Era un dia assolellat i calorós com cada dia d'estiu, just aquella tarda les festes del poble començaven i tots els habitants estaven emocionats.

Varen estar tot el matí organitzant les paradetes de treballs manuals i menjar artesanal, preparant les activitats pels infants, també varen muntar els "food trucks", etc.

Quan la nit arribava, els "food trucks" començaven a emplenar-se i això causava que la meva tieta Marta necessités ajuda a la cuina. Aquell moment, va ser quan ens vam adonar que la seva filla no hi era. Tota la nit la vam estar buscant, fins i tot la gent que va venir a les festes ens van ajudar, però no hi va haver cap resultat. Aquella matinada, va ser la pitjor de totes les que vindrien, l'angoixa, el pànic que li hagueés arribat a passar alguna cosa era molt gran, era un sentiment inexplicable.



Ningú s'imaginava que la Tina pogués haver desaparegut sense dir-li res a ningú , sempre avisava a la gent perquè no es preocupés quan sortia de festa o s'anava a donar una volta, no hi havia cap situació on la Tina no avisés a ningú.

La vam estar buscant durant quatre mesos amb l'ajuda del poble i fins i tot d'un canal de televisió bastant reconegut en aquest cas va ser CUATRO de la cadena Mediaset, també la Guàrdia Civil, però res d'això va funcionar, no hi havia pistes que la poguessin relacionar amb un segrest o inclòs un assassinat, era com si s'hagués esfumat.



Van passar el dies, setmanes, mesos fins que va arribar l'any i a la majoria de veïns l'esperança se'ls va acabar.

La meva tieta mai més va poder tornar a dormir tranquil·la,i això li va causar un insomni que ni la meva mare ni jo vam poder aguantar.



Cada dia, abans d'anar-me'n a dormir pensava quines eren les raons que la Tina hagués pogut tenir per desaparèixer, en cas que no l'haguessin assassinat o segrestat.

Mai trobava raons suficients perquè hagués marxat, tenia una mare magnifica, pare no en tenia però i què? Mai el va arribar a conèixer. Tampoc que jo sabés no tenia cap xicot amb el qual s'hagués fugat per viure la seva història d'amor en qualsevol lloc que no fos aquest poble de merda.

L'única raó era que volgués començar una nova vida lluny d'aquest poble i dedicar-se al món de l'espectacle com sempre volia, però perquè no em va portar amb ella? Se suposava que aniríem juntes a la gran ciutat. Ella per actuar i jo per cantar en alguns "pubs" i que justament un productor musical m'escoltés i em digués per signar en la seva discogràfica.

Però és clar això només era un somni, exactament el somni de les dues no d'ella.

Aquesta idea era la que menys volia que fos realitat, només de pensar que se n'hauria anat a la ciutat sense mi em feia enrabiar. La Tina mai m'hagués fet això, érem inseparables.

Si aquesta situació fos veritat mai la perdonaria, no perdonaria el fet que m'hagi deixat sola i això hagués provocat que m'hagués de fer càrrec tant com de la tieta i la meva mare, també en situacions dolentes que he passat, si només haguessin sigut dies o setmanes, vale, però han sigut deu anys i tres dies sense ella.



Però tant era tot això, sí total feia deu anys que estava desapareguda.