-Marcel, ja em arribat. Anem ha acabar amb la maledicció.

- Tota la raó Joan. Ara que se suposa que hem de fer?

- Supose que haurem de buscar al faraó Raklaffi.

Clar, nosaltres havíem arribat ja a l’antic Egipte però, ningú ens va dir que havíem de fer ací perduts. No coneixíem a ningú per dos raons, la primera era que no sabíem parlar l'idioma d’aquell lloc i, la segona raó era que estàvem a l’antic Egipte. Vam decidir posar-nos en marxa i anar a buscar al faraó. Era massa complicat trobar-lo, ja que estàvem al mig del desert i hi havia centenars de piràmides i no sabíem quina era de Rakklafi. De sobte, ens va cridar un home a la llunyania i com no sabíem que havíem de fer, ens vam apropar. Com que no érem d’aquella època i no sabíem l’idioma que parlaven allà, vam decidir provar amb l’anglés:

- Hello? -Va preguntar El Marcel-

- Hola xics. -Va respondre aquell home-

Jo estava present, però vaig deixar la conversa soles sobre el meu germà i aquell estrany home. Dic que aquell home era estrany perquè la seua roba, no semblava de l’època. L’home, portava posades unes sabatilles de córrer blanques de la nostra època, uns pantalons curts negres d’una marca molt coneguda al món actual i una samarreta de màniga curta blanca de la mateixa marca que els pantalons. A més, el seu aspecte físic tampoc semblava d’allà. Potser, el meu germà i jo, teníem uns pensaments molt distints de la manera que allà vestien, etc. Tots dos, pensàvem que a l’antic Egipte, no existien sabatilles de córrer, ni pantalons curts. Pensàvem que allà vestien de túniques llargues blanques. El meu germà, continuava animat de voler parlar amb l’home aixina que em vaig callar i vaig deixar que la conversa continuara.

-Com saps el nostre idioma?

- És una història una mica llarga per contar...

- No et preocupes, tenim temps.

- D’acord, per començar, el meu nom és Manel i tinc vint-i-set anys. Potser, la història semblara que estic gastant-vos una broma però no és així. Tot va començar fa dos setmanes, quan vaig decidir viatjar a Egipte amb un amic. Tot anava de meravella, fins que d’un dia a l’altre, vaig començar a tindre símptomes d’alguna cosa que no sabia quina era. Vaig començar a trobar-me pitjor i vaig anar al metge però, em van dir que no tenia res. Vaig decidir tornar a l’hotel on estava i vaig buscar pastilles que portava a la motxilla. De sobte, vaig trobar una foto del meu pare al costat d’una piràmide. Pensava que era una foto normal però, quan li vaig donar la volta, portava escrita una frase que deia que havia de tornar-li al faraó Rakaffli uns penjolls que aquest li va robar. Quan vaig trobar els penjolls, es va obrir un portal i ací me quedat, sense saber que fer. Per això el meu aspecte, perquè vinc del segle XXI.

-M’ho diu de veres?

- Sí, sé que no m’aneu a creure...

-Si et creiem.

- De veres? -Va preguntar l’home estrany-

- Sí, resulta, que nosaltres dos, som germans i ens ha passat una cosa semblant.

- Què us ha passat?

- Al meu germà, no l’ha passat res, la maledicció soles m’ha afectat a mi. Resulta que el meu avi li va robar les arracades al mateix faraó i hem obert un portal a aquesta època per a tornar-li les arracades.

- Impressionant.

Molt.

- Una qüestió, com son els vostres noms?

- Jo soc Marcel i aquest és el meu germà Joan.

- Un plaer.

Perfecte, ara resulta que no érem els únics que patíem el problema. Ara resulta, que hi ha també un home, de vint-i-set anys que li va passar el mateix que a nosaltres, l’únic, era que ell ja portava ací quasi dos setmanes atrapat. Vam decidir posar-nos en marxa per a veure si trobàvem alguna cosa relacionada amb el faraó. Portàvem ja quasi dos hores caminant quan de sobte, vam veure una ciutat allà a lo lluny. Ens vam apropar i en un cartell, posava que estàvem al Caire. Estàvem molt feliços d'haver trobat rastre de persones.

-Abans d'entrar al Caire, no penseu que hem de canviar-nos per a no semblar estranys? - Vaig preguntar-

- Tens tota la raó Joan.

-Va contestar Manel.

Vam anar a un refugi que vam veure. Quan vam entrar, no hi havia ningú, l’únic que hi havia eren tres túniques blanques amb una cantimplora plena de vi per a cada un de nosaltres. Quan ens vam canviar i estàvem ja quasi eixint del refugi, va eixir un home de darrere nostra que ens va dir:

-Pareu-vos ací!

- Que vols de nosaltres?! -Va respondre Marcel-

- Hem estat molt de temps esperant-vos als tres. Seguiu-me, el senyor Raklaffi us està esperant a la seua piràmide des de fa milions d’anys.

Aquell home era molt estrany. Semblava que tenia mínim tres-cents anys i no sabíem si fiarnos d’ell o no però, com sabia allò del faraó Rakaffli, vam decidir fer-li cas. Ens vam endinsar al més fons del refugi i allà estava el famós faraó.

-Senyor Raklaffi, ací estan els invitats que tant esperaves.

-Gràcies Alfred. Fes-me el favor de portar-les cadires perquè es puguen seure.

-Sí senyor.

Ens vam quedar petrificats al veure on estàvem, semblava que no sabíem ni parlar. No havia ni passat un minut i l’esclau del faraó ja havia portat les cadires.

-No fa falta que us presenteu, se tot de vosaltres. -Va dir el faraó-

-D’acord senyor, Manel i jo tenim uns objectes per tornar-vos.

-Va dir Joan.

Li vam tornar els seus objectes i no esperàvem la seua reacció.

-Ja era hora de recuperar les meues pertinences! Xics, sé que no és la vostra culpa així que, gràcies a vosaltres he recuperat les meues pertinences, he decidit concedir-vos un desig a cadascú.

- El meu desig, és que em furtes la maledicció. -Va dir Marcel-

- El meu també! - Va exclamar Manel-

- D’acord xics, Alfred, furta’ls la maledicció. Alfred, l’esclau, va fer uns moviments en les mans que això va fer que a Marcel I Manel els desapareguera la maledicció.

-Quin és el teu desig Joan? -Em va preguntar el faraó-

-El meu desig és que ens tornes a la nostra època, per favor.

-El més astut de tots. -Em va contestar-

El faraó es va tocar les mans i en un tres i no res estàvem altra vegada a la Barcelona del segle XXI. Vam decidir mantindre el contacte amb el Manel, ja que ell també era de Barcelona. Cadascú se’n va anar cap a sa casa i fins ací, la nostra història amb el faraó Raklaffi.