<div style=""text-align:" justify;"="">Mentre llegia sentia que algú ens estava observant per la finestra, Noah també pareixia que se n'havia adonat.
—Sele, has vist el mateix que jo?
—Sí, Noah, algú ens està espiant. —Vaig contestar amb un to de veu fluix.
—Anem, ràpid! A veure qui és! —Va exclamar Noah nerviós.
Noah i jo vam sortir fora de casa, però no hi havia rastre de ningú.
—Mira Sele! —Va apuntar alterat.
—El que, Noah? —Vaig preguntar.
—Allò que està aferrat a la finestra —va expressar preocupat. —No estava abans allà.
Noah va assenyalar la finestra que teníem al nostre costat esquerre.
—Pareix un cartell —vaig considerar dubtosa.
Em vaig apropar per analitzar millor l'avís, Noah em va seguir. Ja prop vaig veure'l, era un espot desgastat i vell on posava amb lletres tallades grans de periòdic "Aneu amb compte".
Nosaltres ens vàrem quedar pensant, vaig observar com a Noah a poc a poc se li empal·lidia la cara.
—Què podem fer ara? —Va preguntar Noah preocupat.
—Crec que tot això ha estat una mala idea. —Vaig asseverar.
—No, Sele, ara no te'n pots fer enrere, un cop que ja hem començat a investigar hem d'anar fins al final. A més, tu ets la que tenia més entusiasme per resoldre el misteri.
Noah em va intentar animar una estona, cada vegada em sentia amb més ganes, el que deia era cert, jo era la que havia estat darrere de tot i la que vaig fer que en Noah m'ajudés amb aquest cas, no em podia rendir tan ràpidament.
Vam tornar a l'estudi i allà vaig agafar una altra vegada el diari, aquest continuava:
Dia 2
Avui m'he despertat amb un mal pressentiment. Crec que cada vegada s'apropen més a mi. Estic intentant cercar una ruta al meu mapa per escapar d'ells, però no aconseguesc trobar un bon camí curt. He d'elegir un el més ràpid possible, ja que cada segon les probabilitats d'escapar disminueixen. Em sent atrapat en un laberint de misteris i perills, sense saber cap a on dirigir-me. Només esper trobar una sortida abans que sigui massa tard...
—Noah... llavors el teu avi estava en un conflicte amb una estirp maleïda d'embruixadors? Però... no estava mort? —Vaig preguntar-li amb els ulls com a taronges.
—Se suposa que sí, que estava mort... ara m'estic adonant que no era així.
Vaig continuar llegint:
Dia 3
Falten unes hores per a la fugida, deixaré la meva família aquí per no posar-la en perill. Esper que tot surti bé...
La següent pàgina estava esquinçada, ja no podia llegir més.
—Ja no hi ha més pàgines, què feim ara?
—Anem cap al cadàver, l'hem de reviure perquè ens expliqui què és el que va passar amb el meu avi, vull saber si segueix amb vida.—Va proposar amb to segur, disposat a arribar fins al final.
I així, Noah i jo ens vàrem dirigir fins on era el cos.
—Noah, ara hem de tornar a endinsar-nos en aquell tenebrós bosc, quina por. —Vaig començar a sentir unes esgarrifances terribles.
—No et preocupis, Sele. Jo no deixaré que ningú et faci mal —Va intentar tranquil·litzar-me.
—Moltes gràcies per acompanyar-me en les meves bogeries!
—No has d'agrair-me res, Sele. Jo sempre t'ajudaré en el que necessitis.
Cada volta ens anàvem apropant més i més a la cabanya, mentre passàvem per aquell gran i terrorífic bosc, ple de sorolls monstruosos.
—Per fi hem arribat, Noah! —Tenia tot el cos tremolant, sentia que ja no podia més, estava molt cansada.
—Molt bé, Sele, has estat molt valenta. Ara hem d'entrar-hi.
—Apa! Anem-hi! Afanya't, Noah!
Vàrem accedir a la cabanya, dirigint-nos cap aquella porta on es trobava el cadàver. Cada volta que ens apropàvem, aquella horrorosa putrefacció ens anava envoltant.
—Noah, has dut el sacrifici?
—Com? De què m'estàs parlant?
—Bàmbol, per produir màgia antiga necessitem el sacrifici d'algun animal perquè el conjur tingui més poder, tu mateix m'ho vas explicar!
—És veritat! Se me n’havia oblidat...
Noah va sortir corrents de la casa i una fresca brisa li va donar a la cara, fent que els seus cabells es despentinessin. Ell encara caminava pel tenebrós bosc i anava sentint sorolls com d'animals que se li anaven apropant. Jo l'anava observant i mirant com el vent li anava movent la seva roba i aferrant-se al cos, mentre se li notaven aquells magnífics abdominals i músculs dels braços que exercitava cada matí recollint llenya per l'època d'hivern.
—Afanya't, Noah!
—D'acord! Ja vaig, dona'm un moment. —Va expressar nerviós mentre s'allunyava a correcuita.
Noah es va apropar cap a mi, duia a la mà un conill pel sacrifici, el meu animal preferit. L'estómac se'm va remoure.
—Per què poses cara de fàstic? —Va preguntar en Noah.
—Per què és un conill? No podies agafar un altre animalot? Havia de ser aquest? —No aguantava més, m'estaven entrant arcades. —Noah, mata'l ràpid i tira'l fora d'aquí, molt lluny, per favor!
Noah va treure una navalla i li va tallar el coll amb un gest un poc sinistre, m'estava fent por com actuava. A continuació vaig apropar un pot que havia agafat de l'estudi i ell va omplir-lo de sang.
—Sele, ja que no aguantes que sigui sang de conill, et pareix bé que faci jo l'encantament?
—Estàs segur, Noah? —Vaig preguntar-li.
—Sí, tranquil·la, jo em sacrificaré per tu.
—Moltes gràcies, Noah, no sé com et podré tornar aquest favor.
—Doncs jo crec que sí, Sele.
—Com?
Noah em va agafar fràgilment el meu suau rostre, i cada cop me'l va apropar més i més cap als seus llavis, fins que els nostres cors es varen omplir d'amor. Ell em transmetia la calor, tot el cos se'm va tranquil·litzar, sentia que estava en un altre món, que tot el que havíem viscut fins ara havia estat un somni. Llavors es va allunyar i vaig tornar a la realitat. No sabia com reaccionar, em va fer un petó al front i, sense dir res, va agafar les meves mans, em va somriure i vam avançar cap a la cabanya.
Ens vam dirigir cap al cadàver. Noah em va deixar anar la mà i tot d’una, es va beure el pot amb sang per començar amb l'encanteri.
De cop, l'habitació es va il·luminar amb una llum verda, una olor dolça va inundar-ho tot. Costava respirar. El cos va començar a levitar en cercles lentament, cada vegada més ràpidament, formant un tornado en aquell espai tan reduït. A poc a poc el cicló va parar i el cos es va anar posant dret fins que els seus ulls es van obrir completament.
Noah va caure al terra exhaust, i quan em vaig apropar a ajudar-lo, vaig veure que al seu coll hi havia aparegut la marca de la màgia antiga, la mateixa que tenia el cadàver en el seu braç.
—Noah, estàs bé? —Vaig demanar-li agitada.
—Sí... només estic cansat del conjur. —Va respondre-li Noah amb els ulls entretancats.
De sobte vam sentir un soroll darrere nostre. Era el mort que haviem reviscut.
—És... estic... viu... Qui sou vosaltres!? Per què estic viu!? —Va cridar l'home espantat.
—Tranquil, t'hem tornat a la vida perquè volem saber on està el meu avi.
—I qui és el teu avi, noi?
—El meu avi era un dels grans embruixadors de l'època: en Hermess.
El rostre de l'home es va omplir de tristesa.
—Va desaparèixer fa un temps, tots pensàvem que estava mort. Fa uns dies vàrem descobrir que escapava d'un grup d'embruixadors maleïts per culpa d'utilitzar màgia antiga.
—Sí, ho conec... ho sent molt... el cos del teu avi l'ha posseït un diable, vaig intentar que no passàs... però em van matar abans de poder rescatar-lo.
No em creia el que estava escoltant. Ell va continuar parlant:
—Ara la seva ànima està dins d'un pot en la guarida dels embruixadors. Era un bon amic meu... —Va concloure trist.
La cara de Noah es va omplir de ràbia, pareixia que anava a esclatar a plorar i cridar. Em vaig apropar a ell i el vaig abraçar. Ell es va calmar i es va posar a plorar en la meva espatlla, jo li vaig fer un petó al front.
—Nois, no perdem temps, hem de sortir d'aquí, ràpidament!
—Què vols dir? —Li vaig preguntar a l'home.
—Esteu en perill, no podem quedar-nos aquí ni un minut més!
—De qui estàs parlant?
—De vosaltres dos, les conseqüències d'haver fet que revisqui, és que... ara aniran per vosaltres!
El cor em bategava cada vegada més ràpidament. Noah estava sense forces i jo no podia més, volia jeure al meu llit calentet. Per què havia d'haver-me ficat en tot això? Ja era massa tard, no podia fer res més.
—Per què van rere nosaltres? Si no hem fet res!
L'home em va mirar amb compassió.
—No hi ha temps per a explicacions, confieu en mi i seguiu-me, la vostra vida corre molt de perill...
Les Fulles
