<div justify;"="" style="text-align: justify;">La conversa es va quedar allí i no va continuar, simplement se'n varen anar a dormir perquè la Tina hi havia sentit massa sentiments junts en tan sols un dia.
L'endemà, en aixecar-se, la Tina va buscar el seu avi per acabar d’explicar-li que li havia passat, ja que necessitava desfogar-se d’una vegada i amollar tot l’aclaparament que duia dins de tot el que havia viscut.
En sortir de la seva habitació estava el seu avi esmorzant i va veure l'oportunitat de seguir amb la conversa que havien deixat a mitges. Es va apropar lentament amb els ulls inflats i vermells perquè s’havia passat tota la nit pensant en tot el que li havia succeït i en allò que podria fer, per la qual cosa no va dormir gaire. Es va asseure al seu costat i varen començar a parlar quan, de sobte, algú va tocar a la porta. Era una veïna que els avisava que hi havia un veí nou en el poble. Ningú el coneixia i, a més, havia comprat una casa d’una dona que havia mort feia no gaire i això era una mica sospitós, la casa estava situada a prop de la Tina. Era un habitatge molt gros, tenia aspecte antic i hi provocava sensacions estranyes.
L'home, en sortir del cotxe, es va quedar bocabadat mirant, la Tina. Ella es va sentir una mica incòmoda, així que va decidir ser la primera a interactuar amb ell per rompre el gel. Quan l’avi va veure que la Tina conversar amb aquell senyor, es va quedar estupefacte perquè ell era totalment conscient de qui era.
La gent del poble va començar a parlar amb ell per educació perquè no els donava molt bones vibres. Era alt, robust, amb els cabells negres, els ulls verds i amb deformacions a la cara.
Després de presentar-se va instal·lar-se, ja que segons ell estava molt cansat del viatge.
Quan se’n va anar els veïns va començar a parlar sobre ell, molts compartien opinions de què els pareixia una persona molt agradable i altres tot el contrari, que els havia paregut una persona molt seca i poc amistosa.
En acabar de parlar cadascun se’n va anar a ca seva a continuar amb el seu dia i la Tina va poder per fi acabar de contar-li al seu avi què hi havia estat d’ella aquells dos anys i el motiu de casar-se. Bàsicament, a ella la varen ficar a la força a una furgoneta i la varen dur unes dos hores i mitja i amb els ulls tapats i mig adormida, ja que li havian injectat un tranquil·litzant perquè no pogués escapar. Quan la varen baixar de la furgoneta, la varen dur com a una casa en molt mal estat, sense les mínimes condicions.
En despertar-se va veure unes quatre persones rodejant-la i ella enmig asseguda a una cadira fermada de mans i peus. Quan es va despertar es va començar a posar molt nerviosa i va començar a cridar perquè no sabia com havia arribat a estar allí ni les raons.
Uns dels homes va agafar una bossa per tapar-li el cap i ofegar-la, però un altre el va parar i els va enviar a tots fora perquè ell parlés amb ella, se’n varen anar i ella va començar demanan-li què feia allí. Li va dir que no li volien fer mal, cosa que no tenia sentit perquè feia uns minuts un dels que li estaven rodejant va intentar ofegar-la. Ella igualment el va creure perquè era l’única manera que veia de sortir d'alla i llavors van fer un pacte:
Si ella era totalment sincera amb les preguntes que li faria se’n podria anar. La Tina va accedir, ja que estava completament desesperada, li donava exactament igual les condicions que li posarien si acabaria sortint.
Les preguntes varen ser una mica estranyes, eren coses de la seva vida quotidiana, però ella encantada que fossin preguntes normals perquè en la situació amb la qual es trobava ja s'imaginava qualsevol cosa. En respondre les preguntes el mateix home d’abans va agafar la bossa i va dir:
-Bé ara que ja sabem el que volíem la matarem.
La Tina va començar a cridar desesperadament de la por que va sentir, l'home, que s’havia quedat amb ella a soles abans va aconseguir que li donés la bossa i es tornassin a quedar tot sols amb l’excusa de què volia fer els honors d’ofegar-la i d’escoltar aquells crits, a la qual cosa el senyor va accedir i li va donar la bossa. Tots varen sortir fora i na Tina estava que es moria de la desesperació, no es podia creure que la seva vida anava a acabar aquell dia. Però, sorprenentment, el que va fer el senyor va ser desfermar-la, la va agafar i, llavors, es varen escapar per una finestra que hi havia.
La Tina no entenia res del que estava passant, simplement feia cas a tot el que li deia aquell home, ja que li havia salvat la vida. Després de sortir d'allí, se'n varen anar directament direcció a França, perquè si aquelles persones els trobaven no només els matarien, sinó que els torturarien a ella i a tota la seva família.
Va passar un any, en el qual tots dos estaven vivint la vida sense tenir preocupacions, vivien cada moment, i a la fi el contacte fa l'afecte. Van començar una relació com a parella, ja feien plans més romàntics. Una tarda, mentre eren a la platja, sense esperar-ho, n’Alejandro li va demanar que es casés amb ell, ja que se sentia completament enamorat d’ella i volia passar cada dia al seu costat.
Ella va començar a plorar de l'emoció i sense pensar-ho va accedir, però hi havia un dubte que resonava en el seu cap des de que varen sortir d'aquella casa amb tots aquells home, ella no sabia el perquè de ajudar a secrestarla i després de salvarla,la Tina abans de decir que si li va preguntar a n’Alejandro el perquè de salvarla quan la varen intentar matar, ell li va dir que no podia dir res que ficaria la seva vida en perill i que li cantaria en uns mesos. Nomes necesitava que confies en ell i un altra vegada na Tina va confiar.
Despres de tenir la convercacio de la boda es va enrecordar de quan ella era petita, ja que el seu somni era casarse desde els 5 anys, en aquell moment se’n va enrecordar de la seva familia de Espanya i de que tendria que tornar per a que asistisin a la seva boda.
L’avi, en escoltar la història es va negar rotundament que es casés amb aquell senyor. No obstant això, la Tina no li va fer gaire cas, ella seguia completament enamorada de’n Alejandro.
