Va decidir que tota la família necessitava escoltar-la, així que ens vam dirigir a la sala d’estar on estaven tots.



Va començar dient que en Lluc i ella havien iniciat una relació temps abans de que ells fugissin, ara que em poso a pensar en Lluc es va mudar a les setmanes de que la Tina hagués desaparegut, i cap de nosaltres va pensar que podrien estar relacionats.

En Lluc i la Tina es van conèixer a l'institut, on van coincidir en una classe d’història. En Lluc era un estudiant “popular” podem dir i en canvi la Tina era una estudiant tranquil·la i sobretot amant de l’actuació i música.

Es van trobar de casualitat en una festa d’un amic en comú , des d’aquell moment van començar a passar temps junts, compartint interessos comuns i passant temps junts fent activitats com anar al cinema, fer pícnics, estudiant junts. La seva amistat es va convertir ràpidament en un amor fort i màgic, i van passar els seus dies anant a concerts locals i compartint els seus somnis i temors. La seva relació va créixer en un entorn d'intimitat, confiança i suport mutu, s’estimaven tant que van començar a pensar en un futur junts on superaven les adversitats amb valentia i determinació.



Es veu que es van casar uns dies abans de desaparèixer, i la raó de la seva fugida va ser una trucada anònima que va rebre la meva cosina. Aquesta deia que si no marxava, en Lluc i la seva família patirien conseqüències greus, la Tina va arribar a la conclusió de que pot ser que el seu marit en un passat hagués estat involucrat en alguna cosa il·legal i per aquella raó van amenaçar-la.

Així que la Tina va marxar primer, va canviar el seu nom,cabell i aparença en cas que la persona que l’havia trucat la trobes.

En Lluc setmanes després va retrobar-se amb ella i van viure fins ara sense aparells electrònics i en un pis petit al País Basc. Després de retrobar-se en Lluc i la Tina van prendre la decisió radical per canviar la vida dels dos. Van decidir apartar-se de la tecnologia i van començar a viure sense aparells electrònics. El pis on vivien estava envoltat de paisatges impressionants i natura exuberant. Allà van iniciar un estil de vida tranquil i simple, connectant-se amb ells mateixos.



A mesura que escoltava les seves paraules, vaig anar notant un cert alliberament i comprensió de la situació per la que havia passat. La seva explicació semblava raonable i coherent, però encara havia una part de mi que no podia deixar de preguntar-se si tot això era veritat o mentida.

L’avi li va preguntar perquè no va ir res abans, que perquè ens havia fet patir durant tants anys.

-No volia posar-vos en perill, i creia que aquesta opció era la millor- va dir plorant.

També ens va demanar perdó.

A mesura que conversàvem, les emocions es barrejaven. Sentia ràbia, tristesa, però també una mica de felicitat per tenir-la de tornada. Tot i això, sabia que hi havia molta feina per fer que per recuperar la confiança i reconstruir la relació.



Després de haver parlat durant un temps, la meva mare i la resta de la família van tornar a fer el que estaven fent. Al principi va ser un moment tens, tots ens miràvem amb una barreja d’emocions. La meva tieta per fi va abraçar a la seva filla i van tenir el seu moment mare filla després de tants anys.



La nit va continuar amb una mena de postre improvisat. La tensió encara era palpable, malgrat això tots vam intentar ser amables i passar-ho bé. Era difícil però estava disposada a donar-li altre oportunitat a la meva cosina per demostrar que era sincera i que realment volia tornar a ser part de la família.



Continuant amb la nit, vam passar hores parlant i posant-nos al dia. La Tina ens va explicar la seva vida després de la fugida, va treballar en feines temporals per arriba a fi de mes. Estava bastant sufocada per també va intentar respondre totes les preguntes que teníem.

Com per exemple la seva història d’amor amb en Lluc, que encara estan junts i m’alegro un munt que hagi trobat l’amor de la seva vida.

Al principi, creia que la culpa era d’en Lluc per la “desaparició” de la Tina, però en el pas del temps he entes que ho va fer per protegir-la de la persona que havia fet aquella trucada que va causar que una família per gairebé es trenques.

Al final em vaig adonar que en Lluc era un bon home i que feia feliç a la Tina, també he pensat que construirian una família humil, sincera i sobretot amb amor.



Una de les raons de la tornada de la parella era que volien celebrar les Noces d’alumini, deu anys casats feien el 15 d’agost.

La celebració va tenir lloc en un idíl·lic jardí, decorat de flors de colors suaus, com li agradan a la Tina, i llums brillants. El temps era magnífic, l’ambient estava ple d’amor i felicitat.

La cerimònia va ser conduïda per un amic íntim de la parella,el mateix de la festa on els enamorats van iniciar la seva amistat, aquest va compartir unes paraules sinceres i molt emotives.

Després de la cerimònia, tots els convidats es van reunir en un banquet deliciós. Les taules estaven adornades amb centres de taula de vidre i alumini , recordant l'ocasió especial que celebraven. Els convidats van gaudir d'un àpat exquisit, amb plats preparats per una cuinera espectacular.

La música omplia l’aire mentre la gent ballava cançons romàntiques com la de “Can’t Help Falling in Love” d’Elvis Presley, aquesta va crear una atmosfera encantadora i romàntica. Les parelles es van abraçar i ballar juntes, mentre que els altres convidats els miraven amb ternura.

La nit va avançar amb música actual mentre que la gent ballava i celebrava la felicitat d’en Lluc i la Tina. Els convidats van compartir moltes rialles i abraçades, fent que la nit fos inoblidable per a tots.



Finalment, en Lluc i la Tina van donar als seus convidats petits records, aquests eren símbols de gratitud per haver compartit aquest dia tan especial amb ells. La celebració de les seves Noces d’alumini va ser un recordatori de l’amor i la força de la seva relació, i sobretot de la promesa de construir un futur ple de moments feliços i plenitud.

Després de les noces, en Lluc i la Tina van continuar celebrant i gaudint de la seva vida conjunta. Van continuar construint el seu futur ple de moments feliços i plenitud. Aquella celebració va ser un petit recordatori de la seva meravellosa relació.

Amb el pas del temps van continuar els seus aniversaris de casament amb escapades i gestos romàntics, com viatges exòtics, explorar noves cultures i sobretot creant nous records.



Encara hi ha vegades en què les sospites i la desconfiança em sobrevenen, però estic treballant en superar-les. El que és important és que la meva cosina està de tornada i juntes estem treballant per deixar el passat enrere i construir un futur millor.



La seva història és un recordatori que mai hauríem de donar res per fet. Que les persones poden canviar i que no hem de jutjar a les persones sense conèixer tota la història, i que tots ens mereixem una segona oportunitat.

La nostra família ha après a valorar cada moment junts i a no prendre res com a garantit. També hem après que la vida és fràgil i que res és més important que l’amor i la connexió humana. I, sobretot, hem après que mai no és massa tard per començar de nou i perdonar a les persones que estimes.