La tina es trobava estirada en un llit, estava en una habitació fosca, la qual li semblava molt familiar. Era de nit, va mirar el despertador que tenia al costat i va veure que eren les tres de la matinada. L’únic que sabia era que estava molt cansada, i que necessitava dormir, per tant, va caure en un profund somni. De sobte, la noia va notar una mà calenta que li acariciava la cara amb cura i suavitat. No sabia qui era aquesta misteriosa persona, ni on estava. Per la forma de la mà, va poder deduir que era un home, i s’hauria d’espantar, però no sabia ben bé per què no li temia. Al cap d’una estona, el noi va parlar a la Tina, no va entendre que li va dir, però va reconèixer immediatament aquella veu, era la d’en Liam.



La noia es va dutxar i arreglar, quan ja va estar preparada, va dirigir-se cap a la cuina, i quan hi va entrar, va veure la taula plena de menjar. La Tina tenia moltes preguntes, no sabia què li havia passat, ni des de quan estava a la casa d’en Liam, només recordava que estava sola al bosc, esperant a la seva cosina que havia tornat a casa, i va començar a sentir sorolls. La noia va aprofitar que estaven esmorzant plegats per preguntar-li què havia passat aquella nit, i que quants dies havien passat des que ella havia desaparegut. Ell li va explicar tot el que havia succeït, i quan va acabar, la noia es va quedar de pedra. Resulta que, quan la Tina es va perdre pel bosc, el soroll que ella va sentir va ser el del seu estimat, que l’havia vingut a buscar.



Tot va passar molt de pressa, la Tina estava pel bosc, quan de sobte, un arbre de mida mitjana, va caure a causa del vent, i va caure just on estava refugiada la noia. Ella es va quedar atrapada i ferida. Sorprenentment, en Liam, que estava a la seva casa del poble, va tenir un pressentiment, alguna cosa dolenta anava a passar, i el primer que va pensar va ser en la Tina. Va marxar corrent i es va dirigir cap a la casa de la noia. Quan va estar-hi al davant, va pensar en tot el que havien decidit la Tina i ell, la idea de casar-se, viure junts… però immediatament, també va pensar en les seves famílies, i en el fet que no es podien casar. Per tant, va decidir no entrar a la casa, ja que no volia problemes i tot allò només era un simple pressentiment que potser no era res. Seguidament, va saber que la Tina no era a casa quan va veure que a la porta de la casa, a l’entrada, no hi havia el seu abric, ni el paraigua, ni els quants i la bufanda. Quan va mirar a terra, va veure unes petjades d’humà, les va seguir i va arribar fins a l’entrada del bosc. Just en aquell precís instant, va escoltar un crit que provenia de dins del bosc, era el de la Tina. A la noia li havia caigut un arbre a sobre i estava atrapada, va perdre el coneixement. Liam, també li va dir que l’havia portat a urgències, la casa de la noia estava aïllada del poble, per tant, ell va decidir d’anar al poble del costat, que quedava més a prop. Va estar dos dies en coma, i quan finalment es va despertar, el noi se la va emportar a casa seva.



La Tina es trobava allà asseguda, bocabadada amb la història que el noi li acabava d’explicar. Ella, ràpidament va preguntar que perquè no havia avisat a la seva família, i ell li va respondre explicant-li tot allò del casament, i que creia que no els hi queia gaire bé a la seva família. Va entrar en estat de pànic i l’únic que se li va ocorre va ser anar a urgències i esperar que ella es recuperés. Quan ho va escoltar, la Tina va abraçar-lo i li va donar les gràcies per salvar-la. En Liam li va dir que va sortir per les notícies, els diaris, etc., però que no va voler avisar a ningú perquè si no es pensarien que l’hauria ferit ell, que l’hauria volgut raptar, o alguna bajanada semblant.

Finalment, van decidir que aquella mateixa tarda anirien a parlar amb la família de la Tina, ja que estarien molt preocupats, i els explicarien tot l’ocorregut. Ja eren les cinc, de manera que van agafar el cotxe i van marxar cap a la casa on vivia la Tina. Quan van arribar, els dos agafats de les mans, van picar el timbre, i quan va sonar, van sentir que algú es dirigia cap a la porta. Era la mare de la Tina, es va quedar contemplant a la seva filla, i al cap d’uns segons va reaccionar i, plorant, la va abraçar amb força. Va avisar a tota la família amb un crit, s’escoltaven passes que s’apropaven amb pressa. Tots es va alegrar moltíssim de veure la noia, i un per un la van anar abraçant, a tots els hi havia caigut alguna llàgrima. Van entrar a casa, i van explicar-los tot el que havia passat.



L'endemà, quan tots estaven esmorzant, va arribar una carta a la família. El pare de la Tina el va obrir, i va veure que era una invitació per assistir a un casament, us preguntareu, el de qui? Doncs el de la meravellosa parella d’en Liam i la Tina. El dia anterior havien estat parlant del tema, fins que van arribar a la conclusió que es casarien, sense importar-los el que les seves famílies pensarien i dirien, ells ja ho tenien ben clar, es casarien i viurien junts per sempre.

FI