En Marc, després d'aquell fet no tenia massa clar qui podia ser l'autor d'aquella amenaça. Per la seva ment, era recurrent pensar qui podia haver estat capaç d'enviar-li una amenaça d'aquell tipus?

Aquesta setmana tocava anar a dormir amb l'àvia, arribada l’hora de sopar en Marc va comentar-li el que havia succeït a la seva àvia i aquesta li va respondre:

• Fill, què et vàrem dir sobre la recerca d’en Marc?Ens vares que deixaries de buscar una resposta.
  
  Però … àvia … no aconsegueixo … treure-ho del cap …
  
  Ni però ni res, no et vull tornar a escoltar parlar-ni més del tema.

Seguidament en Marc va recollir el seu sopar i se'n va anar a l’habitació.

Passades les hores, en Marc no podia dormir. Les paraules de l’àvia ressonaven en la seva ment com un eco persistent. “ No et vull tornar a sentir res més del tema….” Però com podia deixar-ho estar? La nota misteriosa a la porta l’havia posat en alerta, despertant encara més la seva curiositat. Qui podria ser l’autor d’aquella amenaça? I què volia donar a entendre amb ”...les ombres que busques et devoraran”?

De sobte, un soroll a la finestra el va posar en alerta. En Marc va girar-se sobtadament per veure una figura ombrívola fora. Va recular amb por, preguntant-se si hauria estat una il·lusió causada per la seva pròpia inquietud. Amb el cor a la boca, va apropar-se lentament a la finestra i va mirar cap a fora. No hi havia res, potser només havia estat el vent jugant-li una mala passada o potser era el començament d’alguna cosa molt més sinistra.

El dia següent, va decidir mantenir-se discret degut a que no volia preocupar a la seva família i que el fessin per boig. Pero la seva consciència no estava tranquil·la, “Que era aquella sombra? que volia? és part de la meva imaginació?” aquestes preguntes es repeteixen al cap d'en Marc durant tot el dia.

A la tarda, en Marc va fer una escapada a la biblioteca del poble. Aquell era el seu refugi, un lloc on podia centrar-se en les seves investigacions sense ser molestat. Buscant entre els llibre va trobar una revista antiga titulada: El baúl de Khaiti, publicada al 1996. En Marc va escoltar anteriorment aquell baúl, hi era al museu. Era la hora de tancar la biblioteca, va agafar la revista i se'n va anar a casa ràpidament.

Aquella nit va decidir infiltrarse al museu pero l'àvia no podia saber-ho. Varen sopar i se’n va anar a dormir ben aviat, això va fer sospitar a l'àvia. De mentre en Marc va començar a dur a terme el seu pla, Va col·locar els coixins de forma que sembles ell i els va tapar amb el llençol. Va agafar la motxilla i la bicicleta i se’n va anar. L'àvia era a la seva habitació, al sentir sorolls va anar a l'habitació d'en Marc, al veure que estava adormit va tornar al llit.

A l’arribar al museu va guardar la bicicleta enrere un arbust i va mirar a través de la vidriera de la porta principal, el guardia estava adormit, va anar-se a buscar les escales d'emergència. El seu pla era enfilar-se a les escales i pujar-hi. Un cop a dalt, va treure un talla vidres de la motxilla. Un cop tallat el vidre el va treure cautelosament i el va deixar al terra. Un cop dins del museu va anar on era el baül, estava tot envoltat de sensors de moviment sent així quasi impossible acostar-se i no ser enxampat, degut a que en cinc minuts que tardaria el guardia en pujar a la segona planta no podia agafar-ho tot. Després de pensar s’ho bé va decidir deixar-ho estar i planejar millor el pla.