El 26 d'agost de 1998 va ser quan la Tina va trepitjar el seu poble després de la seva desaparició de dos anys. La seva inesperada aparició va escandalitzar a tots els habitants, que no s'esperaven aquesta inesperada visita. Tots tenen moltes preguntes sense cap resposta de la seva absència, però ella només volia una cosa, anar a veure a la seva mare i contar-li tot el que li havia passat en aquest temps.
La gent, en veure que només preguntava per la seva mare, es varen quedar atònits, ja que va morir per depressió uns quants mesos després de la desaparició de na Tina, perquè elles dos tenien una relació molt unida.
Així que el seu avi va decidir dur-la a ca seva i contar-li tot en un espai més familiar, no enmig de tot el poble. L'avi de na Tina es deia Antonio, ell no sabia com dir-li una cosa tan forta, tenia tanta por de la seva reacció que no li sortien les paraules per la boca, així que va canviar de tema i li va demanar que com era que havia tornat i per què havia marxat. Ella automàticament va respondre que necessitava la seva mare per contar-li el tema de la boda i allí va ser quan a l'avi li va sortir dir: "La teva mare ha mort". Na Tina es va quedar totalment bloquejada, amb la mirada perduda i no va dir res, simplement va agafar camí i se'n va anar a la primera habitació que va trobar.
Al cap de trenta minuts va sortir amb els ulls inflats i vermells com tomàtigues i sense dir res es va apropar al seu avi.
-Tot això es culpa meva, si no s'hagués anat sense dir res, ella seguiria amb vida.-Va dir la Tina
-Es va retreure a ella mateixa plorant. Se sentia totalment sola, vulnerable i culpable, ja que amb el seu pare no tenia cap mena de relació.
Al cap dels dies d'haver afrontat que la seva mare no estava, com només li quedava el seu avi, li va contar tota la seva història d'amor i el perquè d'anar-se'n sense avisar a ningú.
Tot va començar un dia que na Rosa, la mare de na Tina, li va demanar que anés al poble del costat per unes quantes fruites i verdures. Mentre ella caminava tranquil·lament per al bosc va veure una furgoneta blanca a la llunyania, però ella no es va preocupar molt, només va accelerar una mica el pas, ja que se li faria de nits i llavors li faria més por caminar per allí. En arribar al poble va començar a parlar amb la fruitera del durant hores fins que se li va fer de nits i, com no volia tornar tard, aquesta li va oferir dormir a ca seva.
Na Tina va accedir i en fer-se de dia va tornar a casa amb les seves fruites i verdures que li havia demanat na Rosa. Mentre tornava, pel camí va veure un altra vegada la furgoneta del dia anterior, se li va fer una mica sospitós, però com veia gent passejant pel bosc, se sentia segura, fins que va arribar a uns deu passos de la furgoneta. Allí va sentir una cosa estranya i, de cop i volta, algú la va ficar dins, la va deixar inconscient i se la va endur a una casa als afores del seu poble on ningú pogués trobar-la.
El seu avi, en escoltar només la meitat de la història, li va confessar que la seva mare tenia molts deutes i segurament, la varen agafar a ella per aquella raó, perquè devia sous a gent perillosa. Na Tina es va quedar atònita no podia creure que la raó del seu trauma fos per culpa de la seva mare, la Tina no va poder evitar culpa a la seva mare, però tot seguit es va adonar que estava culpant a la persona equivocada a qui havia de culpar seria a aquella gent que la va segrestar i li havia deixat aquell trauma, així que la Tina va preguntar al seu avi a qui li devia diners la seva mare.
- A quines persones li devia diners la meva mare? -Va prefuntar la Tina mentre intentava mantenir els nervis sota control.
-Ho sento molt, però ara sé a quines persones li devien diners a la teva mare, sempre que li preguntava ella evadia el meu dubte. -Va respondre l'avi de la Tina trist per no poder llevar davant la justícia a la gent que havia segrestada a la seva neta.
