptes d'atacar-lo, va començar a parlar amb una veu que semblava ser d'un altre planeta. "Has revelat el secret del baúl de Khaiti, jove intrèpid", va dir la figura ombrívola. "Però amb això, has obert una porta que no podràs tancar tan fàcilment. Ara hauràs de triar entre continuar endavant i enfrontar els desafiaments del món de les ànimes, o tornar enrere i renunciar a tot el que has descobert."



En Marc es va quedar sense alè, confrontat amb una decisió que podria canviar el curs de la seva vida per sempre. Sabia que si continuava endavant, s'enfrontaria a perills desconeguts i misteris insondables. Però també sabia que ara no podia donar marxa enrere, no després de tot el que havia sacrificat per arribar fins aquí, totes aquelles tardes a la biblioteca, totes les burles per part del poble …



Amb el cor ferm i la ment decidida, en Marc va afermar la clau amb fermesa i va prendre la decisió que canviaria el curs de la seva vida per sempre. "Vull descobrir la veritat", va declarar amb firmeza en Marc. "No recularé davant a cap desafiament, no importa quin sigui el preu a pagar."

La figura ombrívola va assentir amb aprovació, com si hagués esperat aquesta resposta. Amb un gest de la mà, va obrir un portal brillant davant d'en Marc, revelant un món desconegut ple de misteris i meravelles. Amb un últim somriure misteriós, la figura va desaparèixer en l'ombra, deixant en Marc davant del portal obert.



Sense dubtar, en Marc va endinsar-se en el portal, amb la clau de Khaiti com el seu guia, deixant enrere el seu antic món i tot el que havia conegut.

En Marc es va trobar tirat en un món totalment diferent, envoltat de misteris i éssers que mai hauria imaginat. En el seu viatge en el món de les ànimes, va descobrir un paisatge tan bell com inquietant. Els carrers estaven il·luminats per llums llunyans i fluctuants, donant una sensació de calma misteriosa. Tot semblava ser un somni. Les ànimes errants passejaven en silenci, cadascuna portant els vestigis de les seves vides passades.

Els boscos eren densos i ombrívols, amb arbres que semblaven ser gegants observant tot el que passa. Criatures fantàstiques rondaven entre les ombres, observant amb ulls brillants i misteriosos. Els rius fluïen de tinta líquida vermellosa, transportant records i somnis perduts cap a llocs desconeguts.



En el seu viatge, en Marc va haver d'interactuar amb les ànimes que poblaven aquell món, aprenent a entendre els seus desitjos i pors. Va trobar-se amb ànimes que buscaven redempció i altres que anhelaven la pau després de vides plenes de sofriment. Sent així l'empatia la clau per a poder socialitzar amb les ànimes que poblaven aquell món.

Després de molts dies d'aventura i superació, en Marc va arribar finalment al punt culminant del seu viatge: el Portal de les Ànimes, una estructura majestuosa que s'elevava cap al cel com un monument a la transició entre mons. Amb la clau de Khaiti entre les seves mans, en Marc només esperava obrir el portal i tornar al seu món.

Va pronunciar les antigues paraules màgiques que havia après durant la seva recerca, les paraules que van començar tota aquesta història.

- EL DANY REBUT EN NÉIXER NO ES CURA, de la mateixa manera que no es pot netejar l'aigua d'un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang. D'aquí la nostra certesa en el dolor .

Pronunciades les paraules la clau de Khaiti va brillar intensament en resposta. El portal es va obrir lentament davant seu, revelant una llum resplendent que il·luminava el seu camí de retorn.

Amb un pas decidit, en Marc va travessar el portal. Amb cada pas que feia, el món de les ànimes es desvania davant els seus ulls…

.... Saltant cap endavant en el temps, en Marc es trobava assegut al costat del foc, amb els seus nebots reunits al seu voltant, amb els ulls brillants amb il·lusió mentre escoltaven les paraules de l'avi amb admiració.

"Quan era jove com vosaltres", va començar en Marc, "vaig viure una aventura inolvidable per a mi, en un món ple de misteris i màgia on vaig aprendre que la valentia i la determinació poden superar qualsevol obstacle, i que la curiositat és el motor que ens impulsa a descobrir les grans meravelles que es troben amagades en aquest món."

Els seus nebots l'escoltaven amb devoció, captivats per la seva història d'aventura i intriga. Amb cada paraula, en Marc va reviure les emocions i els desafiaments del seu viatge, recordant-los detalladament.

"Recordeu per sempre el següent", va concloure en Marc amb un somriure, "que la vida està plena de misteris i meravelles esperant a ser descoberts. Només cal tenir el coratge de perseguir els teus somnis i la valentia de continuar endavant sigui l'obstacle que sigui."

Els seus nebots van aplaudir emocionats, adquirint les lliçons de vida que l'avi Marc havia compartit amb ells. I mentre la llar es feia sonar, l'esperit aventurer d'en Marc continuava brillant en les seves paraules, inspirant-los a buscar les seves pròpies aventures i descobrir els seus propis misteris en el món que els esperava.

Amb una mirada plena de records, en Marc va tancar el llibre de les seves aventures sense saber si seria l'últim cop, però amb la fe de que el seu llegat continuaria viu en els cors dels seus nebots.