En el moment en què t'adones que ja no tens un amic el qual consideraves de la família... què es fa? És a dir, Akil mai havia tingut un mitjà de fuita, el seu únic amic era Abayomi, l'única persona en la faç de la terra en la qual confiava plenament i podia ser el mateix sense incloure el seu treball en el tron perquè ell l'havia conegut en les bones i en les dolentes, més en les segones, ja que malgrat ser de la reialesa, no n'hi havia ni ho té fàcil.



Traït pel seu millor amic o el que un record d'ell va poder arribar a ser; tota la ràbia acumulada al llarg dels anys va explotar. No sabia ni per què, però ho va fer. En un dels esdeveniments, va trobar a Abayomi juntament amb la donzella. Només escoltava una xicoteta veu que deia: “Si no és meua, no serà de ningú”. Va esperar durant tota la vetlada fins que se'n va anar al bany. La va seguir i sense pensar-ho més, va traure un punyal i li ho va clavar en l'abdomen. La dona va morir d'una manera atroç... Akil va tornar en si i es va adonar del que havia fet, va anar a llevar-se la vida també, però una mà el va detindre ràpidament, era Abayomi.



Abayomi amb gran habilitat, el va traure del bany i va tancar la porta després. Estava molt confús de com la gelosia podrien haver portat a Akil a tal extrem de voler arrabassar-li la vida a algú després que el seu avi li inculcara uns valors ètics que eren difícils de trobar en un home. Tota una vida d'haver escoltat el seu avi com si fora el seu propi li va servir per a entendre per què ho havia fet, no tenia excusa, això era clar, però saber perdonar donava molt d'avantatge a favor seu, a més, amor d'una amistat com aquella superava tots els alts i baixos.



Després del funeral de la donzella, van tornar a restaurar progressivament la seua relació. No s'havien adonat que feia molt de temps que no mantenien una conversa com abans, però tots dos van fer un esforç i com sempre l'havien fet, van entendre els seus diferents punts de vista. Akil li va comptar tots els seus pensaments des que pensava que li havia traït fins a la traumatitzadora infància que havia patit per culpa del seu pare, aquella que durant tota la seua vida va intentar ocultar per por de les crítiques que esta suposaria, al cap i a la fi, havia de protegir el seu honor i reputació. Abayomi va confessar la seua gelosia que havia reprimit tota la seua vida quant a la reialesa, la seua família i la riquesa; ell també volia l'atenció i cures que els seus pares no li podien oferir...



Abayomi va entendre que no era necessari tindre una relació per a sentir-se complet, ningú era prou bo per a haver de carregar amb una altra persona. L'objectiu de l'amor era compartir experiències i aprendre de l'altre, cosa que no l'estava complint del tot bé. A la meitat de les seues reflexions, es va xocar amb una xica d'aspecte humil amb la qual cinc anys després es casaria i formaria una família. Malgrat les dificultats que pot portar no tindre suficients diners, no és necessari per a ser feliç, va tardar massa temps a adonar-se'n, però ho va aconseguir.



Un dia mentre tots dos anaven al mercat, es van parar en un lloc de veles i altres. Akil en veure a la venedora va quedar impressionat per la seua singular bellesa... El que no sabia és que hi hauria alguna cosa més entre ells dos. Van passar molts anys coneixent-se i al final van decidir casar-se i van tindre dos meravellosos fills. El seu pare va seguir els passos del seu avi educant-los d'una manera igualitària com havíem de tractar a les persones sense discriminar per l'estatus social.



Tota esta pau i tranquil·litat es va acabar quan Abayomi va caure malalt i desgraciadament va morir. El seu gran amic no va poder suportar la pèrdua i li va acompanyar en la mort deixant al seu fill major l'hereu del tron.



En la vida ens podem equivocar tantes vegades com vulguem, l'important d'ella és aprendre dels errors, saber perdonar i respectar a totes les persones per igual.