Tornar al fred de Barcelona després d’haver passat uns dies en un lloc càlid era tot un contrast. La gent havia pujat a l’avió amb la pell colrada, si no directament cremada, gorres i barrets ridículs, samarretes de màniga curta i, alguns, fins i tot amb pantalonets i sandàlies. La metamorfosi al llarg de les hores següents havia estat total. Com a màxim, quedava alguna gorra fent joc amb les bosses de les compres de darrera hora. En baixar de l’avió tot eren pantalons llargs, jerseis i sabates, cares de resignació i son pel canvi horari. Això, més els comentaris de rigor.

A quina temperatura ha dit el pilot que estàvem? Quatre, cinc graus? No n’estic segur. Com que ho ha dit en anglès... Si el vol arriba a Espanya, no sé per què carai ho han de dir tot en anglès! Perquè la companyia és alemanya? Doncs que ho diguin en alemany! De cada deu passatgers, després d’aixecar-se i agafar els paquets i les bosses de mà dels portaequipatges superiors, nou ja tenien el mòbil a la mà.



Res més baixar de l'avió, vaig sentir el fred vent de Barcelona. Seguidament, en veure que tots van agafar el seu mòbil, vaig decidir agafar el meu també, m'havia arribat un nou missatge que posava: “A les 15:00h en l'edifici AIS”. No sabia qui m'ho havia enviat, però vaig agafar el meu equipatge i em vaig dirigir cap a l'eixida, allí estava, un senyor alt i amb vestit jaqueta, esperant-me amb un cartell amb el meu nom entre les seues mans . Em vaig dirigir cap al, i sense pronunciar paraula, em va conduir cap a l'eixida, on m'esperava un cotxe negre i blindat. Vaig pujar al cotxe, estava molt cansada a causa del llarg viatge, i vaig caure rendida sobre el seient

El viatge va durar unes quantes hores, i en despertar ja estava enfront de les portes d'un edifici on posava les lletres “AIS”, per fora semblava un edifici normal, però pocs sabien el que passava en el seu interior, era l'agència internacional de la seguretat.

Entre, i després de passar un llarg control de seguretat, em vaig dirigir als ascensors on vaig pujar a l'últim pis. En obrir-se les portes, em vaig sorprendre en veure a un robust senyor: “Bona vesprada Agent Valeria, que tal ha anat el seu viatge?, espere que haja descansat, li espera uns mesos ací a Barcelona molt atrafegats”. Després de comentar-me diverses coses sobre el meu nou treball, es va dirigir cap a mi per a entregar-me uns papers, els papers es trobaven dins d'una carpeta amb unes lletres, roges, que es podien veure a la llarga distància: “Missió 999”, posava en la tapa. Em vaig anar a la meua casa un poc intrigada, volent saber que posava dins d'eixa misteriosa carpeta.



Res més arribar, vaig obrir la misteriosa carpeta, i vaig començar a llegir una carta que hi havia dins:

Estimada Agent Valeria, li espera una perillosa missió per davant, en la qual l'hem triada per la seua gran experiència en esta mena de missions. Portem més de 5 anys investigant a Enric González Gil, alcalde de Barcelona, però en el secret un capo molt perillós. Enric s'ha fet amb el lloc d'alcalde, gràcies a la manipulació de vots de manera il·legal, i vol quedar-se amb tot el poder de Barcelona, però això ningú ho sap, i necessitem que trobes proves, per a poder exposar-les davant tots els ciutadans, gràcies a la teua observació i grans habilitats. Per a això, t'hem aconseguit un treball en l'oficina de l'alcalde, així podràs tindre-li vigilat, a més de tindre accés a les seues dades personals i així aconseguir les proves per a demostrar als habitants de Barcelona, la faceta oculta de l'alcalde. És molt important que recorde que ha de caminar amb molta cura, ja que si li descobreixen es posaria en perill a si mateixa i podria tindre greus conseqüències. Li desitgem molta sort, vaja informant-nos amb els seus progressos.

A partir d’este moment la meua aventura començava.