Una vegada ja arribats a l’hotel, vaig parlar amb el meu germà Joan:



- Joan, te’n recordes de fa uns dies, quan estàvem sopant al bar Rakaffli?



- Sí, per què?



- Doncs, quan vam estar parlant sobre la maledicció, et vaig notar massa estrany. Què et passava?



- Mmm... res, deixa-ho passar.



- No et veig massa segur, saps què soc el teu germà i em pots dir el que ocorre, què et passava?



- Al final m'ho has tret eh! Doncs resulta, que quan vas traure el tema de la maledicció, tots els símptomes que va dir la Marina eren just els que jo portava arrossegant des que vam arribar a l’Egipte i com saps que el iaio Romeu, venia massa ací, doncs em vaig preocupar.



- Ara entenc el que et passa. A veure, si vols, podem investigar un poquet del tema, però, tinc dubtes que el iaio Romeu haja de veure amb els robatoris de les arracades. Saps com hi era el iaio i jo crec que mai haguera robat alguna cosa, és que ni una llepolia a un xiquet.



- Ja sé com era, però, per furtar-nos el dubte podríem investigar. Clar, si no és molèstia.



- Eres el meu germà i mai em molestaràs, Joan.



En un res i no res, ens vam posar a investigar sobre tots els viatges que va fer el iaio a l'Egipte i resulta que, revisant les fotos que li vaig demanar a la mare, en tots els llocs que hem passat nosaltres i tenia fotos d’ell fent de turista. Cap de les fotos duia res estrany.



Vaig parlar amb la mare pel telèfon i li vaig preguntar si va sorgir alguna cosa amb el iaio i algun faraó:



- Hola, mare, com va tot per allà?



- Bastant bé la veritat, i vosaltres?



- No tan bé. -Va respondre el Marcel-



- I això Marcel?



- Vaig directament a dir-te que passa, potser et sembla una ximpleria de xiquets encara que tinguem quasi uns cinquanta anys, però, saps si el iaio Romeu tenia alguna cosa a veure amb el faraó Raklaffi?



- Impressionant, no sé com us haveu adonat d'açò.



- Com dius mare?



- Resulta, que abans de la mort del teu iaio, va fer un últim viatge a l’Egipte. Va ser un viatge de tan sols quatre dies, però, quan va tornar a casa, va tornar amb unes arracades més grans que la palma de la seua mà. Segons ell, va dir que es va introduir al temple del Rakaffli i que fins i tot, va entrar dins de la càmera secreta on es trobava el cos del faraó.



Clar, en cap moment el vam creure, i menys d’ell, que mai robaria res.



- Això mateix li vaig dir al Joan, però, resulta que al final té ell raó. Ho diré. Gràcies mare.



- De res Marcel, t’estime.



- Jo més mare.



Vaig esperar a l’hora del sopar, que el Joan aplegara a l’hotel per a dir-li el que em va contar la mare. Una vegada tots dos en l’habitació de l’hotel, vaig traure el tema de conversació:



- Joan, he de parlar amb tu sobre la maledicció i el iaio Romeu.



- No has de dir-me res, ja ho sé tot.



- Ja saps que el iaio Romeu va ser el lladre?



- Sí, he inspeccionat les fotos a fons i des d’un primer moment, sabia que hi va ser ell.



- El que sí que no sé és com hem de resoldre aquest cas.



- Jo sí, hem d’anar al museu egipci de Barcelona i allà tindrem una pista, justament, hem d'entrar dintre i dir-li al recepcionista la següent frase: Ací mana el perillós amb tot el seu cor.



- Doncs disfrutarem els dos dies que ens queden ací a l’Egipte i una vegada ja en Barcelona, anirem al museu.



Van passar ja els dos dies i vam prendre destí a Barcelona. Tots dos, estàvem intrigats per descobrir ja d’una vegada que li passava al Joan.



L'endemà d’aplegar a Barcelona, vam anar al museu i només entrar al museu va ocórrer una cosa que mai pensaríem que ens passara.



- Ací mana el perillós amb tot el seu cor.



- Home, Marcel i Joan, el vostre iaio em va deixar aquest paper amb unes anotacions. Em va dir que soles s'ho donara a qui em diguera la frase.



No coneixíem de res a aquell home, a més, semblava que tenia uns cent anys, ja que hi era molt major. Li vam donar les gràcies i ens en vam anar cap a la casa del Joan.



-Escolta Joan, com saps que havíem de vindre ací? I la frase?



-Resulta, que investigant les fotos, hi havia una que per darrere posava unes coordenades i la frase. I com les coordenades portaven ací, vaig suposar que havíem de vindre.



- Impressionant, què posa al paper que ens ha donat l’home del museu?



- Posa que; el secret de com va ocórrer, va morir amb mi, però, l’objecte està al bany de la meua casa, agafeu-lo i torneu-lo al seu propietari.



- Doncs anem cap allà. -Va dir el Marcel-



Una vegada arribats a sa casa, vam anar al bany i allà estaven les arracades com ens va dir al paper. Com es suposa que hem de tornar-li al Raklaffi les seues arracades?



D’un res i no res, el Joan, va tocar la part inferior de les arracades i es va obrir un portal a la dimensió dels faraons.



-Li tornarem les seues pertinències. Jo primer.