Al cap de dos setmanes, la policia ja havia deixat la casa en un segon pla després d'haver-la posat potes enlaire buscant alguna pista que els donara peu a saber per on començar la investigació; ara s'havien centrat en els comerços de Tina, perquè des que els mitjans i la gent del poble s'havien assabentat que Ignaci havia sigut assassinat, s'havien començat a publicar pertinents articles i reportatges posant a la pobra dona en el punt de mira.

Jo, a diferència de la resta, sentia la necessitat de defendre-la, no sabia per què, al cap i a la fi no tenia proves, però en el fons em faltaven arguments per a pensar que semblant atrocitat l'haguera poguda cometre una xica tan centrada en el seu treball que si no havia tingut temps per a ella mateixa, tan desgastada que se li veia, que com ho hauria tingut per a maquinar un pla tan maquiavèl·lic al mil·límetre.

Un dia, després de classes, tornant a casa vaig escoltar les senyores tafaneres; sobre els xiuxiuejos es podia sentir la veu rugosa de Margarita, comentant que havia vist entrar a Tomàs a la casa del seu germà i que segur era per a arreplegar les seues pertinences i de pas quedar-se amb alguna cosa que li “interessara”; en dir això, Antonina va saltar, dient que era veritat que la relació entre germans mai havia sigut especialment cordial i que en els últims anys quasi no havia intercanviat paraula per conflictes per l'herència del pare i la seua empresa, per això a la dona li estranyava que haguera tingut una reacció tan sentimental en assabentar-se de la mort d'Ignaci.

De veritat, és que no suporte que les persones siguen tan entremeses en els assumptes d'uns altres.

Quan vaig arribar a la meua casa, la meua mare acabava de traure unes galetes de llima del forn, i pensant en Tomàs i com l'hauria d'estar passant, vaig decidir que li portaria unes poques i de pas parlaria un poc amb ell per a saber si sabia a on podia haver anat Tina.

Vaig tardar bastant a arribar a la casa, i no perquè estiguera lluny de la meua, sinó perquè em vaig sumir tan profundament en els meus propis pensaments que vaig perdre la noció del temps i del pas al qual anava. Vaig estar tot el camí reflexionant sobre com era que l'assumpte em tenia summament abstreta, si en principi era una tragèdia, no obstant això, en un cert moment vaig arribar a la conclusió que era perquè tenia l'obligació de demostrar alguna cosa, no sé el quin, però necessitava saber la veritat. No volia ser simplement una altra de les moltes persones que opinaven des de la ignorància, jo, Àgata Ferrer Martí, anava a resoldre el crim.



En arribar a la porta, em vaig quedar amb el dit índex estirat cap al timbre, em vaig debatre entre tocar-lo o per contra, fer mitja volta i marxar-me, ja que em semblava que la visita resultava massa precipitada i forçada al mateix temps, a més podria ser que no hi haguera ja ningú a la casa. No obstant això, em vaig armar de valor i vaig estrényer decidida el botó. Efectivament, Tomàs encara no s'havia anat i va preguntar qui era abans de deixar-me passar.



L'home em va rebre en l'entrada i es va alegrar quan li vaig dir que li havia portat uns dolços, posteriorment em va convidar a passar conduint-me cap a la saleta d'estar, que per cert, estava decorada amb uns cridaners quadres abstractes que li donaven un toc refinat a l'estada. Mentrestant, Tomàs va desaparéixer un moment per a deixar les pastes en la cuina i agafar alguna cosa de beure, en eixe temps jo em vaig dedicar a donar una ullada a l'habitació, admirant el contrast entre els mobles de caoba i les figuretes de ceràmica pintades a mà de colors vistosos. En un moment donat, em vaig entropessar amb la catifa, secundant bruscament una mà sobre el sòl de parquet, que va sonar estranyament buit. Tan curiosa com soc, vaig començar a donar xicotets colpets per la zona i quan vaig alçar la làmina del sòl on havia anat a parar la meua mà, vaig confirmar la meua sospita que hi havia una cavitat. Per a mi sorpresa, allí vaig trobar alguna cosa, que jo en aquells dies no ho sabia però que anava a ser molt important per a la meua xicoteta investigació, una llibreta roja que vaig guardar immediatament sota el meu abric quan vaig escoltar els passos de Tomàs pel corredor.