Al cap de dos dies, la Tina seguia sense aparèixer. Tothom estava molt preocupat, ja que ningú sabia què li havia passat, on estava, si estava amb algú, etc. La família de la noia estava esmorzant, es podia percebre en l’aire la tristesa que tots sentien. Quan van acabar, van decidir trucar a la policia per saber si hi havia novetats sobre el cas de la desaparició de la Tina. Seguidament, ells van dir que havien estat buscant tota la nit, fins i tot van intentar rastrejar la seva olor amb l’ajuda dels gossos, però no van trobar res. La famosa notícia era a la portada de tots els diaris. El que la família de la Tina no sabia era que la noia no només els tenia preocupats a ells, sinó que ella també s’estimava molt a una persona.



Tot va començar l’estiu passat, quan la Tina va anar d’intercanvi a Itàlia amb l’institut. Estava molt nerviosa, ja que estaria vivint amb una noia que no coneixia de res. Passarien tot un mes a la famosa ciutat de Roma, on visitarien molts museus, farien diverses excursions per la ciutat, visitarien diversos pobles…

Finalment, va arribar l’esperat dia. Es van despertar molt d’hora i van anar directament a l’aeroport, tot plegat va tardar molt, però van acabar enlairant-se a l’hora. El vol va ser molt llarg, i alhora molt divertit. Tothom va aprofitar per dormir i agafar forces pel dia que els esperava. Quan ja van arribar, es van instal·lar a les cases que serien la seva futura llar durant els pròxims dies. Van ser increïbles, i molt especials per a la Tina. Allà, va conèixer a noves persones, amb les quals va fer molts bons vincles. Una d’aquelles noves persones era en Liam, que ràpidament es va convertir en una persona molt important per a la Tina, tant, que es convertiria en el seu futur promès.



Tot va començar quan es van veure per primera vegada, mai oblidaran aquell meravellós dia. En Liam era un noi alt, tenia el cabell d’un color ros enfosquit, i els ulls verds, com els d’un gat. Era molt tímid, però alhora carinyós, tenia una forta personalitat, a vegades podia ser una mica tossut i sec, però a la Tina li agradava tal com era. Ell vivia a Roma amb el seu germà gran, L’Òscar, des que tenia quinze anys, però en realitat tota la seva família era d’un poblet de Catalunya, on vivien els seus pares, ells es van criar allà. La Tina, quan va saber tot allò, encara li va agradar més el noi, ja que només de pensar que podrien viure més a prop l’un de l’altre, per a ella ja era com un somni fet realitat. Cada vegada s’anaven coneixent més i millor, de manera que quan va arribar el moment del trist comiat, tots dos tenien molt clar que no es volien separar. Li van donar moltes voltes a la situació, fins que se’ls hi va ocorre una molt bona idea; que en Liam també tornés cap a Catalunya, així podria veure la seva família i podria estar amb la Tina. Van parlar-ho i van creure que era el millor que podien fer. Durant el viatge, en Liam i la Tina es van adonar que no podrien haver aguantat estar separats l’un de l’altre, i allò els va fer veure que el seu amor era molt fort. Després de pensar-s’ho molt, van arribar a la conclusió de que es volien cassar. Ells sabien perfectament que les seves famílies no els permetrien cassar-se, i per això van decidir que, de moment mantindrien la seva relació en secret, és a dir, sense que els seus pares se n’assabentessin, però ells s’intentarien veure diàriament.



Finalment, quan ja van aterrar, van agafar un taxi que els va portar des de la costa fins al nord de Catalunya, prop d’on ells vivien. Va arribar el moment del comiat, però no va ser gaire dur, ja que sabien que de qui a no res es tornarien a veure.



Els mesos passaven, i els dos enamorats es continuaven veient d’amagat. Un dia, en Liam li va confessar a la Tina que creia que ja anava sent l’hora d’explicar-lis a les famílies tot allò de la seva relació i que es volien cassar. Ella es va enfadar, ja que pensava que si els hi explicaven als seus pares, tot s’acabaria. Al cap d’una setmana sense veure’s, només havent parlat per telèfon, en Liam va decidir anar a casa de la Tina per presentar-se als seus pares. Va picar al timbre, i seguidament una dona (segurament la mare de la Tina) li va obrir la porta i el va deixar passar. Quan la Tina va veure el noi allà plantat, es va sorprendre, però en el fons va saber que era el que havia de fer. Van estar parlant, i els hi van explicar als pares de la noia tot sobre la seva relació, com es van conèixer, a on, quan… però no els hi van dir res respecte al casament, ja que creien que allò encara no corria pressa.