L'endemà, en aixecar-se, la Tina va decidir fer un passeig pel poble, ja que tenia ganes de caminar. Va anar per un bosc per on sempre passejava quan era petita amb la seva mare i li donava moltíssima tranquil·litat.



Mentre tornava es va trobar el seu veí nou, es va presentar ja més formalment, li va dir el seu nom, el que li agradava… i varen començar ja una conversa més fluïda.

L’home es deia Raül, li va contar que venia de Florida i que li encantava viatjar; la Tina al moment li va dir que a ella també li agradava. La conversa va seguir i seguir fins que es va fer tard així que va decidir tornar ja cap a la seva casa.



En arribar, l'avi de la Tina li va preguntar què havia estat fent al matí que no havia estat a casa, ella va respondre que havia estat amb en Raül.

Automàticament n’Antonio, l'avi de la Tina, es va enfadar molt amb ella i li va prohibir parlar amb ell, ja que no li donava bona espina i no volia que parlés més amb ell. La Tina no entenia molt bé per què no podia estar amb en Raül, però igualment li va fer cas perquè era l’únic familiar que tenia i no el volia defraudar.



Aleshores varen tocar la porta i era en Raül una altra vegada. Li va demanar si podia fer un passeig amb ell, que li havia de contar una cosa molt important. Ella va accedir, encara que no molt convençuda, ja que el seu avi feia no gaire li havia dit que no volia que estigués amb ell.



Se’n varen anar de passeig pel bosc i, mentre parlaven de la vida, ella li va contar que s’anava a casar i, de cop i volta, varen sentir un crit molt fort. Varen decidir tornar per a veure el que havia passat. Ells caminaven al seu ritme perquè es pensaven que no seria res greu, fins que en arribar al poble varen veure un cercle amb moltíssima gent rodejant una persona.



En aquell moment varen decidir apropar-se a veure qui era i, per a la sorpresa de la Tina, era el seu avi. Ella no podia creure el que estaven veient els seus ulls i, en qüestió de segons, va caure de cara desmaiant-se.



En recuperar la consciència, la Tina es va aixecar a un llit que no li sonava gens familiar, estava a un hospital, ja que havia tingut una caiguda molt forta. Ella no se’n recordava de res, així que li va preguntar a en Raül el motiu d'haver perdut la consciència. Ell li va explicar que va ser per veure un home a terra. De sobte va entrar el metge i li va donar les condolences. Ella, confosa, va preguntar per què li estava dient allò si no s’havia mort ningú. El metge, sorprès, va preguntar:

-No saps qui era l’home que vares veure a terra?

-Què? Quin home? -Va preguntar la Tina ja preocupada.

-Bé, sé que això no t'ho hauria de dir jo, de totes maneres ja no tens qui t’ho conti, així que amb molta pena et dic que ahir el teu avi va tenir un accident. El varen espitjar d'un novè pis causant-li la mort immediata.



La Tina va quedar totalment en xoc, no sabia què dir, què fer, es trobava totalment sola i vulnerable. Li van venir les sensacions exactes que va tenir quan es va adonar que la seva mare va morir, però multiplicades per deu perquè ara sí que no tenia a ningú.



En Raül, per a animar-la, li va recordar que tenia una boda d'aquí a poc, que no estava sola, que el tenia a ell i a n’Alejandro. La Tina no es va animar gaire, seguia totalment impressionada pel que li acabava de dir el metge, l'únic que pensava ella era que volia venjança per a la persona que havia acabat amb la vida del seu avi. Tant era qui, com o per què ho havian fet, només volia venjança.



En sortir de la clinica va decidir guanyar-se la confiança de la policia perquè li donessin informació sobre l'assassinat del seu avi. Ells pensaven que els convenia tenir la Tina prop d’ells perquè els ajudaria, el que la policia no sabia era que la Tina estava realitzant la seva pròpia investigació. La raó per la qual ella va trair a la policia va ser que no li pareixia suficient càstig per a l'assassí passar uns quants anys a presó i després que sortiria d'allà com si res. La Tina volia que sentís el que havia sentit ella en adonar-se que estava tota sola al món.



La investigació va anar avançant cada vegada més i més fins que varen arribar a tres sospitosos. La policia va decidir interrogar-los un per un en persona, el problema era que allí estaria la Tina.



El primer sospitós era bastant corpulent, era el primer veí que havia trobat el cos de l’Antonio, a la Tina no li feia molt bona espina, però per raons judicials el varen descartar de sospitós.



El segon, més d’una vegada havia estat amb el seu avi, però com a amics, així que no li veia molt de sentit que el volgués matar, fins que en donar-li l’esquena i hi va veure un tatuatge que també tenia el seu avi. En el moment, la Tina va recordar que per aquell tatuatge n’Antonio va tenir molts de traumes, així que, sense pensar-ho dues, vegades el va acusar i va començar a explicar per què era ell qui l’havia mort.



Un dia n’Antonio li va contar a la Tina el significat de tots els seus tatuatges menys d’un, un que concretament el tenia a l’esquena a prop del coll. La Tina es va posar a investigar sobre aquell tatuatge per internet i va acabar assabentant-se que significava traïció. Quan va saber una mica més sobre aquest va tornar a preguntar a n’Antonio que era el què havia fet perquè li fessin aquella marca en el cos i, a més,allò que volia dir.



N’Antonio, avergonyit, va dir que es va enamorar de la dona del seu millor amic, ells dos varen començar una aventura, fins que un dia, l’espòs se'n va assabantar i, com a càstig, va decidir tatuar-lo perquè es penedís tota la seva vida del seu acte.



La Tina en recordar aquella història li va preguntar a l'home per què ell també tenia aquell tatuatge i, sorprenentment, digué que li havia fet el pare de la Tina feia no gaire temps. Ella va quedar totalment sorpresa, ja que pensava que havia mort feia temps.



Mentre s’enduien l’home cap a presó, un dels guàrdies de la policia va treure una pistola i va disparar-li a ell i a la Tina. La Tina només va caure inconscient, al suposat assassí del seu avi el va matar directament.



Als dies la Tina va aconseguir aixecar-se, l'únic estrany que hi havia era que aquella persona que estava en l'habitació era el seu futur espòs, però ja estava molt gran.



N’Alejandro, en veure que per fi la Tina s’havia despertat, va començar a saltar de l'emoció, ja que quan la varen raptar, per a aconseguir que s'adormís, varen preparar una mescla de medicaments, tanmateix varen calcular malament les mesures de l'anestèsia i li varen crear una sobredosi deixant-la adormida per deu anys.



Tot el que se suposa que havia estat vivint durant aquells deu anys va ser producte de la seva imaginació, l’únic real va ser que la seva mare va morir de depressió quan es va assabentar que havien segrestat la seva filla i que el seu avi s’havia suïcidat temps després per la mateixa raó.