Tota la maledicció, ocorre ara, al present però, el conflicte, va ocórrer a l’Antic Egipte.



Vaig a començar presentant-me. El meu nom és Marcel, tinc uns 46 anys i soc un antic lladre molt famós d’ací de Barcelona. A més, estic especialitzat en les carreres d’arqueologia i història. Així que...



Sabeu que soles robava coses que tingueren a veure amb les meues carreres estudiades?

Clar, els robatoris no els podia fer a soles, així que sempre, comptava amb el meu germà, el Joan. Tots dos, som molt semblants en tot: mateixa alçada, pes, gustos, etc. L’única diferència que tenim és que ell té 2 anys més que jo. A més, ell també és especialitzat en arqueologia.



Uns dels temes que més ens va agradar quan estudiàvem arqueologia va ser l’Antic Egipte.



Com ara en uns dies és l’aniversari del Joan, he decidit regalar-li un viatge a Egipte per a visitar les piràmides amb tots els gastos pagats. Òbviament, el seu acompanyant vaig a ser jo, ja que ens encanta Egipte. Va arribar ja el gran dia, vaig parlar amb el meu germà i va ocórrer el següent:

-Joan, he de parlar amb tu.



-Què ocorre?

-A veure, ja que ens agrada tant l’Antic Egipte, he pensat que pel teu aniversari, podríem viatjar cap allà. Així que, fes la maleta, que ens hi anem.



-Marcel, d’un dia a l’altre no crec què hagen vols així perquè sí. A més, son molts diners.



-De veres penses que el teu germà no ha pensat en això? Tinc els vols reservats des de fa 2 mesos. I sí, sé que són molts diners però, un capritx ens el podem donar, no?

-Estàs boig però, d’acord, anem cap a l’Egipte.



-Perfecte, vaig a cridar un taxi perquè ens porte a l’aeroport. No tardes eh Joan!!

El taxi, va arribar als 10 minuts de cridar-lo i el Joan va estar més ràpid que mai. Sempre tarda molt en preparar-se però, hui ho va fer en tan sols 7 minuts.



Les nostres cases estaven una al costat de l’altra, per això el taxi no va haver d’esperar molt que tots dos pujàrem al cotxe. L’aeroport estava de la nostra casa a uns 25 minuts.



Durant el trajecte, vam anar callats mirant el paisatge fins que el conductor va traure tema de conversació.



-On aneu xics? Si no és molèstia clar.



-Anem cap a l’Egipte senyor.



-Espectacular, allà està la meua dona amb la meua filla. Totes dos són professores d'arqueologia a la universitat més gran de Barcelona.



-Senyor, si no és molèstia, com li dieu a la teua dona? -Va preguntar el Marcel-

-Marina Diaz.



-Ostres! Si me va donar classe fa 20 anys. -Va respondre el Marcel-

-Doncs, si la trobeu per allà, doneu-li records de la meua part.



Una vegada arribats a l’aeroport, vam anar cap a l’avió i vam prendre camí cap al Caire (Egipte).



El viatge ha tardat més o menys quatre hores, això vol dir que ja estem ací. Vam aplegar ja a l’hotel i, si et dic la veritat, el lloc és espectacular: les vistes, el paisatge...



Quan ja estàvem instal·lats i eren les dotze del migdia, vam decidir anar a visitar les piràmides, vam decidir anar a visitar les piràmides i tot anava de meravella, fins i tot ens vam trobar a la professora Díaz.



-Marcel?

-Marina! Quina sorpresa!

-Que fas per ací? I supose que aquest és el teu germà, no? (referint-se al Joan)

-Sí, és ell.



-Doncs m’alegre de vore-vos. Ja fa temps que no ens veïem, quedem al bar Raklaffi a sopar? Dins de tres dies?

-Perfecte Marina, ja ens veïem.



-D’acord Marcel, fins altre dia.



Tot anava de roses, anava... fins que el Joan va desaparéixer d’un dia per altre i no vaig saber res més d’ell.



Va tornar als tres dies però, portava un aspecte estrany i li vaig preguntar que li havia passat.



-Joan, estàs bé?

-Sí Marcel, no et preocupes. -.



-No et crec molt però, d’acord, aquesta nit hem quedat amb la Marina i sa filla. Te’n vens

-Sí, perfecte.



Vam anar al bar a sopar i el Joan continuava molt estrany, sense menejar el cap. Ho vaig deixar passar, ja que sabia que no va vindre de casa molt allà. (La Marina va traure el tema d'una maledicció que va passar amb el faraó Raklaffi).



-Xics, sé que açò no és d’arqueologia però, he estat llegint un poquet abans de vindre, i m’he donat compte que el faraó Raklaffi, cosí de Ramsés II, li va posar una maledicció a aquell que gosara robar-li les arracades tan valuoses que portava posades.



-I saps en què consistia la maledicció? -Va preguntar el Marcel-

-Sí, vòmits, marejos, febre i més coses així...



El Joan, tenia un poc de por ja que, tota la seua família, eren lladres també i el seu iaio anava molt a visitar piràmides. A més, tenia tots símptomes que deia la maledicció, i sospitava que tenia la maledicció per culpa del seu iaio. Però, no li va dir res a ningú.