CAPÍTOL 3



Els dies van passar, el pare de les dues germanes continuava a l'hospital. A mesura que passava el temps, les esperances que sobrevisquésien disminuïen. L'ambient que envoltava les joves tenia un aire de melancolia, i la llum de les seues vides desapareixia. Tina va haver de posposar de nou el casament, ja que no trobava l'ànim per continuar amb els preparatius. Pel que fa a Lisa, aquesta va deixar de banda la seua investigació durant uns dies per encarregar-se de cuidar el seu pare.





Transcorreguts uns dies, el seu pare va morir. Lisa va sentir com el seu món es desmoronava, però també va experimentar una espurna de ràbia. I és impressionant el que la ràbia pot aconseguir.





La jove es va dirigir amb pas decidit al laboratori, ansiós per confrontar les proves d'ADN del cabell de Matt amb el que va trobar a casa seua. Efectivament, coincidien. Va sentir com la ràbia i l'enemistat s'acumulaven al seu cos, i va començar a tramar un pla per acabar amb ell. Va decidir que per ara no ho diria a la seua germana. Ja tenia prou amb el que havia passat fins ara com per assabentar-se que el seu promès era el culpable de tot el seu dolor.





Aquella mateixa nit, Lisa va trucar a Matt per telèfon.



—Hola? —va contestar el jove.



Només sentir la seua veu li va causar repulsió.



—Bona nit, Matt —va dir Lisa àsperament. —Sé que no són hores, però volia dir-te una cosa, ja que aviat et casaràs amb la meua germana.



—A mi? Jo… Estic molt feliç amb la teua germana, prometo que la cuidaré...



—No! No és això —va tallar-lo la jove—. He pensat que podríem anar a prendre alguna cosa, ja saps —. Va fer una pausa—. És una cosa important i volia dir-t'ho en persona. No portis la Tina.





Després de la trucada, Lisa es va dirigir al bar on havien quedat per veure's. El cor li bategava intensament; ara que sabia qui era Matt realment, no sabia si tindria forces per sostenir-li la mirada. Però havia de ser valenta…

El noi encara no havia arribat. Va entrar al local i es va seure a una taula que estava a la cantonada més apartada. El lloc era senzill i d'espai reduït, i estava força concorregut. La penombra impedia distingir la gent amb claredat, i afortunadament el rebombori encobriria la seua conversa. Després d'esperar durant deu minuts, Matt va aparèixer per la porta. El somriure ambiciós propi d'ell el delatava. El va saludar i va procedir a seure davant d'ella.



—Vols alguna cosa de beure? —va preguntar Lisa—. Convide jo.



—No gràcies —va respondre — Puc saber ja què és el que em vols explicar? No és que no vulga passar temps amb la meua futura cunyada, però... —es va fer un silenci incòmode que va semblar durar hores.



—Veureu, tot això està sent molt dur, i he estat investigant.



—Investigant...? Ah! clar, se'm havia oblidat. La teua germana em ho va explicar, ets policia o alguna cosa així, no? —va dir Matt amb to burleta.



—De l'FBI en concret, sóc agent de l'FBI —la jove va prendre aire—. Però, no sé per què et sorprèn tant. Sembla que ja em coneixes prou com per saber-ho, veritat? —el va observar amb una mirada penetrant.



Matt va començar a riure; la seua expressió havia canviat dràsticament i el seu suposat aire innocent es va transformar completament.



—Creus que he sigut jo, veritat? —va dir, referint-se a la mort dels seus pares—. No m'ho puc creure, acusat d'assassinat per la meua pròpia cunyada. Per això no volies que fos la Tina, m'equivoco?

—No et faces la víctima, Matt. Saps molt bé el que has fet.



El jove va deixar anar una gran riallada.



—Tu? T'atreveixes a dir que no em faci la víctima? Com si tu fossis molt innocent —li va llençar amb un somriure de costat.



Va ser llavors quan van aparèixer en la ment de Lisa records dels seus primers casos com a agent, en concret, un cas que la va deixar marcada per sempre. El seu objectiu era detenir una família de narcotraficants que tenia un llarg historial de crims diversos. Tenia el permís de disparar a qualsevol que oferís resistència, i així ho va fer amb un home que intentava matar-la. Lisa es va defensar, i aquest va acabar sense vida. Posteriorment, va veure un xiquet horroritzat davant el cadàver de l'home, i intentava detenir-lo quan aquest va desaparèixer sense deixar rastre. Lisa havia vist el seu rostre de manera borrosa només per uns escassos segons, i després de tots aquests anys, tornava a veure'l, aquesta vegada nítidament i davant seu.



Tot cobrava sentit ara. Per un instant es va sentir culpable. Però el que Matt havia fet no tenia nom. En poc menys d'un mes, havia acabat amb les persones que més estimava, i la seua ment tortuosa planejava casar-se amb la seua germana. No podia permetre-ho. Si no l'aturava, la següent persona en morir podria ser ella o, pitjor encara, la seua estimada germana.



— Potser m'has arruïnat la vida, però compta els dies, perquè d'aquí poc et posaré entre reixes —va dir Lisa amb odi—. Encara que sigui l'últim que faci.



—Estàs segura? Creus que algú et creurà? Una jove desgraciada que després de la tornada de la seua germana desapareguda moren els seus pares. Pobra noia, que a més perd el cap i acusa el promès de la seua germana de ser el culpable, sense cap mena de prova més que uns míseros cabells.



Lisa li va llançar una mirada plena d'odi.



—Acabaré amb tu.



—No estiguis tan segura d'això. Encara no hem acabat de jugar —li va dirigir una mirada plena de presumpció, acte seguit es va aixecar i es va dirigir a la sortida, deixant Lisa sola, plena de desafecte i apatia.





Lisa es trobava al saló de casa seua quan va sentir un lleu soroll que provenia de la porta principal. Semblava que estaven forçant la tanca. El seu instint li deia a crits que era algú que venia amb males intencions. Matt, potser? Es va dirigir ràpidament cap a la seva habitació i va agafar l'arma que amagava en un moble de l'estança, una pistola semiautomàtica que li van donar en ingressar a l'FBI.



Es va apegar contra la paret al costat de la porta de l'habitació, escoltant uns passos tenus aproximant-se cap on es trobava. Va treure el seguretat a l'arma, i en un moment donat, es va asomar per la porta i va disparar. Va sentir un crit de dolor, i posteriorment una rialla espel·lunquant.



—Oh, Lisa, Lisa —va distingir la inconfusible veu de Matt—. Sempre tan perspicaç. Però ni tan sols has comprovat qui era. Imagina que haguera estat un pobre civil! Realment has perdut el cap—, va dir amb un to burleta.



Lisa va sentir com l'adrenalina li accelerava el cor, i va sospesar les seues possibilitats. El jove no fugia després d'haver rebut un tret. Això volia dir que ell també estava armat.



—Saps? —va continuar Matt—. Ha estat un plaer arruïnar-te la vida, un veritable plaer. Per descomptat, ull per ull… —va escoltar com un tret s'estrellava contra la paret que tenia en front, i es va ajupir ràpidament, cobrint-se el cap—, dent per dent. Però això ha d'acabar d'una forma o una altra.



—Lisa? On ets?

Lisa va obrir els ulls com a plates en sentir la veu de Tina. Va sentir la por córrer-li per les venes. Si Matt li arribava a fer alguna cosa a la seua germana…

Va escoltar uns passos apressats, i posteriorment a Matt parlant, alarmat.



—Tina! —va cridar el jove—. Què fas aquí?

Lisa es va asomar amb compte, i en veure el passadís buit va començar a caminar silenciosament, pistola en mà. Es va dirigir amb sigil al lloc d'on provenien les veus.



—Jo… volia venir a veure la meua germana. La porta estava oberta, i he escoltat un soroll molt fort… —va dir Tina, alterada—. No, espera—, la seua veu destil·lava confusió i perplexitat—. Havies dit que havies d'anar a treballar un moment. Què fas tu aquí, Matt?

—Has d'anar-te'n, amor meu—, va respondre el noi amb urgència—. T'ho explicaré tot quan torne a casa.



—Però… —Tina es va fixar en la taca vermella que s'estenia per l'abric del jove, a l'altura de l'espatlla — Estàs ferit! — va exclamar, preocupada —. Has de veure un metge!

—No és res —, va assegurar el pèl-roig—. Ves-te'n, Tina, et prometo que t'ho explicaré…

—No cal, Matt—, va irrompre Lisa a l'estança, apuntant al jove—. Ja t'ho explico jo.



Tina va pal·lidir en veure l'arma, i va observar l'escena, horroritzada.



—L-lisa… baixa la pistola —, va demanar amb veu tremolosa. Matt no ha fet res.



—Oh, però sí que ho ha fet, i molt —, va respondre Lisa, mirant fixament a l’home, sense deixar de l'apuntar amb l'arma.



—Què? Però…

—Aquest desgraciat ha matat els nostres pares, Tina. Ha estat ell —. Va apartar la vista de Matt per mirar la seua germana, mentre sentia com les llàgrimes s'acumulaven als seus ulls.



—No, no pot ser… —va titubejar, consternada —. Matt, tu mai… —llavors, la jove es va adonar de la pistola que intentava amagar, enfundada al seu cinturó. Va deixar anar un gemec, horroritzada.



—Tina, jo… —el jove li va dirigir una mirada plena de remordiment.



—No…— la jove va començar a retrocedir, allunyant-se d'ell—. Què has fet, Matt? —va preguntar amb la veu trencada mentre les llàgrimes brollaven dels seus ulls.



Ell es va quedar sense paraules, paralitzat.





Matthew va mirar fixament el terra de la seua cel·la, pensant en com havia arribat fins allà. Havía ideat la venjança perfecta. Havía estudiat la millor manera d'acostar-se a Lisa passant desapercebut, provocant-li i empentant-la lentament a la bogeria, fruit del dolor. Havía jugat amb ella en una gran batalla mental, havía ideat un pla impecable per finalment acabar amb ella després de destrossar-li la vida… però havia fallat.



Imatges de Tina inundaven la seua ment. Aquest havia estat el seu error. Tina… la dona més dolça que havia conegut en la seua vida. Hauria matat sense dubtar-ho a qualsevol altra persona que haguera irromput a la casa en aquell moment. Dimonis, havia anat per acabar amb Lisa. Però Tina… En sentir la seua veu s'havia quedat congelat. No podia matar-la. No a ella. Ell no pretenia desenvolupar aquests sentiments cap a ella, no comptava amb aquesta debilitat. No havia sopesat aquesta possibilitat... no l'hauria imaginat en un milió d'anys. Tot i així, havia passat. Aquesta petita fissura en el seu pla, aquest petit defecte… i ho havia estropejat tot ell mateix.



Va sentir una porta obrir-se, i el va veure entrar a l'habitació on es trobava la seua cel·la. Es va aixecar d'un salt en veure-la. L'observava amb atenció. Estava pàl·lida, tenia els ulls vermells de tant plorar i tremolava com una fulla al vent. Va sentir com es desmoronava mentre una punxada de culpa li travessava el pit.



Tina va intercanviar unes paraules amb la seua germana, el va veure assentir i dirigir-se cap a ell. La jove es va aturar davant seu a uns tres metres de distància, i el va mirar amb dolor i menyspreu.



—Tina —Matt va començar a balbucejar—: Tina, ho sento… Jo…

Va experimentar aflicció, penediment, desesperació, remordiment, en mirar-la. Va sentir com es tornava boig.



—Estalvia't les teves paraules, Matt —va escopir Tina fredament—. No les vull escoltar.



—Tina! Si us plau —suplicava, caient de genolls en un intent desesperat per arreglar l'inreparable. Es va aferrar als freds barrots que els separaven—. Per favor, Tina… T'estimo…

Va dirigir la vista als ulls que un cop el miraven amb tant d'amor i dolçor, ara carregats d'hostilitat i menyspreu.



—Calla! —va cridar—. M'has segrestat, m'has manipulat, has assassinat els meus pares, i pretenies fer el mateix amb la meua germana. M'has arruinat la vida! —les llàgrimes van rodar per les seves galtes.



—Si us plau… —suplicava l’home.



—T’odio, Matthew. No vull saber res més de tu.



El pèl-roig va sentir com les seues paraules li travessaven com ganivets. Havía valorat la venjança per sobre de tot, i aquesta mateixa l'havia acabat amb ell. Va sentir la culpa caure sobre ell com un cubell d'aigua freda. Havía tingut l'oportunitat de conèixer l'amor… i ho havia estropejat tot. Ell era el causant de tot el seu dolor.



—Ho entenc —va respondre, abatut—. Ho sent, Tina.



Tina es va girar i va mirar la seua germana.



—Acaba amb ell.



Lisa va assentir, aixecant la seua pistola i apuntant al jove amb ella.



—No, no! Tina! Espera! —va cridar ell, desesperat.



Tina va començar a allunyar-se, i no es va girar quan va escoltar les súpliques de Matt i el posterior tret de la pistola. Els crits van cesar.





FI