Després d'una estona esperant, vaig veure a un sinistre xic acostant-se a mi, anava vestit de negre. No entenia res, la por s'apoderava de mi i un munt de preguntes rondaven al meu cap: per què volia reunir-se amb mi? Què m'anava a fer?. Mentres s'anava acostant, vaig anar aconseguint veure el seu rostre millor, fins que el vaig tindre enfront del meu. Em resultava molt familiar, de sobte vaig aconseguir comprendre-ho tot, per fi la meua memòria va tornar, i vaig aconseguir ajuntar les peces del puzle, fins a comprendre que aquell misteriós individu el coneixia d'abans. Uns dies arrere, en l'avió un misteriós home, amb un curiós barret, se'm va asseure al meu costat, i durant aquelles & llargues hores de vol, vam tindre una tala i curiosa conversa, sobre que... *ibamos a fer quan arribàrem al nostre destí, no entenia aquella curiositat cap a la meua, i per què s'interessava tant, finalment aquell misteriós home em va explicar tot.



"Uns mesos abans, em va contractar l'empresa amb la qual treballes, per a protegir-te durant la teua missió, creia que anava a ser més fàcil seguir els teus passos, però cada vegada esta missió s'ha anat complicant. L'altre dia, van estar a punt que la missió fracassara, però abans que la porta s'obrira, vaig aparéixer per a salvar-te, però em van aconseguir atrapar. No se si la teua memòria, haurà tornat ja que ells van creure que ens havien esborrat completament, però no ha funcionat. Ara estem tu i jo solos en això, la nostra empresa, s'ha negat a protegir-nos més, i ha cancel·lat la missió, però no podem deixar que l'alcalde s'isca amb la seua. Estàs amb mi Valeria?" Em va dir aquell misteriós home.



Em quede atònita, i no sàvia que dir, estàvem ell i jo solos en això, i el futur de Barcelona i del món sencer estava en el palmell de la nostra mà!.

"Estic amb tu", li vaig dir, no m'ho havia pensat ni un instant, només el simple fet que havia arriscat la seua vida per a salvar la meua, eren raons suficients per a arriscar la meua al costat d'ell.

"Bon dia Valeria, hui és el dia, salvarem Barcelona junts", em va dir.

"Clar que si, però, encara no m'has dit el teu nom", li vaig dir.

"Em dic Jose, però em pots cridar Pepe"

La nit d'abans, ens quedem fins a vesprada, planejant la nostra missió, hi havia moltes possibilitats que fracassara, però confiàvem que isquera bé.



Ací estava, enfront de l'alcalde amb un micròfon ocult connectat a totes les ràdios de la ciutat, així d'eixe mode *lograria que l'alcalde confessara la seua culpa, i finalment la ciutat de Barcelona comprenguera com era l'alcalde en realitat. Pepe, estava fora, m'esperava després de la porta del despatx de l'alcalde, per si el nostre pla fracassava.

"Bon dia, què necessita del meu?" Em va dir l'alcalde, pensant que la meua memòria seguia esborrada, i no sàvia els seus malvats plans.

"Senyor Alcalde, es pensa que no em recorde de res? Clar que si! Em recorde de tot, i li ho que tramaper a acabar amb Barcelona"

"No podràs acabar amb mi Valeria, et penses que una jove com tu, sense cap experiència farà que els meus plans fracassen, i que tota Barcelona s'adone que vull dominar-la?" Em va dir

"Clar que si, i casualment tota la ciutat de Barcelona acaba de descobrir-te, el teu malvat imperi s'acaba d'acabar" li vaig dir elevant el to.

De sobte es va acostar bruscament cap al meu i sac una pistola, les portes del seu despatx es van obrir i va aparéixer Pepe de manera heroica, per a frenar-li les mans a l'alcalde, l'alcalde em va soltar i va disparar cap al meu company, de sobte tot s'havia sumit en un *exiraño silenci, l'alcalde va eixir disparat cap a la porta però ací, estava la policia esperant-li perquè per fi li ficaren entre reixes. Em vaig acostar ràpidament i vaig veure a Pepe tirat en el sòl, la bala disparada per l'alcalde l'havia aconseguida!



"On estic, que ha passat?" Va dir Pepe en despertar.

"Estes a l'hospital, tranquil, tot ja ha passat" li vaig dir en un to tranquil.

Havien passat uns dies molt *dificiles, vaig estar a tota hora a l'hospital al costat d'ell, esperant que es despertara, però els metges no *tenian a penes esperances que despertara del coma, però per fi s'havia despertat i ací estava al costat del meu, orgullosos d'estar els dos vius i que per fi l'alcalde, o millor dit el *exalcalde estiguera en la presó per sempre.



Tot això pas, fa dos anys, i ací estic al costat de Pepe, i la família que hem format. Totes les nostres vides han canviat, i en cap moment pensem que aquelles joves persones que es van asseure en l'avió, formaren una família junts. Per fi, ho havíem aconseguit, els meus somnis de formar una família s'havien fet realitat, i a més teníem un pretensiós projecte entre mans, crear una nova agència de *espias, aliena a la nostra ex empresa la qual ens va deixar tirats en un greu moment crític, en la nostra nova agència d'espies només contractaríem els millors, i tota la seguretat no sols de Barcelona, sinó del món sencer dependria de nosaltres. Per fi, uns mesos més tard la nostra primera missió:

"en un laboratori secret, no se sap on, però en una ubicació pròxima a la índia, s'estan creant un sistema d'intel·ligència artificial la qual pot acabar amb qui es pose en el seu camí, i el més curiós, és que qui esta després de tot això és Enric González Gil, o millor conegut com el *exalcalde de Barcelona, que mesos arrere havia aconseguit escapar de la presó". La nostra missió, no havia fet res més a començar.