Quan vaig eixir de la casa em vaig adonar que havia estat massa temps parlant amb Tomàs, la meua mare devia d'estar començant a preocupar-se perquè ja estava fosquejant. En el trajecte de tornada, vaig reflexionar sobre la conversa durant la qual a penes havia parat atenció a les paraules de Tomàs, perquè des que vaig trobar aquella llibreta la meua ment va començar a bombardejar-me amb centenars de pensaments i em vaig desvincular per complet de la realitat.
La xarrada va ser bastant incòmoda, normal tractant-se de desconeguts com nosaltres, l'home em va fer les ja habituals preguntes per a trencar el gel, que si estava bé, que si m'anava bé en el col·legi… No obstant això, l'única cosa que recorde amb total exactitud de tot el que parlem va ser el moment en què li vaig preguntar si tenia notícies de Tina ja que amb la mateixa rapidesa que seguretat em va respondre que havia d'estar bé, la qual cosa em va deixar bastant desconcertada doncs amb tot el renou que s'hi havia muntada era quasi impossible que res li haguera afectat, si fins i tot havia desaparegut!
Estos últims dies he estat vivint a la meua habitació, he deixat d'eixir a la plaça a jugar, soc incapaç de concentrar-me fent les tasques més simples i tot per la llibreta roja que en realitat va resultar ser un diari escrit i amagat per Tina. Comptat i debatut, la dona descrivia fins al més mínim detall de la seua vida, les seues preocupacions respecte a les seues botigues, què tal li havia anat el dia, però sobretot, destacava la relació amb el seu marit, la qual de portes per a fora semblava perfecta, una història que havia començat quan ella s'havia mudat al poble i que a poc a poc havien construït junt, no obstant això, en la seua diari Tina reflectia el contrari, el seu matrimoni era molt complicat fins a un punt que ningú del poble haguera pogut endevinar, ni tan sols les tafaneres, la xica contava que se sentia atrapada dins de la seua pròpia casa i que des que havia començat amb Ignaci, ell solament li feia sentir-se inferior dient-li que ella era una nouvinguda que mai seria benvinguda al poble ja que era ell el que el controlava; el pitjor era quan li amenaçava amb afonar-li el negoci pel qual tant havia lluitat per tirar avant. Jo estava horroritzada, no sabia ni com reaccionar, mai em podria haver imaginat pel que estava passant la pobra Tina.
Al cap d'una setmana, tenia el cap saturat de tantes voltes que li donava al que estava llegint, així doncs per a assimilar-lo a poc a poc els passejos per a refrescar-me la ment amb un passeig i un poc d'aire fresc es van tornar part de la meua rutina. Amb el pas dels mesos la meua investigació tenia un progrés considerable on moltes parts ja estaven quadrades, la qual cosa proporcionava una vista d'eixa casa d'una forma més personal així com escruixidora ja que era jo la que em vaig ficar directament en la pell de Tina. Per fi havia pogut comprendre perquè la xica semblava haver-se convertit en una ànima en pena en els mesos previs a desaparéixer, estava sota molta pressió tant en el treball com a casa, havia de preocupar-se per la possible fallida dels seus comerços i per les constants amenaces del seu espòs, però moltes altres parts no sabia molt bé com unir-les d'una forma coherent, especialment, com era Ignaci el que havia mort si Tina tenia totes les paperetes per a haver sigut ella, a part d'una espècie d'adreça o codi que no havia pogut entendre, concretament havia escrit en l'última pàgina del diari:
N
PER
rec
Passats quasi els dos anys del succés, la policia havia arxivat el cas i jo simplement m'havia desinteressat al no trobar cap fil del qual tirar, va haver-hi un moment en el qual vaig arribar a pensar que la culpable era l'assistenta de la casa, no obstant això vaig abandonar eixa hipòtesi ja que Tina sempre havia parlat bé d'ella en el diari, a més de que la xica només es passava per l'habitatge quatre dies a la setmana. , un dia en tornar de la plaça, vaig descobrir a la meua mare asseguda en el sofà amb la mirada fixa en sobre, em vaig acostar a ella per a esbrinar què era el que sostenia entre les mans i la tenia tan absorta que ni tan sols havia respost a la meua salutació; sense dirigir-me la paraula va obrir el sobre i em va passar el paper que hi havia dins, em vaig posar a llegir la carta i em vaig adonar que era la invitació a la boda de Tomàs, instantàniament em vaig alegrar molt per ell, ja després de tot mereixia ser feliç, fins que em vaig adonar que la núvia amb la qual s'anava a casar no era ni més ni menys que Tina. La veritat és que mai podria haver-me esperat una notícia com eixa, no cal esmentar quina va ser la reacció del poble, ara bé, sí que és és cert que Tina al llarg del diari sí que esmentava en diverses ocasions que Tomàs havia sigut el seu únic consol.
*******
Fins al dia de la boda ningú havia vist a Tina i durant tota la celebració tots la miraven com si fora un marcià que acabara d'entrar per la porta, no obstant això, la xica va tindre un gran acolliment, no era d'estranyar, sempre havia sigut molt volguda al poble, i a pesar que es va continuar especulant sobre on hi havia després de desaparéixer fins a anys després del seu retorn, mai ningú s'havia atrevit a preguntar-li.
20 ANYS MÉS TARD
Estava eufòrica, la meua vida anava sobre rodes, m'havia pogut comprar una casa, que curiosament era la que Tina havia venut després de mudar-se a la ciutat amb Tomàs, m'havien ascendit a cap del departament d'investigacions de la policia, a més de que estava molt centrada en un cas que m'havien assignat recentment, el qual em tenia en suspens. Un dia que vaig anar a consultar un arxiu la biblioteca, em vaig fixar en els palets dels llibres i de sobte em va vindre a un déjà vu, això jo ja ho havia vist abans en un altre lloc, i vaig recordar la imatge exacta de l'última pàgina del diari roig on apareixia escrit:
N
PER
rec
Li vaig preguntar a la bibliotecària si el llibre estava disponible en eixe moment i per sort tenia una còpia en el magatzem, després de segellar-lo me'l vaig emportar a casa i el vaig examinar detingudament, La recompensa pel meu esforç pertanyia a una saga de llibres de crims escrita per Elisa Jiménez Díaz. Al principi no entenia perquè li interessaria a Tina escriure en el seu diari el palet d'eixe llibre precisament, no obstant això al llarg de la lectura vaig anar subratllant alguns llocs on la protagonista amagava la proves del crim, una elles era sobre les plaques del fals sostre del bany, un dels meus instints em va dir que mirara allí i palpant la superfície vaig tocar un altre objecte que en traure'l vaig veure que era una altra llibreta, igual a la qual havia trobat anys arrere en el sòl de la sala d'estar. Li vaig donar una ullada, tota la llibreta estava repleta de llistes de passos que ella havia de seguir i en comparar-ho amb el llibre que vaig traure de la biblioteca em vaig adonar que les llistes eren la versió resumida dels actes duts a terme en el llibre. Tot em va conduir a la conclusió que eixa llibreta confirmava la confessió de Tina sobre l'assassinat del seu marit. Ara totes les peces encaixaven, la dona s'havia basat en un crim literari i el va portar fil per randa a la pràctica, en les llistes a costat de les coses que havia de fer, apareixia un senyal indicant si s'havia complit. El tic era present en la gran majoria, com per exemple, a aconseguir l'aspecte demacrat i fins i tot en la redacció d'un diari que li deixara a ella lliure de tota culpa, no obstant això, no va arribar a marcar la casella on posava amagar el cos, havent-hi entendre que no li havia donat temps, ací vaig caure en què la netejadora de la casa era la que havia trobat el cos pel que vaig suposar que Tina va fugir amb por al fet que l'assistenta, que acabava d'entrar a l'habitatge, l'enxampara in fraganti intentant traure-ho.
Amb tot això per fi vaig poder complir la promesa que em vaig fer a mi mateixa vint-i-dos anys arrere, la que jo, Àgata Ferrer Martí, resoldria el misteri de l'assassinat, encara així no em podia donar per satisfeta, necessita trobar a Tina, necessitava saber el perquè del delicte.
