EL DANY REBUT EN NÉIXER NO ES CURA, de la mateixa manera que no es pot netejar l’aigua d’un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang. D’aquí la nostra certesa en el dolor.
Això m’ho va dir en Joan Tur. Es veu que és una oració a Gertrudis i que cada cop que la dius, salves mil ànimes del purgatori. Funciona? Li vaig preguntar. No ho sé, em va dir, el que és segur és que no pots triar quines mil ànimes seran salvades o sigui que no tinc clar que valgui la pena dir-la.
Una història envoltada de misteri i llegendes s’amagava darrere de la frase enigmàtica que en Joan Tur havia compartit. En aquell petit poble, la creença en les paraules que suposadament salvaven ànimes del purgatori es mantenia viva des de generacions enrere. Alguns juraven haver vist miracles, mentre d’altres desestimaven la llegenda com una simple llegenda.
La curiositat va portar en Marc a explorar més profundament. Decidit a descobrir la veritat darrera d'aquella frase, va començar a investigar les antigues escriptures i relats de la regió. Cada pàgina que virava revelava més misteris i intriga, endinsant-lo en un camí ple de sorpreses i enigmes per resoldre. La seva determinació per entendre el veritable significat d'aquella oració. No coneixia límits, tot i les advertències i dubtes dels habitants del poble.
Amb cada pàgina que en Marc consumia, més es va endinsar en les branques d'aquests mites i històries que rodejaven aquella frase enigmàtica. Era com si cada llibre li revéles un trosset més d’un misteri mil·lenari que la gent del poble guardava. Els antics pergamins guardaven relats sobre miracles, sobre ànimes, hi havia un poder ocult en aquelles paraules. La llegenda s'enllaçava amb fets històrics trencant els límits entre la realitat i la fantasia. Ell vivia en una realitat invisible per tots els altres, el tractaven de boig i sovint s’emportava mirades de curiositat de la bibliotecaria que el veia passar casi cada dia.
Malgrat les advertències de la seva família fins i tot de la gent del poble, en Marc no podia deixar d’explorar el misteri que envoltava aquella frase que havia rellegit milers de vegades desde que tenía memòria. La seva curiositat de descobrir la veritat el va conduir a un punt on es va trobar amb una resistencia cada cop més forta, una força que l'envoltava per tot arreu.
Fins que, un dia quan el marc seguia cercant informació a través dels veïns més grans, es va donar compte que n’hi havia un en particular que no li feia gaire bona espina. fins que un dia tornant a casa va trobar una nota a la porta que possaba
“ deixa d’indagar o les ombres que busques et devoraran”Era un paper reutilitzat, semblava ser tallat d’un tros de carta amb part d’un segell.
