F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La cosina gran (AMNídia)
Col·legi l'Ave Maria (Manresa)
Inici: La cosina gran (Laura Gost )
Capítol 3:  UNA SUPOSADA MALEDICCIÓ

Mentre parlàvem amb la Tina ens va explicar tot el que va passar. Resulta que quan van anar de festa van estar més estona de l'acordada voltant pel poble. Després d'estar a la fira van anar a prendre alguna cosa al bar del costat, allà van conèixer en Marc i al seu pare, en Joan, van estar parlant amb ells, semblaven amables i bona gent. Els van generar confiança i en poc temps en Joan els va invitar a passar a la zona VIP del bar. A l'hora de tornar ja no hi havia autobusos i tampoc tenien bateria als telèfons, per això no ens van avisar. Van demanar-li al Marc si es podrien quedar a casa seva, els va dir que no hi havia lloc, però que podien compartir una casa rural que tenien enmig del bosc, així ho van fer, hi van passar la nit bastant atapeïts perquè no hi havia prou llits. Al dia següent a l'hora de marxar es van adonar que les portes i finestres estaven bloquejades i no els deixaven sortir, van entrar en pànic i es van enfadar moltíssim amb en Marc perquè havien confiat en ell i els havia traït. Quan van assimilar que fessin el que fessin no podrien abandonar la casa doncs es van despreocupar i van pensar que els vindrien a buscar, no creien querarien tant de temps as a dins sense ni menjar ni beure, van estar uns quatre dies i al cinquè es van llevar i una furgoneta els estava esperant a fora per donar-los de menjar i beure. Aquesta cadena va estar passant durant uns dos mesos, cada cinc dies els portaven menjar i aigua. Després d'aquest temps els van venir a buscar uns nois emmascarats en una furgoneta i els van obligar a pujar per canviar-los de masia i així no els veiessin allà, recordem que en aquells moments la policia estava buscant-los. Es veu que algú sabia on estaven i li va dir a la policia, però quan van arribar ja se'ls havien endut. Ells no sabien que els buscaven, tot i que jo crec que ho suposaven, però el que segur no s'esperaven és que en Joan va dir que no sabia on estaven i que mai els havia vist, és a dir, ell seria el personatge dolent de la història, en canvi, en Marc va ser qui va dir-li a la policia on els havien amagat, però no comptava en què se'ls emportarien. Durant quasi un any els van anar canviant de masies fins que ells van idear un pla per escapar-se. Quan van escapar-se d'aquesta tortura no tenien on anar, tampoc no sabien on eren així que van anar al primer poble que van trobar a demanar on eren, estaven a més de dues hores de Rovelló. A la llunyania van veure una casa abandonada, però en bastant bon estat i s'hi van quedar. Van sobreviure uns quants mesos demanant menjar i intentant vendre les poques coses que portaven a sobre, quan van tenir diners suficients per fer una trucada van voler parlar amb en Marc i demanar-li perquè ho va fer i perquè els va enganyar, ell va explicar la veritat, es van reconciliar i els va ajudar a tornar a Rovelló. Quan van arribar van decidir organitzar les seves noces i així poder tornar a reunir-se amb la família i anunciar la relació de la Tina i en Marc. Ja vam entendre el que va passar i entre tota la família els vam ajudar a denunciar en Joan i en Marc es va haver de separar d’ell per molt mal que li fes, i si li feia mal a ell?. Enmig del dinar van aparèixer els altres nens desapareguts i tots vam córrer a abraçar-los i donar-los la benvinguda. Ens ho vam passar molt bé a les noces, van preparar unes activitats molt divertides, sense que ens n'adonéssim ja era més de mitjanit i vam començar a anar cap al poble. A l'arribar estàvem tan cansats que en molt poc temps ja érem al llit dormint, la Tina va venir a casa durant un temps i vam fer moltes activitats que no havíem pogut fer-les junts i a recuperar tot el temps perdut. S'acostava la festa major i vam comentar d'anar-hi tots junts com havien fet anys enrere, però després de tot el que havia passat la Tina no volia anar-hi així que em vaig quedar amb ella a casa. Al dia següent quan ens vam llevar hi havia molt rebombori i sensació d'inquietud pel poble, es veu que els que havien anat de festa major no havien tornat i la policia els estava buscant. Aquell moment em va fer recordar a la situació de fa uns tres anys, va ser molt estrany i es podrà resoldre el misteri? Ens retrobarem amb ells? El poble est molt espantat perquè hi ha suposicions de que sigui una maledicció, tot i això hi ha gent que no hi creu i jo soc un d'ells encara que penso que és bastant estrany. Suposo que ho haurem de descobrir.
 
AMNídia | Inici: La cosina gran
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]